«Edat, sexe i llengua inicial en l’elaboració de perfils lingüístics forenses d’adolescents en català», amb Roser Giménez

Divendres 21 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2019/2020 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Roser Giménez, perit judicial en lingüística forense, investigadora predoctoral al CUSC-UB i docent i membre del laboratori SQ-Lingüistas Forenses, va presentar-hi alguns resultats preliminars de la seua recerca de doctorat sobre l’edat, el sexe i la llengua inicial com a variables en l’elaboració de perfils lingüístics forenses d’adolescents en català, a partir del corpus del projecte RESOL de la UB.

A l’inici, Giménez va contextualitzar la seua recerca en el camp de la lingüística forense i de la sociolingüística, partint d’una definició àmplia d’aquest segon camp com qualsevol aproximació a l’estudi de la llengua en societat, de l’ús lingüístic en situacions comunicatives diferents. Dins d’aquest camp, el seu estudi té més afinitats amb la sociolingüística de la variació, que tracta la relació entre variants lingüístiques i variables socials com l’edat, el sexe o la llengua inicial (que són, precisament, les que centren l’interès de la seua tesi). La lingüística forense la va definir com la interfície entre llengua i dret, que aplica el coneixement (socio)lingüístic a l’anàlisi de materials reals amb l’objectiu de contribuir a investigacions (privades o policials) o a la justícia. Ho fa en diferents camps, com el discurs legal i administratiu (lleis, sentències, contractes… normalment escrits) o el discurs judicial (declaracions de testimonis, entrevistes policials… més aviat orals).

La tesi de Giménez se situa en el marc del llenguatge evidencial: l’objectiu és aportar proves en processos judicials a partir de mostres orals i escrites (en casos de detecció d’autoria, plagi, anàlisi de marques i patents, etc.) i l’elaboració de perfils sociolingüístics a partir de les informacions que es poden extraure a partir de l’anàlisi de mostres de les quals no es coneix l’autoria pel que fa, per exemple, a l’edat, el sexe, l’origen geogràfic, el nivell d’instrucció o la professió. Com a mostra, Giménez va fer referència a la investigació policial sobre els atacs d’Unabomber, en què va intervenir un agent de l’FBI format en lingüística. El que va permetre identificar l’autor dels atacs va ser una llarg manifest que va exigir difondre (disponible en català en aquest enllaç), i l’anàlisi del qual va permetre detectar que es tractava d’un sol autor, atribuir-li una edat aproximada i esbrinar que tenia nivell d’instrucció més alt del que es pensava en un inici. La sèrie ManHunt: Unabomber, disponible a Netflix, narra l’episodi i situa la tasca dels lingüistes en un lloc destacat.

La tesi té com a objectiu analitzar un corpus d’entrevistes amb els mateixos adolescents en dos moments temporals diferents (quan feien 1r i 4t d’ESO, respectivament) i, d’acord amb les recerques prèvies disponibles, es parteix de la hipòtesi que s’hi podran detectar diferències significatives en funció del sexe, l’edat i la llengua inicial dels adolescents. Les entrevistes provenen del corpus RESOL, recollit a diferents municipis, d’entre els quals Giménez se centra en Mataró i Manlleu, i a partir de diferents mètodes. En concret, la ponent analitza els resultats d’una prova interactiva de competència lingüística, amb un disseny especialment apropiat per a analitzar les destreses pragmàtiques, que tenen un desenvolupament molt marcat precisament durant l’adolescència. Les dades s’analitzen a partir de mètodes qualitatius i quantitatius. Les variables dependents de l’anàlisi són, entre altres:

  1. Variables morfosintàctiques (com ara la posició avantposada o posposada dels pronoms febles, el nombre d’oracions condicionals per enunciat o la presència de verbs modals).
  2. Variables lèxiques (l’ús de les perífrasis d’obligació haver de i tenir que, o l’ús de manlleus i calcs).
  3. Variables pragmàtiques (salutacions, nombre de preguntes, presència de marcadors discursius o del fenomen “punta de la llengua”, més freqüent a mesura que s’incrementa l’edat, i també i més en bilingües que en monolingües).

La presentació de resultats preliminars es va centrar en la qüestió dels marcadors discursius, que va classificar a partir de la proposta de López Serena i Borreguero Zuloaga (2010). L’interès d’analitzar aquestes variables rau en el fet que es poden aplicar, entre altres, a l’elaboració de perfils forenses i l’atribució d’autoria en casos d’assetjament escolar en xarxes socials que permeten l’anonimat dels seus usuaris, a contribuir a l’èxit de la suplantació d’identitats en investigacions policials (fer-se passar per adolescents de manera versemblant amb l’objectiu d’obtenir informació directa dels agressors, per exemple), a millorar la comunicació en entrevistes policials amb menors o a l’anàlisi de discursos atribuïts a menors (per a esclarir, per exemple, si hi ha possibles influències o manipulacions per part d’adults).

Per a acabar, Giménez va apuntar que els seus resultats preliminars ja permeten descriure diferències significatives en el comportament de les variants lingüístiques estudiades en funció de les variables considerades (sexe, edat, llengua inicial). I va reivindicar que, des d’un punt de vista forense, calen més estudis que troben i descriguen variables lingüístiques característiques de diferents grups poblacionals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s