«Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte. Continua llegint

Anuncis

«La compensació del treball lingüístic en la nova economia», amb Josep Ubalde

El passat divendres 15 de desembre a les 12h va tenir lloc la quarta sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Josep Ubalde, doctorand i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, hi va presentar una part de la seua recerca de doctorat sobre «la compensació del treball lingüístic en la nova economia».

IMG-20171215-WA0002

Ubalde parteix de la constatació que la llengua és un component bàsic dels processos productius en la societat de la informació, i assenyala que, tot i que diversos autors han examinat el rol de la llengua en el lloc de treball, hi ha pocs estudis sistemàtics que avaluïn la demanda de competències lingüístiques i la seva remuneració en el mercat de treball. Dues preguntes que, d’acord amb el ponent, són cabdals si es considera la naturalesa lingüística de moltes tasques i treballs en la nova economia. Continua llegint

Cinquena sessió del seminari del CUSC amb Natxo Sorolla el 19 de gener

El proper divendres 19 de gener, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la cinquena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Natxo Sorolla, sociòleg, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del CUSC-UB, ens presentarà la seua recerca al voltant de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials als fenòmens de contacte de llengües.

Hi esteu tots convidats!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Quarta sessió del seminari del CUSC amb Josep Ubalde el 15 de desembre

El proper divendres 15 de desembre, a les 12h a l’aula 1.5. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la quarta sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Josep Ubalde, sociòleg i doctorand de la Universitat Rovira i Virgili, ens presentarà la seua recerca al voltant de «la compensació del treball lingüístic en la nova economia». Us convidem a participar-hi!

3bf12a40115a9fc1e1efdbd84864af74f75226b1

El seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat, i s’aniran anunciant de manera periòdica. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, subscriviu-vos al blog.

«La lingüística de contacte com a mirada sobre el contacte de llengües», amb Montserrat Sendra

El passat divendres 24 de novembre a les 12h va tenir lloc la tercera sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Montserrat Sendra, doctoranda i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, va comentar dues lectures d’introducció a la lingüística de contacte com a perspectiva sobre els fenòmens de contacte de llengües, que constitueixen el fil conductor de les sessions de comentari de lectures del curs. En la segona part, la ponent va anar més enllà per a fer un interessant repàs històric d’alguns estudis sobre els fenòmens de contacte de llengües en el cas del català.

20171124_123300

La primera lectura objecte de comentari va ser la introducció al manual An introduction to contact linguistics de Donald Winford (Wiley-Blackwell, 2003). L’autor hi proposa un breu recorregut per les diferents possibilitats de situacions de contacte entre llengües; pels fenòmens que resulten d’aquest contacte; i finalment per la interacció entre els factors lingüístics i els factors externs (socials, psicològics, ecològics) sobre el canvi lingüístic. Winford destaca que totes les llengües han passat per etapes més o menys dilatades de contacte amb altres varietats lingüístiques, amb diferents resultats sense límits a priori. El canvi lingüístic com a resultat del contacte sol iniciar-se amb algunes formes lèxiques (un àmbit especialment permeable al canvi) però pot arribar a generar varietats completament noves. Continua llegint

Tercera sessió del seminari del CUSC amb Montserrat Sendra el 24 de novembre

El proper divendres 24 de novembre, a les 12h a l’aula 1.5. de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la tercera sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

s200_montserrat-sendraEn aquesta ocasió, Montserrat Sendra, doctoranda i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, presentarà una visió panoràmica de la disciplina de la lingüística de contacte, prenent com a punt de partida el capítol introductori del  manual de Donald Winford An introduction to contact linguistics (Wiley-Blackwell, 2003) i un article de Sarah Thomason al Journal of Language Contact, accessible en aquest enllaç.

Aquesta sessió s’emmarca en el cicle de lectures temàtiques que aquest curs dediquem a les perspectives sociolingüístiques sobre el contacte de llengües.

Us convidem a participar-hi!

El seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat, i s’aniran anunciant de manera periòdica. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, subscriviu-vos al blog.

«Llengües i pertinença a Catalunya: Perspectives no catalanoparlants», amb Marina Massaguer

El passat divendres 20 d’octubre a les 12h va tenir lloc la segona sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Marina Massaguer, doctoranda de la Universitat Oberta de Catalunya, va presentar-nos alguns resultats de la seua recerca doctoral en curs, que aborda els posicionaments dels no catalanoparlants a Catalunya en relació a les categories disponibles socialment que connecten llengua, identitat etnocultural i estatus socioeconòmic, i les maneres com aquests perfils de parlant articulen (o no) un sentit de lligam i pertinença a Catalunya.

20171020_120440

La presentació va arrancar amb algunes dades demolingüístiques de context. D’acord amb les estadístiques, un 41% dels residents a Catalunya no hi han nascut: un 21,9% ho han fet en altres territoris de l’Estat i fins a un 19,1% són nascuts fora de l’Estat espanyol. En el conjunt de la població, 8 de cada 10 habitants saben parlar català, però el percentatge de persones que no el parlen com a llengua habitual arriba fins a un 56% del total.

Tot seguit, Massaguer va explicitar els criteris amb què havia operativitzat la noció de «no catalanoparlant», a partir de la pròpia identificació dels participants (en el moment mateix d’acceptar de prendre-hi part, ja que els objectius de la recerca eren explícits), i del fet que no parlen en català quan se’ls hi adrecen (un aspecte que també es va poder comprovar en el moment de reclutar els informants) o que només ho fan de manera molt ocasional. Tot i això, bona part dels participants estan familiaritzats amb el català (alguns fins i tot s’han escolaritzat en el model de conjunció en català) i, en ocasions, alguns n’activen diferents destreses (per exemple, molts disposen de comprensió oral i escrita, i alguns hi escriuen de vegades). Continua llegint