Seminari sobre la bilingüització de Catalunya al segle XX amb Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló

El proper divendres 22 de febrer tindrà lloc la sisena sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló, investigadors del CUSC-UB, hi presentaran resultats de la seua recerca en curs sobre la bilingüització de Catalunya durant el segle XX. Un procés de canvi sociolingüístic crucial i alhora poc conegut, sense el qual seria impossible d’entendre la situació sociolingüística de la Catalunya actual. Us convidem a participar-hi!

IMG_20190124_160609

Les sessions del seminari se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. En aquest enllaç podeu consultar el calendari de sessions del curs 2018/2019, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB. L’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Anuncis

«Presentació del vademècum de polítiques lingüístiques del consorci europeu MIME», amb Vicent Climent-Ferrando

Dijous 24 de gener va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Vicent Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra i investigador post-doctoral del Consorci Europeu de Recerca MIME a la Universitat d’Augsburg entre 2016 i 2018. Podeu recuperar l’enregistrament de la sessió a YouTube.

2019-01-24_vicent climent 2

El ponent va venir a presentar-nos les propostes sobres polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme incloses al document The MIME Vademecum, resultant del projecte de recerca d’àmbit europeu MIME—Mobility and Inclusion in a Multilingual Europe (2014-2018), liderat per la Universitat de Ginebra i que va comptar amb la col·laboració de 22 universitats. El projecte, de cinc anys de durada, va aconseguir un finançament de fins a 6 milions d’euros. Continua llegint

Vicent Climent-Ferrando presenta el vademècum de polítiques lingüístiques del consorci europeu MIME al seminari del CUSC

El proper dijous 24 de gener tindrà lloc la cinquena sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (16:30h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Vicent_Climent_FerrandoVicent Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra i investigador post-doctoral del Consorci Europeu de Recerca MIME entre 2016 i 2018, ens hi presentarà les propostes sobres polítiques lingüístiques per a la gestió del multilingüisme incloses al document The MIME Vademecum, resultant d’aquest projecte de recerca d’àmbit europeu.

Us hi esperem!

Les sessions del seminari se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. En aquest enllaç podeu consultar el calendari de sessions del curs 2018/2019, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

«La sociolingüística forense: les aportacions del corpus RESOL», amb Sheila Queralt

Divendres 14 de desembre va tenir lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Sheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB. La ponent va exposar-nos, de manera sintètica i clara, en què consisteix la lingüística forense i quines aplicacions pràctiques té, tot il·lustrant-ho amb exemples de casos reals. Va ser una sessió altament concorreguda que va facilitar la interacció entre els assistents i la ponent.

2018-12-14 Sheila Queralt 3

Queralt va començar la seva ponència exposant breument què és exactament la lingüística forense, i va definir-la com “el punt de trobada entre la llengua i el dret”, en la mesura que, fonamentalment, consisteix a aportar proves lingüístiques en àmbits judicials. La ponent va remarcar que la lingüística forense és un camp interdisciplinari, i és per això que el perfil d’un lingüista forense ha de ser multidisciplinar: si bé és cert que la base és lingüística, hi ha d’haver coneixements complementaris de pragmàtica, anàlisi del discurs, lingüística computacional, anàlisi estadística, enginyeria, dret, entre molts d’altres. Continua llegint

Seminari amb Sheila Queralt sobre la sociolingüística forense, a propòsit del corpus RESOL

El proper divendres 14 de desembre tindrà lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

sheila-queralt-laboratoriosq_3_origSheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB, ens parlarà sobre la sociolingüística forense i les aportacions en aquest camp del corpus del projecte RESOL, de recerca en sociolingüística educativa. Un seminari ben interdisciplinar i que estem convençuts que serà del vostre interès. No hi falteu!

Les sessions del seminari se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. En aquest enllaç podeu consultar el calendari de sessions del curs 2018/2019, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

«La llengua de la plaça: l’espai públic, el mercat i la política lingüística», amb Toni Mollà

Divendres 16 de novembre va tenir lloc la tercera sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Toni Mollà, un dels principals representants de la sociolingüística no institucional valenciana, amb una perspectiva implicada i d’intervenció, i autor de nombrosos llibres de sociolingüística, periodisme literari i assaig (podeu veure l’enregistrament de la sessió a YouTube). El ponent va presentar-nos el seu darrer llibre de temàtica sociolingüística, La llengua de la plaça. L’espai públic, el mercat i la política lingüísica (Alzira, Bromera, 2017), i va sintetitzar de manera magistral tant la seua trajectòria intel·lectual com els seus neguits i línies de treball futures sobre les relacions entre llengua i societat.

2018-11-16 Toni Mollà 4

El llibre, segons l’autor, representa una actualització de la seua reflexió sobre la sociolingüística i la política lingüística, molts anys després d’entrar-hi en contacte per primer cop a través del mestratge de Francesc Vallverdú –i de les reflexions de Marta Mata sobre els models lingüístics educatius a Catalunya– en una Escola d’Estiu per a mestres, i 30 anys després de la publicació del primer volum del seu Curs de sociolingüística, amb Carles Palanca. Mollà es reivindicava com un autodidacte que ha anat adquirint i consolidant el seu coneixement sociolingüístic en tots i cadascun dels espais de formació de què ha pres part al llarg dels anys. Així, arriba als estudis de periodisme a la UAB amb un cert bagatge en la matèria i havent llegit alguns dels founding fathers de la disciplina com Joshua A. Fishman o Uriel Weinreich, però és a partir d’aquests estudis que s’adona que no es pot parlar de sociolingüística sense parlar de polítiques de comunicació: sense entendre que satèl·lits, cables i xarxes determinen en bona mesura els usos lingüístics presents i futurs de les comunitats lingüístiques. Continua llegint

«Resultats preliminars del projecte ‘L’impacte de l’ensenyament en anglès a la universitat’ (ASSEMID)», amb Maria Sabaté-Dalmau

Dimarts 23 d’octubre va tenir lloc la segona sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Maria Sabaté-Dalmau, professora del Departament d’Anglès i Lingüística de la Universitat de Lleida i membre del grup de recerca Cercle de Lingüística Aplicada (CLA). La ponent va presentar-nos alguns dels resultats preliminars del projecte de recerca en què participa sobre l’impacte de l’ensenyament en anglès a la universitat (ASSEMID).

2018-10-23 Maria Sabaté

El projecte ASSEMID, de tres anys de durada, se centra fonamentalment en tres eixos:

  1. En primer lloc, en l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües estrangeres i en el rol que prenen les llengües locals en la nova situació lingüística del sistema universitari català, emmarcada en l’emergència de polítiques lingüístiques basades en el «trilingüisme» i en què s’utilitza l’anglès com a mitjà d’instrucció (AMI). Aquest primer àmbit de recerca està focalitzat en la descripció, categorització i anàlisi de models pedagògics —anomenats Teaching-in-English Pedagogies (TEPs)— que incorporen aquesta llengua a l’aula, i inclou l’estudi d’estratègies de transmissió, adquisició i avaluació de coneixement curricular a través de l’anglès.
  2. El segon eix investiga si es detecten canvis en la transmissió i l’adquisició del contingut disciplinar, en particular en els àmbits de les Ciències, la Tecnologia, l’Enginyeria i les Matemàtiques; i analitza fins a quin punt, com, per què i amb quins efectes s’adapta quan s’introdueix l’anglès com a vehicle d’ensenyament a l’aula.
  3. Finalment, el tercer eix incorpora l’anàlisi de les identitats acadèmiques i de les diferents actituds i posicionaments envers l’ensenyament a través de l’anglès (AMI) que emergeixen en les pràctiques i en les ideologies lingüístiques dels agents socials universitaris (PDI i estudiants, en aquest cas).

Continua llegint