Emili Boix parla sobre la didàctica de la sociolingüística al proper seminari del CUSC-UB

Divendres 12 de maig del 2017, a les 12h a l’aula 1.6 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la vuitena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

El seminari, a càrrec d’Emili Boix (Universitat de Barcelona), estarà dedicat a la didàctica de la sociolingüística, en què el ponent compta amb més de dues dècades d’experiència al Departament de Filologia Catalana de la UB. A més, Emili Boix és coautor amb F. Xavier Vila del manual Sociolingüística de la llengua catalana (Ariel, 1998) (accessible en línia ací) i autor i editor de nombrosos llibres i articles acadèmics. Us hi esperem!

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’

Divendres 17 de març va tenir lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Vanessa Bretxa (CUSC-UB) hi va comentar el llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka, publicat l’any 1995 per Oxford University Press, i per al qual hi ha disponible una traducció catalana.

Bretxa va començar emmarcant la trajectòria de Will Kymlicka (Ontario, 1962) com a filòsof polític, especialitzat en teories del multiculturalisme, el nacionalisme i la democràcia des d’una perspectiva liberal, i que darrerament ha fet aportacions al camp de l’ètica i els drets dels animals. Com a filòsof liberal, les propostes de Kymlicka posen al centre de la teoria la llibertat de l’individu com a origen de tota autoritat ètica i política. Amb tot, l’autor es distancia dels corrents que sostenen que només l’individu és posseïdor de drets i que no han d’existir drets col·lectius. Per a aquests filòsofs les cultures formen part únicament de l’esfera individual i íntima i no necessiten la protecció de l’Estat per a prosperar. L’aportació central de Kymlicka consisteix a incorporar la cultura a la noció de ciutadania. L’autor sosté que l’acomodació de la diferència és l’essència de la vertadera igualtat, i defensa que el liberalisme exigeix que hi haja llibertat en el si del grup minoritari però sense descuidar la igualtat entre grups minoritaris i majoritaris en el si de l’Estat.

Vanessa Bretxa comenta ‘Multicultural Citizenship’ de Will Kymlicka al seminari del CUSC-UB

Divendres 17 de març del 2017, a les 12h a l’aula 1.5 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

El seminari, a càrrec de Vanessa Bretxa (CUSC-UB), estarà dedicat al comentari del llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka (Oxford University Press, 1995).

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Andreia Moroni sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial

Divendres 17 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Andreia Moroni (Universidade Estadual de Campinas i CUSC-UB) va presentar una part de la seua recerca doctoral en curs sobre «O Português como Língua de Herança hoje e o trabalho da Assoçiação de Pais de Brasileirinhos na Catalunha» (APBC). Una associació que una setmana abans del seminari havia celebrat unes jornades coorganitzades amb la Universitat de Barcelona sobre aquesta mateixa qüestió, i de la qual Moroni és membre activa. Contra un cert reduccionisme positivista, la ponent reivindicava així una visió situada del recercador i defensava la incorporació de les seues militàncies com una part més de la recerca.

Moroni va començar situant la seua recerca en el que autors com Blommaert (2013) han anomenat “superdiversitat”. D’acord amb aquests autors, vivim en societats marcades per l’increment de la mobilitat i de la complexitat (Massip i Bastardas 2015), i en un marc de creixent imprevisibilitat de les pràctiques lingüístiques. A més, l’experiència dels lusòfons d’origen brasiler a Barcelona està marcada també pel “translingüisme”, a causa de la proximitat tipològica entre el portuguès, el castellà i el català, que afavoreix la transferència de competències entre llengües. En tercer lloc, la ponent va situar la transmissió de les “llengües patrimonials” o “d’herència” en el camp de l’afectivitat i les emocions (Pavlenko 2005). Un aspecte que distingeix l’aprenentatge d’aquestes llengües de l’aprenentatge de llengües estrangeres a l’aula. Des d’aquest punt de vista, la llengua es considera una “forma cognitiva de vinculació afectiva”. Finalment, va emmarcar la seua recerca en el camp de la “política/planificació lingüística familiar”, que d’acord amb autors com McCarty (2011) existeix fins i tot quan no es fa explícita –i doncs, en aquests casos cal deduir-la a partir de l’observació de les actituds i les pràctiques dels parlants.

Andreia Moroni i la transmissió del portuguès a Catalunya al seminari del CUSC-UB

El proper divendres, 17 de febrer del 2017 (12h, aula 1.5 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), tindrà lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Andreia Moroni (UNICAMP/CUSC-UB) ens hi presentarà els resultats de la seua tesi sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial a Barcelona i la tasca que du a terme en aquest camp l’Assoçiação de Pais de Brasileirinhos na Catalunha, per exemple a través d’aquestes jornades que organitzen conjuntament amb la UB.

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Natxo Sorolla sobre la substitució lingüística a propòsit de ‘Minority Languages and Group Identity’

Divendres 13 de gener va tenir lloc la primera sessió de l’any 2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Natxo Sorolla (URV i Xarxa CRUSCAT-IEC) hi va comentar el llibre Minority Languages and Group Identity. Cases and Categories, de John Edwards (St Francis Xavier University, Nova Scotia), publicat l’any 2010 per John Benjamins. La presentació es va concentrar en el model que proposa l’autor per a analitzar els processos de substitució lingüística, un aspecte central de la tesi doctoral de Sorolla, defensada el 2016.

Sorolla va començar presentant John Edwards, psicòleg de formació i professor en universitats britàniques i del Canadà, i va proposar un seguit d’etiquetes que ajudaven a situar les coordenades dels seus plantejaments: economicista i sociocèntric, en la mesura que emfasitza les dinàmiques socials i econòmiques a l’hora d’explicar la substitució lingüística; conflictivista, ja que concep el contacte de llengües com un fenomen inestable i que tendeix al desplaçament d’una de les llengües en joc; materialista, perquè situa en un pla secundari els factors ideològics que solen concórrer en el manteniment o la substitució lingüístics; i no intervencionista, ja que qüestiona tant l’oportunitat com la capacitat d’intervenció política sobre aquests fenòmens. Segons el presentador, Minority Languages and Group Identity motiva la reflexió i convida a qüestionar-se algunes de les idees habituals sobre els processos de substitució lingüística. Sorolla va dedicar la primera part de la presentació a l’anàlisi de les etapes i els factors de la substitució d’acord amb Edwards, i la segona part al procés de modernització que sol estar a la base de la substitució.

Natxo Sorolla comenta ‘Minority Languages and Group Identity’ de John Edwards al seminari del CUSC-UB

Divendres 13 de gener del 2017, a les 12h a l’aula 1.6 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la cinquena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

El seminari, a càrrec de Natxo Sorolla (URV i Xarxa CRUSCAT-IEC), estarà dedicat al comentari del llibre Minority Languages and Group Identity. Cases and Categories (John Benjamins, 2010), de John Edwards.El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.