«Les revolucions ecolingüístiques: claus històriques per entendre la política lingüística», amb F. Xavier Vila

Divendres 5 de juliol va tenir lloc la sessió de clausura del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB a càrrec de F. Xavier Vila, professor titular de sociolingüística catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB i director del CUSC. L’objectiu del seminari era presentar un esbós de la seva aproximació a les revolucions ecolingüístiques com a esdeveniments clau per entendre els (canvis en els) arranjaments sociolingüístics i politicoeconòmics de les societats en diferents etapes de la història de la humanitat.

En la visió de Vila, per entendre com s’estructura una població és fonamental atendre simultàniament un conjunt de factors de diversa índole com el medi natural i físic que habita, el seu grau de desenvolupament tecnològic, el tipus d’estructura social que li és característic i la seva organització política, sense perdre de vista la seva configuració ideològica i cultural. Ras i curt, cal entendre l’ecosistema lingüístic, sociocultural i politicoeconòmic en què es desenvolupa la vida dels seus membres.

La segona noció clau de la presentació de Vila va ser la de revolució ecolingüística, que proposa entendre com les transformacions radicals experimentades pels diferents ecosistemes lingüístics històricament existents com a conseqüència de canvis tecnològics, demogràfics, polítics, ideològics, o d’una combinació dels precedents.

Aquestes dues nocions permeten a Vila articular una història sociolingüística de la humanitat que combina, d’una banda, la caracterització dels diferents tipus de societats –des de les societats àgrafes de caçadors-recol·lectors, de ramaders o d’agricultors fins a les societats post-industrials, immerses en la globalització i en la revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)– i, de l’altra, un relat sobre els canvis que les han «revolucionades» i han afavorit el pas a altres tipus d’arranjaments –canvis tecnològics com la invenció de l’escriptura o de la impremta; canvis econòmics com el sorgiment (i la regulació) del comerç, o la industrialització i el seu impacte en l’extensió de l’escolarització; canvis polítics com el sorgiment dels Estats-nació moderns; o canvis ideològics com la reforma luterana i el seu impacte en l’extensió de l’alfabetització. Unes transformacions que no només alteren els usos de les llengües, sinó que també modifiquen les ideologies lingüístiques i la forma mateixa de les llengües, si pensem entre d’altres en els processos d’individuació lingüística dels diferents vulgars a l’Europa de l’Edat mitjana, o en els processos d’estandardització lingüística contemporanis.

Per a acabar, Vila va plantejar als assistents fins a quin punt no vivim immersos ja en una nova revolució ecolingüística, marcada per la irrupció del big data, de la traducció automàtica o de la interacció entre humans i màquines, entre altres. Uns processos que representen nous reptes si les comunitats lingüístiques minoritzades com la catalana volen evitar la minorització o la irrellevància digitals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s