«Una aproximació republicana a la justícia lingüística», amb Sergi Morales-Gálvez

Divendres 26 de febrer va tenir lloc una nova sessió del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB, en què Sergi Morales-Gálvez va exposar la seva aproximació republicana a la justícia lingüística. Aquesta sessió en línia, la sisena del curs 2020/21, van seguir-la una trentena de participants. En podeu recuperar l’enregistrament complet al canal de YouTube del CUSC-UB.

Sergi Morales-Gálvez és investigador postdoctoral en teoria política a la Universitat Pompeu Fabra dins del Grup de Recerca en Teoria Política. És doctor en filosofia política (KU Leuven, 2018), i la seva recerca s’ha centrat en els estudis d’aquelles qüestions relacionades amb la justícia en societats diverses. Recentment, la seva recerca s’ha orientat cap a l’exploració del concepte de dominació lingüística i si aquesta és moralment reprovable.

Per començar, el ponent va explicar una anècdota que ens aniria acompanyant durant tota l’exposició. L’anècdota la recull Ferran Torrent en una novel·la en què dona vida al context lingüístic de la València dels anys 70. Quan el protagonista de la novel·la era petit, durant el franquisme, acompanyat per la seva mare agafava el tren per fer coses a la ciutat. La mare, que a casa parlava valencià, tan bon punt entrava al tren passava a parlar castellà amb tothom, fins i tot amb el seu fill. Fets com aquest no només passen en règims dictatorials, sinó també en societats democràtiques lingüísticament diverses i en què els parlants de diferents llengües interactuen entre ells. Aquest patró, de fet, existeix entre llengües o entre variants dialectals.

Morales ho recull en la seva recerca mitjançant el terme de dominació lingüística, que en la seva visió reflecteix una injustícia i contamina les relacions lingüístiques entre persones. Aquest terme serà recurrent durant tota la seva intervenció, ja que se centrarà en respondre tres preguntes: com funciona la dominació lingüística, quan es dona aquesta dominació i per què és moralment reprovable.

La primera pregunta es resol fixant els paràmetres pels quals es pot dir que existeix una dominació lingüística. Quan algú té la capacitat de dominar a un tercer té la capacitat d’interferir de manera arbitrària sobre les eleccions d’aquesta altra persona. En altres paraules, pot actuar sobre aquesta tercera persona amb impunitat i sense un cost, per això es diu que aquesta interferència és arbitrària.

Per explicar quan es pot donar aquesta denominació, el ponent va esmentar dos tipus de dominacions existents: horitzontal i vertical. La vertical correspon a interferències arbitràries sobre l’estatus, condicions i usos de les llengües per part de les institucions de la comunitat política. Recorrent a les propostes de Philip Pettit (1997), Morales va explicar que per evitar el caràcter arbitrari d’aquestes interferències de les institucions cal que aquell que les rep pugui exercir un cert control sobre aquestes accions, és a dir, que:

  • Tingui algun tipus d’influència sobre el procés que porta a un determinat resultat (cosa que, en general, es dona en règims democràtics).
  • Aquesta capacitat d’influir pugui imposar-se de manera rellevant durant el procés. Cosa que resulta més complicada, perquè requereix que la veu de l’individu sigui rellevant en el procés. En el cas de les llengües, això requereix que aquest subjecte tingui l’última paraula sobre l’estatus de la seva llengua i sobre les condicions socials en què és legítim emprar-la.

D’altra banda, es diu que hi ha dominació lingüística horitzontal quan algú està subjecte a interferències arbitràries sobre les condicions i usos de la seva llengua per part d’altres individus o grups. Per entendre-ho millor, proposa un exemple: una persona que parla una llengua minoritària va al metge i s’hi adreça en aquesta llengua. El metge li demana que passi a la llengua dominant d’una manera molt pulcra, perquè és el que s’espera d’aquesta interacció. Amb tot, la polidesa amb què es formula aquesta petició no modifica el caràcter de dominació de la posició del metge, parlant de la llengua dominant, que pot interferir de manera arbitrària sobre les preferències i els comportaments del pacient.

Aquests processos de dominació lingüística són injustos en la mesura que imposen restriccions arbitràries a les nostres accions (lingüístiques, en aquest cas). Les interferències no han de ser necessàriament injustes, perquè els subjectes poden consentir-hi. Amb tot, la dominació genera incertesa i no permet planificar amb seguretat aspectes rellevants de la vida. Segon, aquesta incertesa pot generar mals incentius (rols servils, de subordinació). I en tercer lloc i més important, la dominació genera una asimetria en la posició social i impedeix tenir veu en peu d’igualtat.

Referències

Pettit, Philip (1997). Republicanism: A Theory of Freedom and Government. Oxford: Oxford University Press. [Traducció al català (2010): Llibertat i govern: republicanisme. Barcelona: Angle Editorial].

Daniel Cetrà inaugura el curs 2020/2021 del seminari del CUSC-UB

Divendres 25 de setembre tindrà lloc la primera sessió del curs 2020/2021 del seminari de sociolingüística i política lingüística, organitzat pel CUSC-UB amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El seminari se celebrarà en línia a les 12h, i cal inscripció (en aquest formulari).

Daniel Cetrà, investigador post-doctoral de la Universitat d’Edimburg, impartirà una conferència amb el títol «Nacionalisme, liberalisme i llengua a Catalunya i Flandes», en què discutirà les aportacions de la seva recerca publicades recentment en el volum Nationalism, Liberalism and Language in Catalonia and Flanders (Palgrave Macmillan, 2019).

Podeu consultar el calendari complet de sessions del curs 2020/2021 en aquest enllaç. Les sessions se celebren en línia amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Seguiu tota l’actualitat del seminari al blog o al Twitter i el Facebook del CUSC-UB!

Reprogramem en línia els últims seminaris del CUSC del curs 2019/2020

Davant la situació creada per l’estat d’alarma i l’anul·lació de totes les activitats acadèmiques presencials, amb el posterior tancament total de la Universitat de Barcelona, el CUSC vam optar per suspendre les sessions del seminari de sociolingüística i política lingüística fins que no es reprenguessin les activitats presencials de la universitat.

Tanmateix, atès que ja no tornarem a les aules universitàries abans de l’estiu, s’han reprogramat les sessions pendents, que es duran a terme en línia, a través de la plataforma BB Collaborate, i amb periodicitat setmanal entre el 12 de juny i el 10 de juliol de 2020:

  • 12 de juny, 12h, Natxo Sorolla, «Entre la demografia i la sociolingüística: reflexions sobre el basc, el català i la joventut de Catalunya»
  • 19 de juny, 12h, Montse Sendra, «L’impacte dels usos lingüístics en entorns escolars sobre la competència lingüística oral de l’alumnat en català, castellà i llengües estrangeres»
  • 26 de juny, 12h, Neus Nogué, «La referència als participants en el debat parlamentari en català (1932-2013)»
  • 3 de juliol, 12h, José Enrique Gargallo, «Romanços de frontera a la península Ibèrica»
  • 10 de juliol, 12h, Llorenç Comajoan, «El projecte RESOL i l’avaluació de la competència lingüística oral»

El seminari seguirà com una activitat gratuïta i oberta a investigadors i públic general interessat en la interacció entre llengua i societat. Les persones que vulguen assistir a les sessions s’hi poden inscriure en aquest formulari i rebran un enllaç de visualització el dia abans del seminari.

Divendres 20 de març, sessió doble del seminari amb Alexandra Gheondea-Eladi i Natxo Sorolla

El proper divendres 20 de març tindrà lloc la setena sessió del curs 2019/2020 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.6, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona).

Aquesta sessió constarà, extraordinàriament, de dues presentacions:

  1. En primer lloc, Alexandra Gheondea-Eladi, investigadora de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de l’Acadèmia Romanesa (Academia Română) i investigadora visitant a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili, ens presentarà la seva recerca sobre «Language influence on patients’ risk attitudes based on patient-decision-aided health decisions».
  2. A continuació, i d’acord amb la previsió inicial, Natxo Sorolla, investigador del CUSC-UB i de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, farà una presentació titulada «Entre la demografia, la sociolingüística i l’anàlisi semàntica: algunes reflexions».

Podeu consultar el calendari complet de sessions del curs 2019/2020, amb la sociolingüística educativa com a eix temàtic central, en aquest enllaç.

Les sessions se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Seguiu tota l’actualitat del seminari al blog o al Twitter i el Facebook del CUSC-UB!

«Edat, sexe i llengua inicial en l’elaboració de perfils lingüístics forenses d’adolescents en català», amb Roser Giménez

Divendres 21 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2019/2020 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Roser Giménez, perit judicial en lingüística forense, investigadora predoctoral al CUSC-UB i docent i membre del laboratori SQ-Lingüistas Forenses, va presentar-hi alguns resultats preliminars de la seua recerca de doctorat sobre l’edat, el sexe i la llengua inicial com a variables en l’elaboració de perfils lingüístics forenses d’adolescents en català, a partir del corpus del projecte RESOL de la UB.

A l’inici, Giménez va contextualitzar la seua recerca en el camp de la lingüística forense i de la sociolingüística, partint d’una definició àmplia d’aquest segon camp com qualsevol aproximació a l’estudi de la llengua en societat, de l’ús lingüístic en situacions comunicatives diferents. Dins d’aquest camp, el seu estudi té més afinitats amb la sociolingüística de la variació, que tracta la relació entre variants lingüístiques i variables socials com l’edat, el sexe o la llengua inicial (que són, precisament, les que centren l’interès de la seua tesi). La lingüística forense la va definir com la interfície entre llengua i dret, que aplica el coneixement (socio)lingüístic a l’anàlisi de materials reals amb l’objectiu de contribuir a investigacions (privades o policials) o a la justícia. Ho fa en diferents camps, com el discurs legal i administratiu (lleis, sentències, contractes… normalment escrits) o el discurs judicial (declaracions de testimonis, entrevistes policials… més aviat orals).

Continua llegint

Seminari amb Roser Giménez sobre elaboració de perfils lingüístics forenses d’adolescents en català

El proper divendres 21 de febrer tindrà lloc la sisena sessió del curs 2019/2020 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.6, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona).

Roser Giménez, perit judicial en lingüística forense, investigadora predoctoral al CUSC-UB i docent i membre del laboratori SQ-Lingüistas Forenses, ens presentarà resultats preliminars de la seua recerca de doctorat sobre l’edat, el sexe i la llengua inicial com a variables en l’elaboració de perfils lingüístics forenses d’adolescents en català a partir del corpus del projecte RESOL de la UB.

Podeu consultar el calendari complet de sessions del curs 2019/2020, amb la sociolingüística educativa com a eix temàtic central, en aquest enllaç.

Les sessions se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Seguiu tota l’actualitat del seminari al blog o al Twitter i el Facebook del CUSC-UB!

«La llengua escapçada: l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa», amb Esteve Valls

Divendres 24 de gener va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2019/2020 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Esteve Valls, cap de la Unitat de Català de l’Institute for Multilingualism de la Universitat Internacional de Catalunya i investigador del CUSC-UB hi va comentar els resultats de la seva recerca sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa, publicats recentment en el volum La llengua escapçada, guanyador de la V Beca Joan Veny.

La presentació es va dividir en tres parts:

  1. una panoràmica del canvi lingüístic en el català nord-occidental (basada en la tesi doctoral del ponent);
  2. una ampliació sobre el procés de canvi lingüístic en curs a les comarques de la frontera autonòmica entre Catalunya i l’Aragó (basada en la recerca que recull el volum La llengua escapçada);
  3. i finalment un tast dels resultats d’una recerca en curs sobre les tries lingüístiques de la població escolar de la Ribagorça a partir de mètodes d’anàlisi de xarxes socials, en col·laboració amb Natxo Sorolla.
Continua llegint

Seminari amb Esteve Valls sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa

El proper divendres 24 de gener tindrà lloc la cinquena sessió del curs 2019/2020 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 3.6, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona).

Esteve Valls, cap de la Unitat de Català de l’Institute for Multilingualism de la Universitat Internacional de Catalunya i investigador del CUSC-UB, ens presentarà els resultats de la seva recerca sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa, publicats recentment en el volum La llengua escapçada, guanyador de la V Beca Joan Veny. Aquest treball analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català nord-occidental de Catalunya i l’Aragó, i vol demostrar que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana.

Podeu consultar el calendari complet de sessions del curs 2019/2020, amb la sociolingüística educativa com a eix temàtic central, en aquest enllaç.

Les sessions se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Seguiu tota l’actualitat del seminari al blog o al Twitter i el Facebook del CUSC-UB!

«Ideologies lingüístiques en gramàtiques i diccionaris catalans del segle XIX», amb Eloi Bellés

Divendres 13 de desembre va tenir lloc la quarta sessió del curs 2019/2020 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió, vam comptar amb la presència d’Eloi Bellés, becari predoctoral del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i membre del Grup d’Estudi de la Variació (GEV), que va presentar-nos la seva recerca doctoral sobre les ideologies lingüístiques en gramàtiques i diccionaris catalans del segle xix.

Bellés va començar la sessió reflexionant a l’entorn de la versatilitat del concepte ideologies lingüístiques. El terme ideologia, que va néixer a la França il·lustrada impregnat de connotacions polítiques i sovint pejoratives, ha generat, al llarg dels anys, un alt grau d’ambigüitat. A partir dels anys 70 del segle xx, tanmateix, aquesta concepció comença a canviar des del moment en què el terme ideologia rep atenció de dues disciplines, l’antropologia lingüística i la sociolingüística, però no s’arriba encara a una definició única i unànimement acceptada. El ponent va explicar que la bibliografia dels darrers 25 anys ha arribat a un marc conceptual compartit i, a l’hora de definir el terme, coincideix a posar en relleu un seguit de trets:

  1. Quan es parla d’ideologies lingüístiques, ens movem en el terreny de les representacions mentals.
  2. Les ideologies lingüístiques fan referència a les concepcions sobre la llengua i tot el que implica la llengua, des dels dialectes i la llengua estàndard fins al prestigi de les llengües, el paper que han de tenir dins d’una societat o les jerarquies que les regeixen.
  3. Les ideologies lingüístiques són fonts d’autoritat que poden legitimar una posició política, social, etc., però que alhora són legitimades per una autoritat.
Continua llegint