«Perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües», amb Avel·lí Flors-Mas

Divendres 6 de juliol va tenir lloc l’última sessió del curs 2017/2018 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació d’Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC-UB. Amb el seminari es cloïa també el cicle de lectures temàtiques al voltant de diferents aproximacions teòriques als fenòmens de contacte de llengües: en aquesta ocasió tractàvem les perspectives etnogràfiques i interaccionals a partir del comentari de tres lectures de Monica Heller (1988), Kathryn A. Woolard (1987) i Xosé Luis Regueira (2016), respectivament. El seminari va consistir en una discussió dels articles articulada entorn del concepte d’indicialitat (indexicality).

20180706_Flors-Mas 2

En primer lloc, el ponent va tractar la introducció del llibre Codeswitching: Anthropological and Sociolinguistic Perspectives (Mouton de Gruyter, 1988), editat per Monica Heller, i que es pot entendre com un escrit de transició entre la sociolingüística interaccional de John J. Gumperz i Dell Hymes pròpiament i l’economia política de les llengües i la sociolingüística crítica, una mutació que ja és completa en un altre volum editat per Heller gairebé vint anys després: Bilingualism: A Social Approach (Palgrave Macmillan, 2007). El text de 1988 constata un canvi d’orientació en els estudis sobre l’alternança de codi (code-switching) des d’un èmfasi en la descripció i l’anàlisi dels constrenyiments lingüístics (i, de manera complementària, en la cerca de patrons universals) que actuen sobre l’alternança, cap a un focus en les motivacions i les funcions socials de l’alternança en la interacció (bàsicament, en un sentit d’anivellament o de manteniment dels límits etnolingüístics). En altres paraules, la introducció de Heller apunta a un desplaçament des de l’anàlisi de formes lingüístiques i discursives específiques de determinades comunitats i moments històrics cap a l’anàlisi del significat social de les tries lingüístiques i l’alternança de codi en la interacció. Heller apunta encara a un segon canvi d’orientació. De postular «deterministic models relating form and function to each other and to the context», els autors aplegats en el volum comencen a considerar l’alternança com «a resource for indexing situationally-salient aspects of context in speakers’ attempts to acomplish interactional goals» (p. 3). És a dir, passen a considerar les alternances de codi com una forma d’estratègia comunicativa, com un instrument d’acció i construcció de la realitat social, més enllà del seu paper com un indici que permet inferir les intencions dels interlocutors a partir de les associacions convencionals entre formes lingüístiques i significats socials en una determinada comunitat de parla. Continua llegint

Anuncis

«Internacionalització, multilingüisme i construcció de l’elitisme en escoles privades de Catalunya», amb Andrea Sunyol

Divendres 22 de juny va tenir lloc la penúltima sessió del curs 2017/2018 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació d’Andrea Sunyol Garcia-Moreno, investigadora predoctoral del grup de recerca Comunicació Intercultural i Estratègies de Negociació (CIEN) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La ponent hi va presentar alguns resultats preliminars del seu projecte de tesi, una etnografia de dues escoles privades de Catalunya en què analitza els processos de creació i reproducció de desigualtats socials a través del sistema educatiu i el rol clau que desenvolupa el multilingüisme i la idea d’internacionalitat en la construcció discursiva de l’elitisme en aquests espais. La recerca s’emmarca en el projecte “The appropriation of English as a global language in Catalan schools: A multilingual, situated and comparative approach”, que analitza l’ús de l’anglès en el sistema educatiu preuniversitari. El seminari es va estructurar com una sessió de dades i, doncs, va consistir en la discussió de materials generats per la ponent en el procés de recerca.

20180622_Sunyol 1

Sunyol va començar constatant que el sistema educatiu català està segmentat en diferents mercats, en funció de la tipologia de centre però també a l’interior de cada tipologia, i que, en aquest context, l’ús de l’anglès funciona com un mecanisme de distinció. A més, el seu estudi aborda el procés d’internacionalització d’unes escoles privades fundades sobre patrons nacionals, i analitza com aquest procés genera noves formes de desigualtat en el sistema educatiu. Amb una aproximació etnogràfica, tracta d’entendre com aquest mot clau (internacionalització) viatja a través dels diferents espais institucionals: com s’entén, com s’interpreta, quins interessos hi ha al darrere i quines conseqüències té tot plegat per als diferents actors involucrats. L’enfocament etnogràfic li permet, a més, unir el focus local sobre la interacció que té lloc a dins de les aules amb dinàmiques socials més àmplies: els orígens de la internacionalització de l’educació i com aquesta educació “internacional” es constitueix com un mercat d’elit; com s’han anat establint aquest tipus d’escoles a Catalunya i com han anat evolucionant els seus programes lingüístics (amb un ull posat, també, en l’evolució del model lingüístic del sistema educatiu general, per a entendre respecte què tracten de distingir-se); quin rol juguen en aquests centres el català i el castellà, especialment en el context polític actual, i com les escoles s’emmotllen a aquest marc de conflicte nacional; i tot plegat en el context global de la modernitat tardana i en el moment actual de post-crisi econòmica. Continua llegint

Última sessió del seminari del CUSC amb Avel·lí Flors-Mas el 6 de juliol

El proper divendres 6 de juliol, a les 12h a l’aula 3.6 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem l’onzena i última sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

sense-tc3adtol-300x272En aquesta ocasió, Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC-UB, conduirà una sessió entorn de les perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües, articulada al voltant del comentari de diferents lectures:

  • Heller, Monica (1988): «Introduction». Dins Monica Heller (ed.): Codeswitching. Anthropological and Sociolinguistic Perspectives (1-24). Berlín: Mouton de Gruyter
  • Woolard, Kathryn A. (1987): «Codeswitching and Comedy in Catalonia». IPRA Papers in Pragmatics 1(1) (106-122) (enllaç)
  • Regueira, Xosé Luis (2016): «La lengua de la esfera pública en situación de minorización: español y portugués como lenguas de contacto en el lenguaje político gallego». Dins Dolors Poch Olivé (ed.): El español en contacto con las otras lenguas peninsulares (39-59). Madrid: Iberoamericana-Vervuert (enllaç)

Aquesta sessió s’emmarca en el cicle de lectures temàtiques que, el present curs, hem dedicat a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.

No hi falteu!

Presentació i discussió del llibre ‘Les veus del professorat’ amb Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan i F. Xavier Vila

El passat divendres 16 de març del 2018 va tenir lloc una sessió extraordinària del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB del curs 2017/2018. Vanessa Bretxa (CUSC-UB), Llorenç Comajoan (UVic) i F. Xavier Vila (CUSC-UB) hi presentaven el llibre Les veus del professorat: l’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària (Barcelona, Horsori, 2017), resultat de la recerca vinculada al projecte Diversitat sociocultural i adquisició de l’autoconfiança lingüística en català i castellà (Convocatòria Recercaixa 2012, Fundació ‘La Caixa’ i ACUP).

20180316_Bretxa-Comajoan-Vila 1

Vanessa Bretxa va començar emmarcant aquesta recerca en la voluntat conèixer les necessitats lingüístiques del professorat de secundària, partint de dues preguntes de recerca bàsiques: com és la realitat lingüística dels centres educatius, i com es gestiona la diversitat lingüística en aquest marc. El projecte es va desenvolupar a partir de quaranta entrevistes semidirigides amb diferents perfils de treballadors de l’educació (equip directiu, professorat de llengua, tutors, coordinadors LIC, responsables de centres d’acollida…) d’una mostra de centres educatius de Manlleu, Mataró, Sant Joan i Sant Just Desvern, localitats seleccionades com a representatives de diferents perfils sociolingüístics i sociodemogràfics de municipi. També es va tenir en compte la diversitat dels centres a l’interior de cada localitat: se’n van escollir sis de públics, sis de concertats i un de privat, amb l’objectiu de millorar la representativitat de les dades. Les entrevistes es van analitzar mitjançant ATLAS.ti, un programa d’anàlisi qualitativa de dades. Continua llegint

Andrea Sunyol (UAB) al penúltim seminari del CUSC, el 22 de juny

El proper divendres 22 de juny, a les 10h a l’aula 2.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la penúltima sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

s200_andrea-sunyolEn aquesta ocasió ens visita Andrea Sunyol Garcia-Moreno, investigadora del grup CIEN de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ens presentarà la seua recerca de doctorat en curs sobre el multilingüisme en escoles d’elit de Catalunya.

 

El seminari és obert a la comunitat acadèmica i al públic general: no hi falteu!

«El transllenguar com a perspectiva teòrica sobre el contacte de llengües», amb Llorenç Comajoan

El passat divendres 18 de maig va tenir lloc la novena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. El seminari formava part del cicle de lectures temàtiques d’aquest curs, al voltant de diferents aproximacions teòriques als fenòmens de contacte de llengües, i va consistir en una conversa sobre la perspectiva del transllenguar (translanguaging) articulada al voltant del comentari de diferents lectures i conduïda per Llorenç Comajoan, professor del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i investigador del CUSC-UB.

20180518_121354

Comajoan va começar situant el seu interès personal pel concepte arran d’una estada a la City University of New York (CUNY). Allà entra en contacte amb Ofelia García i Ricardo Otheguy, dos dels principals promotors del transllenguar, que es mostren sobtats perquè parla del “català” i el “castellà” com a “llengües separades” i perquè en fa un “etiquetatge” constant quan parla sobre el model lingüístic de l’escola catalana. D’altra banda, el ponent va constatar que aquesta perspectiva teòrica té una presència molt significativa i creixent en la literatura sociolingüística i sobre adquisició i didàctica de les llengües. S’hi comença a detectar, a més, un gir des d’un nivell de reflexió epistemològica, més especulativa (amb l’objectiu de respondre la pregunta “què és una llengua?”) cap a una aplicació del concepte al disseny de currículums i programacions d’aula. Per exemple, en un document publicat recentment pel Departament d’Ensenyament sobre El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya hi trobem ja el terme transllenguatge; de la seua banda, Ofelia García i altres han publicat recentment un manual per a l’aplicació d’una pedagogia translingüe a les aules dels Estats Units. Continua llegint

Novena sessió del seminari del CUSC amb Llorenç Comajoan el 18 de maig

El proper divendres 18 de maig, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la novena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

llorenc3a7-comajoanEn aquesta ocasió, Llorenç Comajoan-Colomé, professor del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UVic-UCC i investigador del CUSC-UB, conduirà una sessió sobre el transllenguar (translanguaging) com a proposta teòrica sobre el contacte de llengües, que s’articularà al voltant del comentari de diferents lectures:

  • Otheguy, Ricardo, Ofelia García i Wallis Reid (2015): «Clarifying translanguaging and deconstructing named languages: A perspective from linguistics». Applied Linguistics Review 6(3), 281-307 (enllaç)
  • Cenoz, Jasone i Durk Gorter (2017): «Minority languages and sustainable translanguaging: threat or opportunity?». Journal of Multilingual and Multicultural Development 38(10), 901-912
  • Vila, F. Xavier: «De com dos models lingüístics escolars “bilingües” poden cercar objectius contraposats», apunt al blog Amb certa calma – qüestions de llengua i societat, 8 d’abril de 2017 (enllaç)

De manera complementària, és recomanable la lectura de dos textos que contenen una crítica a aquesta aproximació:

  1. Sugiharto, Setiono (2015): «The multilingual turn in Applied Linguistics? A perspective from the periphery». International Journal of Applied Linguistics 25(3), 141-421
  2. Pennycook, Alastair (2017): «Language Policy and Local Practices». Dins Ofelia García, Nelson Flores i Massimiliano Spotti (ed.): The Oxford Handbook of Language and Society. Oxford University Press, 125-140 (només pàgines 129-134)

Aquesta sessió s’emmarca en el cicle de lectures temàtiques que, el present curs, dediquem a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.

Us hi esperem!