Maria Sabaté-Dalmau sobre l’anglès com a llengua vehicular de continguts a l’educació superior al segon seminari del curs 2018/2019

El proper dimarts 23 d’octubre tindrà lloc la segona sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (10h, aula 4.21, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Maria Sabaté-Dalmau, professora del Departament d’Anglès i Lingüística de la Universitat de Lleida i membre del grup de recerca Cercle de Lingüística Aplicada (CLA), ens hi presentarà els resultats preliminars del projecte de recerca «Towards an empirical assessment of the impact of English-medium instruction at university: language learning, disciplinary knowledge and academic identities» (ASSEMID), dirigit per David Block i Guzman Mancho, del CLA de la UdL. Us hi esperem!

Les sessions del seminari se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. En aquest enllaç podeu consultar el calendari de sessions del curs 2018/2019, emmarcat en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Per a estar al dia de l’actualitat del seminari, seguiu-nos en aquest blog o al Twitter i el Facebook del CUSC-UB!

Anuncis

«El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent», amb Montserrat Sendra

Divendres 21 de setembre va tenir lloc la primera sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Montserrat Sendra, investigadora del centre. La ponent va presentar-nos els resultats del seu projecte de recerca a l’entorn del debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent, premiat amb la 41a Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner de l’IEC.

2018-09-21 Seminari Sendra 2

Sendra va començar la ponència situant el debat en el marc teòric de la política lingüística i remarcant que el català, en la seva condició de llengua minoritzada i després d’un procés de normalització lingüística encara en curs, es troba de nou en el focus de debat davant la possibilitat que Catalunya esdevingui un Estat independent en els propers anys: com cal encarar i prosseguir la normalització lingüística per garantir la supervivència del català i revertir-ne la minorització? Quines condicions serien indispensables per assegurar un context favorable al català en una Catalunya independent? Quin paper hi jugaria la futura oficialitat lingüística de la República catalana? Quina posició legal hauria d’ocupar el castellà en aquest marc?

Continua llegint

Montserrat Sendra i el debat sobre llengües i independència al primer seminari del curs 2018/2019

18-04-20-15-16-34-153_decoEl proper divendres 21 de setembre tindrà lloc la primera sessió del curs 2018/2019 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB (12h, aula 1.5, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona).

Montserrat Sendra, investigadora del CUSC-UB i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, ens hi presentarà alguns resultats del seu projecte de recerca “El debat sobre l’oficialitat lingüística d’una Catalunya independent: autors, arguments i impactes”, premiat amb la 41a Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner de l’IEC.

Podeu consultar el calendari de sessions del curs 2018/2019 en aquest enllaç. L’edició d’enguany s’emmarca en els actes de celebració dels 20 anys del CUSC-UB, i doncs es concep com un espai d’intercanvi i de discussió de les diferents línies de recerca del Centre, tot i que també s’hi presentaran resultats de projectes del consorci MIME, del Cercle de Lingüística Aplicada de la UdL i també discutirem l’últim llibre del sociolingüista valencià Toni Mollà, entre altres.

Les sessions se celebren amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Per a estar al dia de l’actualitat del seminari, seguiu-nos al blog o al Twitter i el Facebook del CUSC-UB!

«Perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües», amb Avel·lí Flors-Mas

Divendres 6 de juliol va tenir lloc l’última sessió del curs 2017/2018 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació d’Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC-UB. Amb el seminari es cloïa també el cicle de lectures temàtiques al voltant de diferents aproximacions teòriques als fenòmens de contacte de llengües: en aquesta ocasió tractàvem les perspectives etnogràfiques i interaccionals a partir del comentari de tres lectures de Monica Heller (1988), Kathryn A. Woolard (1987) i Xosé Luis Regueira (2016), respectivament. El seminari va consistir en una discussió dels articles articulada entorn del concepte d’indicialitat (indexicality).

20180706_Flors-Mas 2

En primer lloc, el ponent va tractar la introducció del llibre Codeswitching: Anthropological and Sociolinguistic Perspectives (Mouton de Gruyter, 1988), editat per Monica Heller, i que es pot entendre com un escrit de transició entre la sociolingüística interaccional de John J. Gumperz i Dell Hymes pròpiament i l’economia política de les llengües i la sociolingüística crítica, una mutació que ja és completa en un altre volum editat per Heller gairebé vint anys després: Bilingualism: A Social Approach (Palgrave Macmillan, 2007). El text de 1988 constata un canvi d’orientació en els estudis sobre l’alternança de codi (code-switching) des d’un èmfasi en la descripció i l’anàlisi dels constrenyiments lingüístics (i, de manera complementària, en la cerca de patrons universals) que actuen sobre l’alternança, cap a un focus en les motivacions i les funcions socials de l’alternança en la interacció (bàsicament, en un sentit d’anivellament o de manteniment dels límits etnolingüístics). En altres paraules, la introducció de Heller apunta a un desplaçament des de l’anàlisi de formes lingüístiques i discursives específiques de determinades comunitats i moments històrics cap a l’anàlisi del significat social de les tries lingüístiques i l’alternança de codi en la interacció. Heller apunta encara a un segon canvi d’orientació. De postular «deterministic models relating form and function to each other and to the context», els autors aplegats en el volum comencen a considerar l’alternança com «a resource for indexing situationally-salient aspects of context in speakers’ attempts to acomplish interactional goals» (p. 3). És a dir, passen a considerar les alternances de codi com una forma d’estratègia comunicativa, com un instrument d’acció i construcció de la realitat social, més enllà del seu paper com un indici que permet inferir les intencions dels interlocutors a partir de les associacions convencionals entre formes lingüístiques i significats socials en una determinada comunitat de parla. Continua llegint

«Internacionalització, multilingüisme i construcció de l’elitisme en escoles privades de Catalunya», amb Andrea Sunyol

Divendres 22 de juny va tenir lloc la penúltima sessió del curs 2017/2018 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació d’Andrea Sunyol Garcia-Moreno, investigadora predoctoral del grup de recerca Comunicació Intercultural i Estratègies de Negociació (CIEN) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La ponent hi va presentar alguns resultats preliminars del seu projecte de tesi, una etnografia de dues escoles privades de Catalunya en què analitza els processos de creació i reproducció de desigualtats socials a través del sistema educatiu i el rol clau que desenvolupa el multilingüisme i la idea d’internacionalitat en la construcció discursiva de l’elitisme en aquests espais. La recerca s’emmarca en el projecte “The appropriation of English as a global language in Catalan schools: A multilingual, situated and comparative approach”, que analitza l’ús de l’anglès en el sistema educatiu preuniversitari. El seminari es va estructurar com una sessió de dades i, doncs, va consistir en la discussió de materials generats per la ponent en el procés de recerca.

20180622_Sunyol 1

Sunyol va començar constatant que el sistema educatiu català està segmentat en diferents mercats, en funció de la tipologia de centre però també a l’interior de cada tipologia, i que, en aquest context, l’ús de l’anglès funciona com un mecanisme de distinció. A més, el seu estudi aborda el procés d’internacionalització d’unes escoles privades fundades sobre patrons nacionals, i analitza com aquest procés genera noves formes de desigualtat en el sistema educatiu. Amb una aproximació etnogràfica, tracta d’entendre com aquest mot clau (internacionalització) viatja a través dels diferents espais institucionals: com s’entén, com s’interpreta, quins interessos hi ha al darrere i quines conseqüències té tot plegat per als diferents actors involucrats. L’enfocament etnogràfic li permet, a més, unir el focus local sobre la interacció que té lloc a dins de les aules amb dinàmiques socials més àmplies: els orígens de la internacionalització de l’educació i com aquesta educació “internacional” es constitueix com un mercat d’elit; com s’han anat establint aquest tipus d’escoles a Catalunya i com han anat evolucionant els seus programes lingüístics (amb un ull posat, també, en l’evolució del model lingüístic del sistema educatiu general, per a entendre respecte què tracten de distingir-se); quin rol juguen en aquests centres el català i el castellà, especialment en el context polític actual, i com les escoles s’emmotllen a aquest marc de conflicte nacional; i tot plegat en el context global de la modernitat tardana i en el moment actual de post-crisi econòmica. Continua llegint

Última sessió del seminari del CUSC amb Avel·lí Flors-Mas el 6 de juliol

El proper divendres 6 de juliol, a les 12h a l’aula 3.6 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem l’onzena i última sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

sense-tc3adtol-300x272En aquesta ocasió, Avel·lí Flors-Mas, investigador del CUSC-UB, conduirà una sessió entorn de les perspectives etnogràfiques i interaccionals sobre el contacte de llengües, articulada al voltant del comentari de diferents lectures:

  • Heller, Monica (1988): «Introduction». Dins Monica Heller (ed.): Codeswitching. Anthropological and Sociolinguistic Perspectives (1-24). Berlín: Mouton de Gruyter
  • Woolard, Kathryn A. (1987): «Codeswitching and Comedy in Catalonia». IPRA Papers in Pragmatics 1(1) (106-122) (enllaç)
  • Regueira, Xosé Luis (2016): «La lengua de la esfera pública en situación de minorización: español y portugués como lenguas de contacto en el lenguaje político gallego». Dins Dolors Poch Olivé (ed.): El español en contacto con las otras lenguas peninsulares (39-59). Madrid: Iberoamericana-Vervuert (enllaç)

Aquesta sessió s’emmarca en el cicle de lectures temàtiques que, el present curs, hem dedicat a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.

No hi falteu!

Presentació i discussió del llibre ‘Les veus del professorat’ amb Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan i F. Xavier Vila

El passat divendres 16 de març del 2018 va tenir lloc una sessió extraordinària del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB del curs 2017/2018. Vanessa Bretxa (CUSC-UB), Llorenç Comajoan (UVic) i F. Xavier Vila (CUSC-UB) hi presentaven el llibre Les veus del professorat: l’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària (Barcelona, Horsori, 2017), resultat de la recerca vinculada al projecte Diversitat sociocultural i adquisició de l’autoconfiança lingüística en català i castellà (Convocatòria Recercaixa 2012, Fundació ‘La Caixa’ i ACUP).

20180316_Bretxa-Comajoan-Vila 1

Vanessa Bretxa va començar emmarcant aquesta recerca en la voluntat conèixer les necessitats lingüístiques del professorat de secundària, partint de dues preguntes de recerca bàsiques: com és la realitat lingüística dels centres educatius, i com es gestiona la diversitat lingüística en aquest marc. El projecte es va desenvolupar a partir de quaranta entrevistes semidirigides amb diferents perfils de treballadors de l’educació (equip directiu, professorat de llengua, tutors, coordinadors LIC, responsables de centres d’acollida…) d’una mostra de centres educatius de Manlleu, Mataró, Sant Joan i Sant Just Desvern, localitats seleccionades com a representatives de diferents perfils sociolingüístics i sociodemogràfics de municipi. També es va tenir en compte la diversitat dels centres a l’interior de cada localitat: se’n van escollir sis de públics, sis de concertats i un de privat, amb l’objectiu de millorar la representativitat de les dades. Les entrevistes es van analitzar mitjançant ATLAS.ti, un programa d’anàlisi qualitativa de dades. Continua llegint