Nicola Vaiarello comenta ‘Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law’ de Giovanni Poggeschi al seminari del CUSC-UB

Divendres 2 de juny del 2017, a les 10h a l’aula 1.6 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la novena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

9783848707850

El seminari, a càrrec de Nicola Vaiarello (UB), estarà dedicat al comentari del llibre Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law, de Giovanni Poggeschi (Nomos Verlagsgesellschaft, 2013).

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Anuncis

Emili Boix sobre la didàctica de la sociolingüística al seminari del CUSC-UB

El passat divendres 12 de maig va tenir lloc la vuitena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Emili Boix (UB) va conduir un seminari al voltant de la didàctica de la sociolingüística, un camp en què compta amb més de dues dècades d’experiència al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. El ponent va començar lamentant precisament que, encara a dia d’avui, en les carreres acadèmiques es valoren poc les bones pràctiques docents en comparació amb la recerca i les publicacions.

20170512_seminari_boix-fuster.jpg

Tot seguit, Boix va destacar la posició perifèrica que ocupen la sociolingüística i altres disciplines que es construeixen en la interfície entre llengua i societat en el cas de la Facultat de Filologia de la UB. De prop de 800 cursos de grau que s’hi ofereixen, només una vintena es fixen (en alguns casos, de manera tangencial) en aspectes socials, en un camp dominat per la lingüística formal i la literatura. El ponent ho atribuïa a l’anomenada paradoxa saussureana. Tot i considerar la llengua com un fet eminentment social, Saussure descarta l’estudi dels factors socials per a centrar-se en la descripció i l’anàlisi de l’estructura de la llengua, i doncs prioritza la langue sobre la parole. En aquest sentit, Boix va apuntar que el mètode filològic proporciona als graduats de la Facultat un sentit del detall però els priva, en general, de l’atenció als aspectes de context i a les relacions de poder subjacents a l’ús lingüístic. A més, va subratllar que fins i tot els pragmatistes, que analitzen l’ús lingüístic en context, no transcendeixen gaire sovint de l’àmbit de la conversa i l’anàlisi micro. Continua llegint

Emili Boix parla sobre la didàctica de la sociolingüística al proper seminari del CUSC-UB

Barcelona. EntrevistDivendres 12 de maig del 2017, a les 12h a l’aula 1.6 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la vuitena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

El seminari, a càrrec d’Emili Boix (Universitat de Barcelona), estarà dedicat a la didàctica de la sociolingüística, en què el ponent compta amb més de dues dècades d’experiència al Departament de Filologia Catalana de la UB. A més, Emili Boix és coautor amb F. Xavier Vila del manual Sociolingüística de la llengua catalana (Ariel, 1998) (accessible en línia ací) i autor i editor de nombrosos llibres i articles acadèmics. Us hi esperem!

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’

Divendres 17 de març va tenir lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Vanessa Bretxa (CUSC-UB) hi va comentar el llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka, publicat l’any 1995 per Oxford University Press, i per al qual hi ha disponible una traducció catalana.

20170317_seminari_bretxa_2

Bretxa va començar emmarcant la trajectòria de Will Kymlicka (Ontario, 1962) com a filòsof polític, especialitzat en teories del multiculturalisme, el nacionalisme i la democràcia des d’una perspectiva liberal, i que darrerament ha fet aportacions al camp de l’ètica i els drets dels animals. Com a filòsof liberal, les propostes de Kymlicka posen al centre de la teoria la llibertat de l’individu com a origen de tota autoritat ètica i política. Amb tot, l’autor es distancia dels corrents que sostenen que només l’individu és posseïdor de drets i que no han d’existir drets col·lectius. Per a aquests filòsofs les cultures formen part únicament de l’esfera individual i íntima i no necessiten la protecció de l’Estat per a prosperar. L’aportació central de Kymlicka consisteix a incorporar la cultura a la noció de ciutadania. L’autor sosté que l’acomodació de la diferència és l’essència de la vertadera igualtat, i defensa que el liberalisme exigeix que hi haja llibertat en el si del grup minoritari però sense descuidar la igualtat entre grups minoritaris i majoritaris en el si de l’Estat. Continua llegint

Vanessa Bretxa comenta ‘Multicultural Citizenship’ de Will Kymlicka al seminari del CUSC-UB

Divendres 17 de març del 2017, a les 12h a l’aula 1.5 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

El seminari, a càrrec de Vanessa Bretxa (CUSC-UB), estarà dedicat al comentari del llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka (Oxford University Press, 1995).

9780198290919

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Andreia Moroni sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial

Divendres 17 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Andreia Moroni (Universidade Estadual de Campinas i CUSC-UB) va presentar una part de la seua recerca doctoral en curs sobre «O Português como Língua de Herança hoje e o trabalho da Assoçiação de Pais de Brasileirinhos na Catalunha» (APBC). Una associació que una setmana abans del seminari havia celebrat unes jornades coorganitzades amb la Universitat de Barcelona sobre aquesta mateixa qüestió, i de la qual Moroni és membre activa. Contra un cert reduccionisme positivista, la ponent reivindicava així una visió situada del recercador i defensava la incorporació de les seues militàncies com una part més de la recerca.

c43udarw8aeshkd

Moroni va començar situant la seua recerca en el que autors com Blommaert (2013) han anomenat “superdiversitat”. D’acord amb aquests autors, vivim en societats marcades per l’increment de la mobilitat i de la complexitat (Massip i Bastardas 2015), i en un marc de creixent imprevisibilitat de les pràctiques lingüístiques. A més, l’experiència dels lusòfons d’origen brasiler a Barcelona està marcada també pel “translingüisme”, a causa de la proximitat tipològica entre el portuguès, el castellà i el català, que afavoreix la transferència de competències entre llengües. En tercer lloc, la ponent va situar la transmissió de les “llengües patrimonials” o “d’herència” en el camp de l’afectivitat i les emocions (Pavlenko 2005). Un aspecte que distingeix l’aprenentatge d’aquestes llengües de l’aprenentatge de llengües estrangeres a l’aula. Des d’aquest punt de vista, la llengua es considera una “forma cognitiva de vinculació afectiva”. Finalment, va emmarcar la seua recerca en el camp de la “política/planificació lingüística familiar”, que d’acord amb autors com McCarty (2011) existeix fins i tot quan no es fa explícita –i doncs, en aquests casos cal deduir-la a partir de l’observació de les actituds i les pràctiques dels parlants. Continua llegint

Andreia Moroni i la transmissió del portuguès a Catalunya al seminari del CUSC-UB

brasileirinhos_logoEl proper divendres, 17 de febrer del 2017 (12h, aula 1.5 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), tindrà lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Andreia Moroni (UNICAMP/CUSC-UB) ens hi presentarà els resultats de la seua tesi sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial a Barcelona i la tasca que du a terme en aquest camp l’Assoçiação de Pais de Brasileirinhos na Catalunha, per exemple a través d’aquestes jornades que organitzen conjuntament amb la UB.

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.