Andreia Moroni sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial

Divendres 17 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Andreia Moroni (Universidade Estadual de Campinas i CUSC-UB) va presentar una part de la seua recerca doctoral en curs sobre «O Português como Língua de Herança hoje e o trabalho da Assoçiação de Pais de Brasileirinhos na Catalunha» (APBC). Una associació que una setmana abans del seminari havia celebrat unes jornades coorganitzades amb la Universitat de Barcelona sobre aquesta mateixa qüestió, i de la qual Moroni és membre activa. Contra un cert reduccionisme positivista, la ponent reivindicava així una visió situada del recercador i defensava la incorporació de les seues militàncies com una part més de la recerca.

c43udarw8aeshkd

Moroni va començar situant la seua recerca en el que autors com Blommaert (2013) han anomenat “superdiversitat”. D’acord amb aquests autors, vivim en societats marcades per l’increment de la mobilitat i de la complexitat (Massip i Bastardas 2015), i en un marc de creixent imprevisibilitat de les pràctiques lingüístiques. A més, l’experiència dels lusòfons d’origen brasiler a Barcelona està marcada també pel “translingüisme”, a causa de la proximitat tipològica entre el portuguès, el castellà i el català, que afavoreix la transferència de competències entre llengües. En tercer lloc, la ponent va situar la transmissió de les “llengües patrimonials” o “d’herència” en el camp de l’afectivitat i les emocions (Pavlenko 2005). Un aspecte que distingeix l’aprenentatge d’aquestes llengües de l’aprenentatge de llengües estrangeres a l’aula. Des d’aquest punt de vista, la llengua es considera una “forma cognitiva de vinculació afectiva”. Finalment, va emmarcar la seua recerca en el camp de la “política/planificació lingüística familiar”, que d’acord amb autors com McCarty (2011) existeix fins i tot quan no es fa explícita –i doncs, en aquests casos cal deduir-la a partir de l’observació de les actituds i les pràctiques dels parlants. Continua llegint

Andreia Moroni i la transmissió del portuguès a Catalunya al seminari del CUSC-UB

brasileirinhos_logoEl proper divendres, 17 de febrer del 2017 (12h, aula 1.5 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), tindrà lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Andreia Moroni (UNICAMP/CUSC-UB) ens hi presentarà els resultats de la seua tesi sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial a Barcelona i la tasca que du a terme en aquest camp l’Assoçiação de Pais de Brasileirinhos na Catalunha, per exemple a través d’aquestes jornades que organitzen conjuntament amb la UB.

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Natxo Sorolla sobre la substitució lingüística a propòsit de ‘Minority Languages and Group Identity’

Divendres 13 de gener va tenir lloc la primera sessió de l’any 2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Natxo Sorolla (URV i Xarxa CRUSCAT-IEC) hi va comentar el llibre Minority Languages and Group Identity. Cases and Categories, de John Edwards (St Francis Xavier University, Nova Scotia), publicat l’any 2010 per John Benjamins. La presentació es va concentrar en el model que proposa l’autor per a analitzar els processos de substitució lingüística, un aspecte central de la tesi doctoral de Sorolla, defensada el 2016.

16114468_1804856539781215_3082858666298441089_n

Sorolla va començar presentant John Edwards, psicòleg de formació i professor en universitats britàniques i del Canadà, i va proposar un seguit d’etiquetes que ajudaven a situar les coordenades dels seus plantejaments: economicista i sociocèntric, en la mesura que emfasitza les dinàmiques socials i econòmiques a l’hora d’explicar la substitució lingüística; conflictivista, ja que concep el contacte de llengües com un fenomen inestable i que tendeix al desplaçament d’una de les llengües en joc; materialista, perquè situa en un pla secundari els factors ideològics que solen concórrer en el manteniment o la substitució lingüístics; i no intervencionista, ja que qüestiona tant l’oportunitat com la capacitat d’intervenció política sobre aquests fenòmens. Segons el presentador, Minority Languages and Group Identity motiva la reflexió i convida a qüestionar-se algunes de les idees habituals sobre els processos de substitució lingüística. Sorolla va dedicar la primera part de la presentació a l’anàlisi de les etapes i els factors de la substitució d’acord amb Edwards, i la segona part al procés de modernització que sol estar a la base de la substitució. Continua llegint

Natxo Sorolla comenta ‘Minority Languages and Group Identity’ de John Edwards al seminari del CUSC-UB

Divendres 13 de gener del 2017, a les 12h a l’aula 1.6 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la cinquena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

El seminari, a càrrec de Natxo Sorolla (URV i Xarxa CRUSCAT-IEC), estarà dedicat al comentari del llibre Minority Languages and Group Identity. Cases and Categories (John Benjamins, 2010), de John Edwards.impact_27_hbEl seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Carles Múrcia i l’estandardització de l’amazic

img-20161214-wa0006El passat dimecres 14 de desembre va tenir lloc la quarta sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Carles Múrcia (UB) va conduir un seminari sobre el model d’estandardització composicional i plural aplicat a l’amazic. Múrcia va estudiar filologia clàssica a la UB i més endavant s’hi va doctorar amb una tesi sobre La llengua amaziga a l’antiguitat a partir de les fonts gregues i llatines (2010). En l’endemig havia ampliat la seua formació en amazigologia a París (2004) i en lingüística afroasiàtica a Colònia (2005). Darrerament ha treballar al voltant de l’estandardització de la llengua amaziga i hi ha consagrat un diccionari, de publicació recent, en col·laboració amb el poeta i novel·lista Salem Zenia: el Diccionari Amazic-Català / Català-Amazic (Llibres de l’Índex, 2016).

L’amazic és una llengua de la família afroasiàtica i a pesar de la dispersió territorial (vegeu el mapa) és relativament homogènia. Les varietats pertanyents al diasistema septentrional tenen un grau molt alt d’intel·ligibilitat. El bloc oriental, en canvi, és més heterogeni i inclou els dialectes oasites, parlats en oasis d’Algèria i Líbia, alguns dels quals extingits. Els dialectes tuaregs, parlats per poblacions nòmades, també són força homogenis malgrat l’enorme territori que cobreixen. El mapa permet constatar que es tracta d’un àmbit immens i discontinu, però cal tenir en compte que és un espai tradicionalment connectat per rutes de caravanes, diferents festivals, etc. En qualsevol cas, no es pot perdre de vista que l’amazic es parla en tres ecosistemes diferents; en àrees amb densitats de població molt variades; que està en contacte amb llengües de famílies molt distants; i que en l’àmbit amazic s’hi produeix una simbiosi entre poblacions nòmades i sedentàries, amb una economia molt diversificada: ramaders, comerciants… Tot plegat fa de l’amazic un cas singular, possiblement únic.

mapa_amazic

Distribució territorial dels dialectes de l’amazic (font: tamazight.calija.com).

Continua llegint

Carles Múrcia i l’estandardització de l’amazic al proper seminari del CUSC-UB

El proper dimecres, 14 de desembre del 2016 (18h, aula 0.3 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona), tindrà lloc la quarta sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB). El seminari, a càrrec de Carles Múrcia (UB), tractarà sobre l’aplicació a l’amazic d’un model d’estandardització composicional i plural.

9788494491108_04_hCarles Múrcia Sànchez va estudiar filologia clàssica a la UB i més endavant s’hi va doctorar amb una tesi sobre La llengua amaziga a l’antiguitat a partir de les fonts gregues i llatines (2010). En l’endemig, va ampliar la seva formació en amazigologia a París (2004) i en lingüística afroasiàtica a Colònia (2005). També ha atret la seva atenció l’estandardització de la llengua amaziga, a la qual ha consagrat un diccionari publicat recentment en col·laboració amb el poeta i novel·lista Salem Zenia: el Diccionari Amazic-Català / Català-Amazic (Llibres de l’Índex, 2016).

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Elvira Riera comenta ‘Linguistic Justice’ de Philippe Van Parijs al seminari del CUSC-UB

El passat divendres 18 de novembre va tenir lloc la tercera sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Elvira Riera (UPF) va conduir un seminari al voltant de Linguistic Justice for Europe and for the World (Oxford University Press, 2011), de Philippe Van Parijs; d’aquesta manera completàvem la introducció a les propostes de l’autor que havíem iniciat al setembre. A més, la participació de Riera resultava del tot escaient, ja que recentment ha defensat una tesi doctoral que tracta precisament la noció de justícia lingüística: “Why Language(s) Matter to People. A theoretical and comparative approach to linguistic justice in western democracies. The case of mixed societies”.

cam005701

Com va remarcar la ponent, l’autor és conegut bàsicament per la seua teorització de la renda bàsica universal i com un dels principals exponents del liberalisme igualitari. Van Parijs és un filòsof activista i és per això que Linguistic Justice… és un llibre deliberadament provocatiu. Riera va situar el llibre en el marc del liberalisme igualitari, que tracta de conjugar els valors de llibertat i de justícia. Aquest corrent interpreta la llibertat com el dret a l’autonomia personal, sense ingerències de l’Estat. Defensen que l’estat ha de ser neutral, des d’una perspectiva de no intervenció que ha evolucionat recentment cap a la idea d’imparcialitat. De la seua banda, la justícia consistiria a protegir l’autonomia de l’individu però garantint la igualtat d’oportunitats i el dret de tria, a partir de la idea d’equitat. Aquesta visió de la justícia es va aplicar primer a l’economia i no va ser fins a meitat dels 90 que alguns filòsofs canadencs com Charles Taylor o Will Kymlicka van començar a aplicar-la a la gestió de les llengües i les cultures en estats plurinacionals. Continua llegint