Carles Múrcia i l’estandardització de l’amazic al proper seminari del CUSC-UB

El proper dimecres, 14 de desembre del 2016 (18h, aula 0.3 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), tindrà lloc la quarta sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB). El seminari, a càrrec de Carles Múrcia (UB), tractarà sobre l’aplicació a l’amazic d’un model d’estandardització composicional i plural.

9788494491108_04_hCarles Múrcia Sànchez va estudiar filologia clàssica a la UB i més endavant s’hi va doctorar amb una tesi sobre La llengua amaziga a l’antiguitat a partir de les fonts gregues i llatines (2010). En l’endemig, va ampliar la seva formació en amazigologia a París (2004) i en lingüística afroasiàtica a Colònia (2005). També ha atret la seva atenció l’estandardització de la llengua amaziga, a la qual ha consagrat un diccionari publicat recentment en col·laboració amb el poeta i novel·lista Salem Zenia: el Diccionari Amazic-Català / Català-Amazic (Llibres de l’Índex, 2016).

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Elvira Riera comenta ‘Linguistic Justice’ de Philippe Van Parijs al seminari del CUSC-UB

El passat divendres 18 de novembre va tenir lloc la tercera sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Elvira Riera (UPF) va conduir un seminari al voltant de Linguistic Justice for Europe and for the World (Oxford University Press, 2011), de Philippe Van Parijs; d’aquesta manera completàvem la introducció a les propostes de l’autor que havíem iniciat al setembre. A més, la participació de Riera resultava del tot escaient, ja que recentment ha defensat una tesi doctoral que tracta precisament la noció de justícia lingüística: “Why Language(s) Matter to People. A theoretical and comparative approach to linguistic justice in western democracies. The case of mixed societies”.

cam005701

Com va remarcar la ponent, l’autor és conegut bàsicament per la seua teorització de la renda bàsica universal i com un dels principals exponents del liberalisme igualitari. Van Parijs és un filòsof activista i és per això que Linguistic Justice… és un llibre deliberadament provocatiu. Riera va situar el llibre en el marc del liberalisme igualitari, que tracta de conjugar els valors de llibertat i de justícia. Aquest corrent interpreta la llibertat com el dret a l’autonomia personal, sense ingerències de l’Estat. Defensen que l’estat ha de ser neutral, des d’una perspectiva de no intervenció que ha evolucionat recentment cap a la idea d’imparcialitat. De la seua banda, la justícia consistiria a protegir l’autonomia de l’individu però garantint la igualtat d’oportunitats i el dret de tria, a partir de la idea d’equitat. Aquesta visió de la justícia es va aplicar primer a l’economia i no va ser fins a meitat dels 90 que alguns filòsofs canadencs com Charles Taylor o Will Kymlicka van començar a aplicar-la a la gestió de les llengües i les cultures en estats plurinacionals. Continua llegint

Kathryn Woolard comenta ‘Singular and Plural’ al seminari del CUSC-UB

Dimecres 16 de novembre del 2016, a les 12h a la Sala Gabriel Oliver de la Facultat de Filologia de la UB, vam tenir l’honor i el plaer de rebre Kathryn A. Woolard en una sessió extraordinària del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Doctora en Antropologia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, Woolard és en l’actualitat professora de la Universitat de Califòrnia a San Diego i una de les principals referències en la sociolingüística i l’antropologia lingüística d’àmbit internacional pel que fa a l’anàlisi dels fenòmens de contacte de llengües, la gestió dels límits etnolingüístics en la interacció i les actituds i ideologies lingüístiques a Catalunya. La seva dedicació de més de tres dècades a aquesta qüestió li ha valgut recentment el Premi Internacional Ramon Llull, amb motiu del qual ha visitat Andorra i Barcelona aquests dies.

16-11-16-13-18-36-308_deco

El seminari es va estructurar com una sessió de preguntes i respostes al voltant de la seva última publicació, Singluar and Plural. Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia (Oxford University Press, 2016). En el llibre, Woolard revisa i actualitza les seues reflexions sobre el cas català i les incardina en la seua teorització de les ideologies lingüístiques com a camp de recerca, l’altre vessant pel qual és reconeguda en l’àmbit internacional. Hi analitza els debats públics sobre les llengües i les experiències lingüístiques quotidianes des del prisma de les ideologies de l’anonimat, l’autenticitat i el naturalisme lingüístics, que han servit històricament com a bases de la legitimació i l’autoritat de les llengües i els seus parlants. Tot seguit reproduïm l’estimulant i enriquidora conversa que va tenir lloc entre la ponent i els assistents al seminari. Continua llegint

Elvira Riera comenta ‘Linguistic Justice’ de Philippe Van Parijs al proper seminari del CUSC-UB

Divendres 18 de novembre del 2016, a les 12h a l’aula 3.5 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la tercera sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

El seminari, a càrrec d’Elvira Riera (UPF), estarà dedicat al comentari del llibre Linguistic Justice for Europe and for the World (OUP, 2011) de Philippe Van Parijs. Servirà, doncs, per a reblar el contingut del seminari que vam dedicar a l’autor al setembre (resum) i per a revisar algunes de les crítiques que se li han formulat.

La temàtica i la ponent no podien resultar més escaients, ja que Riera ha defensat recentment una tesi doctoral precisament sobre la noció de justícia lingüística: “Why Language(s) Matter to People. A theoretical and comparative approach to linguistic justice in western democracies. The case of mixed societies”. No hi falteu!

linguistic_justice_247

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Kathryn A. Woolard al seminari del CUSC-UB (16/11/16)

Tenim el plaer d’anunciar-vos que el proper dimecres 16 de novembre, a les 12h a la Sala Gabriel Oliver (planta -1, Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), celebrarem una sessió extraordinària del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB a càrrec de Kathryn A. Woolard, antropòloga i professora de la Universitat de Califòrnia a San Diego. L’activitat és oberta al públic.

kwoolard

Kathryn A. Woolard (Foto: University of California, San Diego)

Doctora en Antropologia Lingüística per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la seua recerca està estretament lligada a Catalunya a través d’una etnografia que comença a finals dels anys 70 i continua en diferents etapes, l’última de les quals ben entrat el segle XXI. En les diferents monografies (Woolard 1989, 1992, 2016) i en els nombrosos articles que n’ha publicat al llarg de tres dècades, Woolard ha proporcionat una perspectiva original i innovadora sobre els fenòmens de contacte de llengües, la gestió dels límits etnolingüístics en la interacció quotidiana i les actituds i ideologies lingüístiques que hi subjauen, amb un impacte considerable sobre la sociolingüística feta a casa nostra. Aquesta dedicació de llarg abast li ha valgut recentment el Premi Internacional Ramon Llull, per al lliurament del qual visita Barcelona aquest novembre. El focus del seminari serà la seua publicació més recent, Singular and Plural. Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia (Oxford University Press, 2016), en què presenta els resultats de la seua última etapa de treball de camp a Catalunya. Continua llegint

Makiko Fukuda i les ideologies lingüístiques al Japó

Divendres 21 d’octubre va tenir lloc la segona sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Makiko Fukuda, professora del Departament de Traducció i Interpretació i Estudis de l’Àsia Oriental de la UAB i col·laboradora del CUSC-UB, va oferir-nos una visió panoràmica de les ideologies lingüístiques predominants al Japó i de la seua evolució al llarg dels segles XIX, XX i XXI.

cvrxvn_umaazqm1

Makiko Fukuda durant la presentació.

Com a preàmbul va caracteritzar breument la llengua japonesa, que té uns 127 milions de parlants com a llengua primera, i que fora del Japó compta amb un contingent significatiu de parlants entre els descendents d’immigrants japonesos (Nikkejin) a Hawaii i Sud-Amèrica i encara es parla en antigues colònies com Taiwan, Corea i la República de Palau (on és llengua oficial). Es calcula que al món compta amb uns 4 milions d’aprenents. No hi ha consens a l’hora de classificar-la tipològicament: alguns autors sostenen que es tracta d’una llengua altaica, d’altres la consideren una llengua aïllada, etc. En qualsevol cas, es tracta d’una llengua aglutinant i amb un sistema d’escriptura complex que comprèn dos sil·labaris (hiragana i katakana), un sistema ideogràfic (kanji, d’origen xinés) i l’alfabet llatí (rōmaji), que sovint s’utilitzen en combinació.

Tot seguit va endinsar-se en les ideologies lingüístiques i va estructurar la presentació en tres apartats: el mite del monolingüisme; la representació del japonès com a llengua homogènia; i l’anglès com a sinònim de llengua estrangera i d’internacionalitat. Continua llegint

Segona sessió del curs 2016/2017, amb Makiko Fukuda (UAB)

El proper divendres, 21 d’octubre del 2016 (10h, aula 0.3 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), tindrà lloc la segona sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB). El seminari, a càrrec de Makiko Fukuda (UAB i CUSC-UB), estarà dedicat a les ideologies lingüístiques al Japó.

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subsciure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

2015-07-06-nacs-panel1

Makiko Fukuda (a l’esquerra) en un panel sobre famílies multilingües a Barcelona durant el 15è Col·loqui de la NACS (enllaç)