Seminari CUSC (13/03/2008): “Words of the world” de De Swaan

Ponent: Llorenç Comajoan
Assistents: Albert Bastardas, Vanessa Bretxa, Josefina Carrera, Llorenç Comajoan, Natxo Sorolla i Neus Nogué

Tesis del llibre
1. Tot i que les llengües del món són molt diferents les unes de les altres, els parlants de les llengües estan enllaçats pels parlants bilingües d’una manera organitzada.
2. La posició de les llengües individuals en el sistema mundial es pot expressar mitjançant el seu valor-Q (comunicatiu).
3. El valor cultural d’una llengua està estretament lligat a la totalitat de textos que s’han enregistrat: el capital cultural col·lectiu.

La constel·lació de llengües
Les connexions multilingües no es fan a l’atzar sinó que constitueixen una xarxa eficient i potent que uneix tots els parlants del planeta. L’estructura multilingüe mundial és jeràrquica i concèntrica. El sistema lingüístic mundial està constituït de constel·lacions lingüístiques. Cada constel·lació té una llengua central (sol ser la llengua nacional de l’estat-nació, n’hi ha unes 100). Les llengües centrals alhora estan enllaçades amb una llengua supercentral (12: àrab, xinès, anglès, francès, alemany, hindi, japonès, malai, portuguès, rus, espanyol i swahili), que està lligada a una llengua hipercentral (l’anglès). La quarta categoria de llengües, les perifèriques, són les que majoritàriament no tenen escriptura, però sí que tenen textos (a la memòria dels parlants).

El valor-Q
Els parlants aprenen llengües que tenen valors comunicatius més alts que la pròpia. Com que les llengües estan posicionades de manera jeràrquica a la constel·lació, llavors es pot calcular la direcció en què els parlants es mouran quan aprenguin llengües. El valor-Q: “producte de la proporció dels parlants que la [la llengua] parlen entre tots els parlants de la constel·lació i la proporció de parlants multilingües el repertori dels quals inclou la llengua entre tots els parlants multilingües de la constel·lació” (p. 21). Té en compte dos factors: Prevalence: proporció dels parlants d’una llengua en la constel·lació. És un indicador de les oportunitats que ofereix la llengua per a la comunicació directa amb altres persones de la constel·lació (Haji Omar).Centralitat: proporció de parlants multilingües que també són competents en la llengua. És un indicador del nivell de connectivitat amb altres llengües i de les possibilitats de comunicació indirecta amb altres llengües. Les llengües són béns hipercol.lectius: n’hi ha a tot arreu, no s’ha de pagar per fer-les servir i quan s’han après es poden fer servir tant com es vulgui. Les llengües no són béns de consum (que s’acaben quan s’han consumit), sinó que quant més es fan servir més duren. Les llengües tenen “efectes de xarxa externa”: igual que la gent prefereix “marques bones” de productes perquè tenen garantía de qualitat (per reparar el producte, perquè segueixen els estàndards de la industria, etc.), els parlants també prefereixen llengües “de marca”. A més, la llengua (igual que el telèfon, les carreteres, etc.) té un efecte extern específic: cada nova connexió incrementa el potencial de comunicació (cada nou aprenent d’una llengua amplifica la xarxa). Següents capítols: Índia, Indonèsia, Sudàfrica, colònies africanes, Unió Europea

Crítiques de Robert Phillipson

  • De Swaan és un liberal: ho deixa tot a les lleis del mercat i a la lliure elecció i ignora el paper dels estats-nació i dels grups d’interès.
  • De Swann és excessivament selectiu en les seves fonts i argumentacions. Parla poc de globalització, relacions nord-sud i fluxos culturals globals.
  • El model de la constel·lació és “simplement un model de triglòssia, embolcallat de teoria algebraica de jocs”. Oblida conceptes sociolingüístics clau com ara canvi i manteniment de llengües.
  • De Swaan accepta la posició privilegiada de l’anglès tenint en compte només els beneficis de comunicació, sense considerar els esforços dels grups en defensa dels drets lingüístics.
  • Sobre els capítols de les llengües concretes: Phillipson critica l’eurocentrisme de De Swaan (només cita autors europeus i deixa els indis per a les notes a peu de pàgina). Phillipson és especialment crític amb el capítol sobre la UE
  • Conclusió  final: “És inquietant que Abram de Swaan i l’editorial han produït un treball que, tot i que està escrit per un dels pocs politòlegs que treballa en temes macrosociolingüístics, l’estil del qual és increïblement articulat (en anglès com a llengua estrangera), no faci justícia al corpus d’estudis importants que s’estan fent i quedi desaprofitat pels errors bàsics que conté. Aquest llibre és com una apologia de l’anglès, amb unes quantes preocupacions com a idees addicionals. Hauríem esperat alguna cosa millor de la politologia i Polity Press. Segurament que és irònic que un investigador que és tan articulat en anglès com a llengua estrangera pateixi del que Ngugi wa Thiong’o ens adverteix (1986, p. 20): ‘És el triomf final d’un sistema de dominació quan el dominat comença a cantar-ne les seves virtuts’”.

swaan

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s