Divendres 24 de gener, Avel·lí Flors Mas, estudiant de doctorat (UB-UOC), va presentar als integrants del seminari els projectes del grup de recerca en sociolingüística educativa del CUSC-UB, dels quals és col·laborador, com a prèvia a l’exposició i la discussió d’una proposta metodològica per a l’anàlisi de les entrevistes en grup dutes a terme en el marc del projecte RESOL.
En primer lloc, doncs, es van exposar els trets principals del projecte RESOL, una recerca longitudinal que analitza l’impacte dels processos d’escolarització sobre els usos, les representacions i els coneixements lingüístics d’una mostra d’informants de diverses zones de l’àmbit lingüístic català. A nivell metodològic, el projecte es caracteritza per la combinació de mètodes quantitatius i qualitatius, juntament amb proves de competència oral en català i castellà. La tesi d’Avel·lí Flors se centra en l’apartat qualitatiu del projecte: a través de l’anàlisi dels discursos d’adolescents de 4t d’ESO de Mataró, Manlleu, Inca i Castelló de la Plana, explora els posicionaments dels informants respecte de les llengües dels seus repertoris així com les representacions que es fan dels processos sociolingüístics que s’esdevenen en els seus entorns immediats.
La segona part del seminari es va dedicar a l’explicació i la discussió d’un model d’anàlisi per als discursos obtinguts en les entrevistes en grup. La proposta partia de la necessitat de dur a terme una anàlisi contextualitzada, tant pel que fa al context micro i interactiu de producció del discurs –qui parla a qui, des de quina posició ho fa, sobre què parlen, on i quan ho fan, etc.– com pel que fa al context macro –els aspectes econòmics, polítics i sociolingüístics que condicionen els discursos i a la llum dels quals se’n pot fer una interpretació crítica.
Quant al primer aspecte, es proposa descriure les entrevistes com un “esdeveniment comunicatiu” a partir de les propostes de l’etnografia de la comunicació (Hymes 1972, Saville-Troike 20023) i analitzar així mateix els processos de construcció d’identitats dels participants que s’esdevenen en la interacció (Goffman 1959, Gumperz 1982, Bucholtz i Hall 2005). En segon lloc, caldrà fer una caracterització de les polítiques lingüístiques en els territoris de llengua catalana; de la realitat demolingüística, dels processos migratoris i de la gestió del contacte intergrupal i els processos identitaris en aquests territoris; així com de les línies principals dels discursos de “sentit comú” sobre les llengües. Aquests dos nivells de contextualització estarien a la base de la interpretació dels discursos, després de la descripció i l’anàlisi lingüística a partir d’algunes propostes de l’anàlisi crítica del discurs (especialment Fairclough 1992 i 2003).
Durant el seminari es van discutir diverses qüestions teòriques i metodològiques al voltant de la proposta, especialment en relació a la influència de la tria de llengua de l’entrevistador sobre els discursos i els posicionaments dels informants.
El proper seminari d’anàlisi del discurs i les ideologies lingüístiques tindrà lloc divendres 7 de març, i hi discutirem la següent lectura: “Edwards, John (2010): Minority Languages and Group Identity. Cases and Categories. John Benjamins Publishing”. Hi esteu tots convidats!
Blog del seminari del CUSC 