Assistents: Lliliana Arroyo, Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan, Natxo Sorolla, Xavier Vila i Neus Nogué.
A la primera part de la sessió el Natxo va presentar l’anàlisi de xarxes socials que va presentar fa poc a Grècia. Ben aviat penjarem el power-point que conté les dades que vam comentar.
A la segona part, el Xavier va comentar el libre de Louis-Jean Calvet Pour une écologie des langues du monde (1999). Aquest és el resum del que va dir (que sotmeto a les rectificacions que em proposeu, Xavier inclòs): Calvet presenta diferents models per explicar la situació de les diferents llengües del món. Identifica la perspectiva ecològica amb l’econòmica, planteja un dilema essencial entre pràctiques i representacions, i també té en compte les repercussions que tenen. Compara les llengües amb les espècies animals, cosa molt discutible, perquè el paral·lelisme és força inexacte; si de cas, es podria comparar les poblacions amb les espècies (trets lingüístics – trets genètics). Calvet distingeix entre adquisició (com a procés espontani i “horitzontal”) i aprenentatge (com a procés programat i “vertical”). (Pregunta: ¿ho podem aplicar a l’estudi de la competència dels “nostres” adolescents?) Finalment (final del resum, no necessàriament del llibre), considera que les llengües, pel seu estatus, es poden classificar en tres nivells: llengua hipercentral (l’anglès), llengües centrals (les altres més parlades) i llengües perifèriques (les menys parlades). La seva proposta és que, a l’hora d’aprendre noves llengües, els ciutadans que parlen llengües perifèriques o centrals, n’han d’aprendre d’altres de centrals o la hipercentral, cosa que ens va semblar una mica esbiaixada, tenint en compte que Calvet és francès.
Previsió de futurs seminaris
Dijous 13 de març, 10-12 h, Sala de Juntes (edifici històric): Llorenç Comajoan, presentació del llibre Words of the world (2001), d’Abram de Swaan; Vanessa Bretxa, presentació de… (pendent). Al CUSC hi ha un exemplar del llibre de De Swaan.
Dijous 24 d’abril, 10-12 h, Sala de Professors (edifici Josep Carner, 5è pis): Liliana Arroyo, teories de Bech i Touraine.
Dijous 29 de maig, 10-12 h, Sala de Professors (edifici Josep Carner, 5è pis): Neus Nogué, presentació del llibre La dixi de persona en català (2008), posant l’èmfasi en els aspectes més relacionats amb la sociologia de la situació (Erving Goffman i Stephen C. Levinson) i la manera com les categories participatives es manifesten estructuralment en català. Al CUSC hi ha un exemplar del llibre.
Blog del seminari del CUSC 
Què tal pel WordPress? Ja som tots veïns 🙂 bé, jo necessito reestructurar la casa dels blocs, però això ja és un altre tema.
Crec que WordPress permet penjar presentacions de diapositives. Quan la Lili, la Vanessa o el Natxo puguin, potser es podrien prenjar les seves (de les TIS i les xarxes respectivament) perquè el bloc sigui una mica més dinàmic.
A part de perseguir el personal perquè el comenti, això també el farà força més dinàmic 😉
Una confirmació: a mi m’agrada la diferència entre verticali horitzontal, encara que com va comentar-se podria fer-se una taula de doble entrada encreuant adquisició/aprenentatge i vertical/horitzontal. De fet, fins i tot pot haver-hi aprenentatge horitzontal (les parelles lingüístiques).
I algun afegitó: Calvet explota la noció de nínxol ecològic per a les llengües, entès com un conjunt de funcions en què poden usar-se. Trobo el terme interessant.
Daltra banda, és maco pensar que les llengües formen un modl homeostàtic, en què hi ha constants canvis que tenen conseqüències en forma d enous canvis.
ei, moonydoodle i Fryskiman, ¿us podríeu identificar?
Això de nínxol ecològic, què voleu que us digui, com a terme no el trobo gaire afortunat. ¿No hi ha cap alternativa més “vital”?