Seminari sobre ‘Equal Recognition’ d’Alan Patten amb Avel·lí Flors-Mas

El passat divendres 14 de juliol va tenir lloc l’onzena i última sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. La sessió, dirigida per Avel·lí Flors-Mas (UOC i CUSC-UB), va estar dedicada al comentari del llibre Equal Recognition: the Moral Foundations of Minority Rights, d’Alan Patten (Princeton University Press, 2014). Es cloïa així el cicle temàtic sobre la filosofia de les polítiques lingüístiques, que vam inaugurar el setembre de 2016, i que ens ha portat a revisar algunes de les principals aportacions teòriques recents en el camp, amb el comentari d’obres de Will Kymlicka (resum), Philippe van Parijs (resum i resum), John Edwards (resum) i Giovanni Poggeschi (resum).

patten

Alan Patten (font: https://uchv.princeton.edu)

El seminari va començar amb una breu introducció a la carrera i l’obra d’Alan Patten. Nascut en el si de la minoria anglòfona del Quebec, Patten és llicenciat per la Universitat McGill de Mont-real, màster per la Universitat de Toronto i doctor per la Universitat d’Oxford, i actualment és catedràtic de ciència política de la Universitat de Princeton. Ha dedicat notables esforços al desenvolupament d’una teoria normativa dels drets de les minories, i ha tractat de manera específica els drets lingüístics i les polítiques lingüístiques al llibre Language Rights and Political Theory (Oxford University Press, 2003), editat conjuntament amb Will Kymlicka. Algunes de les publicacions de Patten es troben en accés obert en aquest enllaç.

Entrant al contingut d’Equal Recognition, Patten s’hi proposa generar una teoria liberal dels drets de les minories que es base en el principi de neutralitat de l’Estat i de reconeixement igual de les diferents cultures coexistents en el si d’una entitat política. L’autor parteix de la idea que l’Estat ha de ser neutral envers les concepcions del bé dels ciutadans, però sosté que per tal de mantenir-se neutral en ocasions cal reconèixer i protegir certs drets a les minories culturals. Un dels trets definitoris de la seua proposta és que defuig dissenyar les polítiques a partir dels objectius (de construcció nacional o preservació cultural, per exemple) i aposta, per contra, per una aproximació procedimental. Des del punt de vista de l’autor, el que compta no és el resultat de les polítiques, sinó garantir la igualtat d’oportunitats per a prosseguir les diferents concepcions del bé que professen els individus. D’aquesta manera, Patten emfasitza la possibilitat d’autodeterminació personal com un dels principis que fonamenten la seua teoria. Continua llegint

Anuncis

Rubén Fernández i les polítiques lingüístiques a Hawaii al segle XIX

El passat divendres 16 de juny va tenir lloc la desena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. Rubén Fernández Asensio, doctorand del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, va presentar la seua recerca en curs sobre les polítiques lingüístiques a Hawaii al llarg del segle XIX, abans de l’annexió als Estats Units d’Amèrica (1898).

20170616_seminari_fernàndez.jpgFernández va començar presentant alguns trets de la història econòmica de Hawaii durant el segle XIX, marcada per la puixança de l’agricultura de la canya de sucre. Aquest moment de forta expansió econòmica finalitza amb un Tractat de Reciprocitat (1875) amb els EUA i repercuteix en un increment del turisme. Tot plegat afecta de manera clara la demografia del país. En els primers estadis del contacte amb població forastera es produeix una reducció dràstica del contingent autòcton: d’acord amb diferents estimacions, podria haver-se produït una caiguda de 800.000 efectius a només 130.000 en poc menys d’un segle. En canvi, l’expansió econòmica del segle XIX provoca una explosió demogràfica i l’arribada de grans contingents de població no indígena, especialment a partir de l’annexió. Continua llegint

Avel·lí Flors-Mas comenta ‘Equal Recognition’ d’Alan Patten a l’últim seminari del CUSC-UB del curs

Divendrek10272s 14 de juliol del 2017, a les 12h a l’aula 0.3 de l’Edifici Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc l’última sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

El seminari, a càrrec d’Avel·lí Flors-Mas (UOC i CUSC-UB), estarà dedicat al comentari del llibre Equal Recognition: the Moral Foundations of Minority Rights d’Alan Patten (Princeton University Press, 2014).

La sessió també servirà per a aplegar propostes de presentacions i temàtiques per a les sessions de lectura del curs 2017/2018. Esperem les vostres aportacions!

Seminari sobre drets lingüístics amb Nicola Vaiarello a propòsit d’un llibre de Giovanni Poggeschi

El passat divendres 2 de juny va tenir lloc la novena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Nicola Vaiarello (UB) va encapçalar el comentari de Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law, de Giovanni Poggeschi (Nomos Verlagsgesellschaft, 2013). Vaiarello va començar destacant que el llibre està dedicat a Sergio Ortino, un professor de dret constitucional italià, especialitzat en qüestions de regionalisme i federalisme, i l’obra del qual es caracteritza per la voluntat de connectar els fenòmens legals amb els factors històrics, econòmics i antropològics. Una tendència que, en la visió de Vaiarello, comparteix aquest manual de Giovanni Poggeschi, un jurista especialitzat en drets lingüístics i en regionalisme i federalisme (fiscals).

20170602_seminari_vaiarello_3

Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law presenta estudis de cas de països democràtics i també autoritaris, que prenen en consideració o no la protecció dels drets (lingüístics i d’altres tipus) de les minories. Poggeschi hi insisteix en el lligam entre autonomia lingüística i lluita política per l’autonomia, fenòmens relativament recents en el debat públic i que es reflecteixen també en l’evolució constant del marc jurídic. L’autor afronta la qüestió de la utilitat i la necessitat de disposar de regulacions legals sobre les llengües, i constata que si bé encara no existeix una consciència forta sobre aquesta necessitat, el procés de democratització a escala global genera un interés creixent sobre aquestes qüestions. Continua llegint

Rubén Fernàndez parla sobre la política lingüística a Hawaii al segle XIX al proper seminari del CUSC-UB

blog_5_30_20111Divendres 16 de juny del 2017, a les 12h a l’aula 1.6 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la penúltima sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB). El seminari, a càrrec de Rubén Fernàndez Asensio (Universitat de Barcelona), estarà dedicat en aquesta ocasió a la política lingüística a Hawaii durant el segle XIX.

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Nicola Vaiarello comenta ‘Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law’ de Giovanni Poggeschi al seminari del CUSC-UB

Divendres 2 de juny del 2017, a les 10h a l’aula 1.6 de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la novena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

9783848707850

El seminari, a càrrec de Nicola Vaiarello (UB), estarà dedicat al comentari del llibre Language Rights and Duties in the Evolution of Public Law, de Giovanni Poggeschi (Nomos Verlagsgesellschaft, 2013).

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Emili Boix sobre la didàctica de la sociolingüística al seminari del CUSC-UB

El passat divendres 12 de maig va tenir lloc la vuitena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Emili Boix (UB) va conduir un seminari al voltant de la didàctica de la sociolingüística, un camp en què compta amb més de dues dècades d’experiència al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. El ponent va començar lamentant precisament que, encara a dia d’avui, en les carreres acadèmiques es valoren poc les bones pràctiques docents en comparació amb la recerca i les publicacions.

20170512_seminari_boix-fuster.jpg

Tot seguit, Boix va destacar la posició perifèrica que ocupen la sociolingüística i altres disciplines que es construeixen en la interfície entre llengua i societat en el cas de la Facultat de Filologia de la UB. De prop de 800 cursos de grau que s’hi ofereixen, només una vintena es fixen (en alguns casos, de manera tangencial) en aspectes socials, en un camp dominat per la lingüística formal i la literatura. El ponent ho atribuïa a l’anomenada paradoxa saussureana. Tot i considerar la llengua com un fet eminentment social, Saussure descarta l’estudi dels factors socials per a centrar-se en la descripció i l’anàlisi de l’estructura de la llengua, i doncs prioritza la langue sobre la parole. En aquest sentit, Boix va apuntar que el mètode filològic proporciona als graduats de la Facultat un sentit del detall però els priva, en general, de l’atenció als aspectes de context i a les relacions de poder subjacents a l’ús lingüístic. A més, va subratllar que fins i tot els pragmatistes, que analitzen l’ús lingüístic en context, no transcendeixen gaire sovint de l’àmbit de la conversa i l’anàlisi micro. Continua llegint