Seminari CUSC (20/12/2007 i 24/01/2008): Tècniques d’investigació qualitatives

Ponents: Liliana Arroyo i Vanessa Bretxa
Assistents: Gemma Pellisa, Eva Gomàriz, Llorenç Comajoan, F.Xavier Vila, Natxo Sorolla, Emili Boix, Makiko Fukuda, Marina Nogué, Neus Nogué.

Tècniques d’investigació qualitatives 

0. Introducció: Què és ciència? Què són les CCSS i d’on vénen? Des de la “Física social” de Comte a aplicació tècniques ciències naturals “Teoria cibernètica o sistèmica” (Spencer).  Reptes per a la consolidació de les tècniques pròpies.

1. Diferència entre mètode i tècnica:  entenem el mètode com el camí que pot ser qualitatiu o quantitatiu i la tècnica com el vehicle: l’observació (participant o no participant), l’entrevista (entrevistes en profunditat, entrevistes semiestructurades), el mètode biogràfic/ històries de vida, els grups de discussió / Focus groups, l’anàlisi de contingut, la investigació-acció-participació.

2. El mètode qualitatiu: Característiques: L’objectiu d’investigació és la captació del significat: dels processos, els comportaments, els actes més que descriure els fets socials. El seu llenguatge és bàsicament conceptual i metafòric i no el dels nombres i els test estadístics. La manera de captar la informació no és estructurada sinó flexible i dispersa. El procediment és més inductiu que deductiu. L’orientació no és particularista i generalitzadora sinó holística i concretitzadora.

3. L’observació: Definició: procés de contemplar sistemàticament i detingudament com es desenvolupa la vida social, sense manipular-la ni modificar-la.  Característiques:Conèixer la realitat d’un grup social des de dins. Informació sobre pautes, conductes, relacions, interaccions, etc. Tipus, segons: Grau de participació en el fenomen que s’observa participar directament. ex: etnògrafs clàssics (Malinowski, Boas) No participar. (ex: Tocqueville sobre la democràcia a Amèrica). Grau d’estructuració: diferents nivells de sistematització i d’estandardització de la informació. Grau de control: controlant i manipulant o sense controlar la situació. Fases:  Selecció del grup, un tema, un fenomen com a objecte específic. Interacció social. Protocol de recollida de dades. Control de les dades recollides Avantatges: No interferir en el desenvolupament del fenomen. Naturalitat i immediatesa. Evita la distorsió artificial. Dades apareixen amb total. Espontaneïtat. Dades “naturals”. Dades observades. Inconvenients: Molts fenòmens no són directament observables. Difícil analitzar fenòmens aparentment dispersos. Relació emocional amb l’objecte d’estudi que pot distorsionar la realitat. “soledat metodològica”. Ser objecte personal de la investigació (tensió, ansietat).

5. L’entrevista
Objectiu: tècnica d’obtenció d’informació, mitjançant una conversa professional per un estudi analític de l’investigació o per contribuir els diagnòstics o tractaments socials. Característiques: Buscar el que és important i significatiu en la ment dels informants, els seus significats, les perspectives i interpretacions, la manera en què ells veuen, classifiquen i experimenten el seu propi món. Descobriment a posteriori per l’investigador diferent de l’observació. Relat d’un succés, narrat per la mateixa persona que l’ha experimentat i des del seu punt de vista L’entrevista en si és el context en el qual s’elabora aquest relat i crea una situació social perquè tingui lloc. L’entrevistador desenvolupa el paper de facilitador. Tipus, segons: Nombre d’individus: entrevistes individuals o de grup. Tema: biogràfiques (molts temes) o monotemàtiques. Grau d’estructuració: entrevistes dirigides (estructurades) o flexibles (no estructurades). Ex: Entrevista en profunditat: individual, holística i no directiva. Processos: Social d’interacció interpersonal (intercanvi, empatia, persuasió). Tècnic de recollida d’informació (llançadora, rellançament, control). Instrumental conservar la informació (registre). Avantatges: Procés de reelaboració a través del relat (descripció- interpretacióexplicació). Tècnica més popular del mètode qualitatiu. Inconvenients: Escenari artificial.

6. Els grups de discussió
Definició: es tracta d’un “espai” d’intercanvi d’opinions, de forma que s’obtingui informació sobre les percepcions, les actituds o les motivacions d’un col·lectiu determinat. Característiques: Els participants d’un grup de discussió expressen les seves opinions sobre un tema (d’interès comú o proposat pel moderador). Les persones aporten informacions, sense que sigui un intent d’imposar-se a les idees dels altres. Homogeneïtat (màxima similitud possible entre els participants: edat, sexe, professió, classe social, etc.). Importància del moderador. Cost: cal un espai adequat, sovint dues sales, més d’una persona… Eines: gravadora, càmera… Fases: Selecció dels participants (establir criteris). Construir el tema (objecte de discussió). Reunió dels participants i presentació del tema. Sorgiment del grup a través del discurs (que els participants es reconeguin com un nosaltres). Exposició d’opinions (no confrontació). Exemples: Típic d’empreses ITM: Reunió de mestresses de casa per parlar sobre un detergent. Avantatges: Les discussions grupals sovint fan aflorar qüestions que individualment no sorgirien. Els individus sempre són més agosarats quan estan en grup. Poden observar-se tipus de relacions i formes d’expressar-se, més enllà del propi discurs que efectuïn els individus. Inconvenients: Sovint tendim al consens. Alguns individus poden estar influenciats per les possibles crítiques de la resta de participants. Procés que ha d’estar portat per un moderador. Una mala gestió pot conduir el grup de discussió a una tertúlia de cafè.

7. L’anàlisi de contingut
Objectiu: és una tècnica per llegir i interpretar el contingut de tota classe de documents, especialment documents escrits. Característiques: Text escrit, gravat, pintat, filmat, etc. Lectura científica (sistemàtica, objectiva, replicable, vàlida). Diferents enfocaments de l’anàlisi: Anàlisi quantitativa, ex: mcm. Tradició semiòtica i crítica literària: estructura del llenguatge. Narratiu, metodologia qualitativa: anàlisi del discurs. La millor anàlisi utilitza la tècnica de la “triangulació”: uni i bivariable, multivariable i tècniques qualitatives. Blocs del text: El contingut, l’emissor (autor) del text, el destinatari (objecte) del text, els codis (codificació) utilitzats, els canals (transmissors, suports) del text. Passos: Elecció de l‘estratègia: de l’escrivà al detectiu. Construcció del text de camp (paraules, temes, caràcters, paràgrafs, ítems, conceptes, símbols semàntics). Construcció del text d’investigació: categorització Avantatges: Aproximació sistemàtica al discurs. No només anàlisi del contingut sinó també l’estructura (forma). Permet més distància respecte l’objecte d’estudi.

8. Investigació-acció-participació
Definició: és un tipus d’investigació que vincula l’enfocament experimental de la ciència social i els programes d’acció social (Kurt Lewis, 1946). L’objectiu principal és atendre les problemàtiques del moment de la forma més comprensiva possible. Fases: Problematització: identificació i construcció del problema. Diagnòstic: recollida d’informació (punts de vista de persones implicades). Disseny d’una proposta de canvi: a partir dels objectius inicials i de la diagnosi obtinguda. Aplicació de la proposta: esforç d’innovació i millora. Avaluació: anada i tornada constant. Important retroalimentació. Exemples: Al CADIS (École D’autes études en Sciencies Sociales), Touraine i Wieviorka estan impulsant la «Sociologie de l’Action». Avantatges: És un mètode molt flexible. Permet abordar els fets socials en tant que dinàmics i canviants. Les fases del mètode estan subjectes als canvis que el mateix procés generi. Inconvenients: Tenir en compte els protagonistes pot relentir els processos i les fases de la investigació. El procés pot esdevenir un cercle viciós i cal saber quan ha d’acabar.

9. Bibliografia recomanada
Johnstone, B: Qualitative Methods in Sociolinguistics. Oxford University Press.
Oxford, 2000.Callejo, J: El grupo de discusión: introducción a una práctica de investigación. Ariel Practicum. Barcelona, 2001.
Hammersley, M., Atkinson, P: Etnografía. Métodos de Investigación. Paidós.Barcelona, 1994.
Delgado J.M., Gutierrez J., (ed.): Métodos y técnicas cualitativas de investigación en ciencias sociales. Síntesis. Madrid, 1994.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s