«Qüestions metodològiques en la recerca sobre actituds lingüístiques», amb Cristina Illamola

Divendres 22 de febrer va tenir lloc la setena sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de la Dra. Cristina Illamola, investigadora del CUSC-UB i professora associada del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació. Illamola va parlar sobre diferents qüestions metodològiques en la recerca sobre actituds lingüístiques i, més concretament, sobre la seva participació en el projecte PRECAVES XXI sobre actituds envers les varietats de la llengua casteallana, sorgit en el marc del projecte PRESEEA i coordinat des de la Universitat de Alcalá de Henares pel Dr. Florentino Paredes i la Dra. Ana M. Cestero.

2019-03-22_Illamola

Va començar mostrant dos vídeos que, d’alguna manera, reflectien aspectes relacionats amb el fenomen de les actituds lingüístiques: el primer, era un vídeo de l’Instituto Cervantes, on es promociona el castellà, mitjançant la celebració del Día E (dissabte anterior al solstici d’estiu) i que li va servir per què els assistents reflexionessin sobre les varietats del castellà que apareixien, qui les parlava i com es mostraven. Per l’altra, per exemplificar les actituds en vers les llengües, va oferir un vídeo en què infants dels EUA reaccionen a la cançó de la pel·lícula d’animació Frozen (Disney) en diferents llengües. En el primer cas, Illamola va destacar la qüestió del prestigi encobert de les diferents varietats lingüístiques que apareixien en el vídeo, i el fet que la seva tria no era innocent. En el segon, d’una manera més explícita, es mostrava com els nens, a partir de les seves reaccions, ja expressaven prejudicis lingüístics i diferents coneixements i reaccions afectives envers les llengües.

A partir d’aquí, es van introduir els tres aspectes fonamentals que es troben en l’estudi de les actituds lingüístiques: les creences, les actituds i la identitat. Primer, les creences es relacionen amb l’estudi dels valors i els prejudicis que poden mostrar els parlants cap a una llengua, una varietat lingüística o fins i tot envers una variant concreta d’un tret lèxic, fonètic o gramatical. En segon lloc, pel que fa a les actituds, aquestes tenen a veure amb les reaccions i el posicionament dels parlants davant d’una llengua, varietat o variant. Per últim, pel que fa a la identitat, aquesta qüestió es relaciona amb fenòmens com el fet de formar part d’un grup, la sostenibilitat de les llengües o la transmissió intergeneracional.

A més, en l’anàlisi de les actituds lingüístiques s’hi poden diferenciar dues aproximacions. Per una part, el vessant conductista, que es basa en «l’anàlisi que es realitza a partir de les opinions dels individus sobre les llengües», a través de la «formulació de preguntes directes mitjançant enquestes o entrevistes». Per l’altra part, existeix un vessant mentalista, en el qual «l’actitud es considera un estat mental interior, és a dir, una variable que intervé en un estímul que rep l’individu i la seva resposta davant l’estímul». El vessant mentalista, doncs, a diferència del conductista, es basa en una anàlisi indirecta que «permet la predictibilitat» i, a més, «és el més utilitzat».

A continuació, Illamola va presentar «els tres components bàsics que constitueixen l’actitud». En primer lloc, el component cognoscitiu, que consisteix en «la informació i les dades que el subjecte coneix sobre l’objecte». En segon lloc, hi trobem el component afectiu, és a dir, «com es valora l’objecte des de les emocions (agradable o desagradable)». En tercer lloc, el conatiu, que fa referència a la «reacció davant l’objecte». També, aquestes valoracions cap a una varietat lingüística concreta poden ser directes, com la determinació del lloc d’origen del subjecte a partir del seu accent, o indirectes, com la determinació de la classe social a la qual podria pertànyer el subjecte a partir de la seva veu o de la seva manera de parlar. A més, en relació amb aquestes valoracions, Illamola va apuntar que no només es podrien analitzar actituds positives o negatives cap a llengües o varietats lingüístiques en conjunt, sinó també cap a variants molt més concretes, com s’ha indicat, com és el cas del laismo o loismo en castellà o construccions antinormatives com «siempre me se cae todo» (ordre del pronoms).

Pel que fa a la metodologia, existeixen diferents sistemes per obtenir dades d’actituds lingüístiques que, realment, convé seleccionar segons els objectius de l’estudi, ja que tots presenten avantatges i desavantatges. Les enquestes, per exemple, permeten obtenir un gran nombre de respostes d’una manera ràpida, i poden incloure preguntes tant obertes com tancades. Les entrevistes sociolingüístiques, en canvi, permeten obtenir respostes més extenses i focalitzades, ja que poden ser reconduïdes per l’entrevistador, tot i que el temps que s’ha d’invertir és molt més elevat. Una altra opció també són els grups de discussió (focus group), encara que, com en el cas de les entrevistes, amb les transcripcions i el nombre major d’informants, el volum de feina augmenta.

Sigui con sigui, un problema que sol plantejar-se a l’hora d’utilitzar qualsevol d’aquests mètodes és si realment existeix una alteració de les dades a causa de l’anomenada paradoxa de l’observador. És a dir, és possible que a l’hora d’expressar valoracions negatives, l’informant se senti cohibit i sempre intenti valorar més positivament qualsevol fenomen lingüístic.

Un cop vists aquests punts, la ponent va explicar més detalladament la seva experiència en la participació del projecte PRECAVES XXI, en el qual hi participen equips espanyols, hispanoamericans i també d’altres països, com França i Japó. En la primera fase del projecte, que ja ha estat completada, s’han estudiat varietats cultes del castellà amb dos grups d’informants: un grup d’estudiants de filologia, lingüística o graus similars, amb coneixement sobre les varietats del castellà, i un altre sense aquests coneixements. Ara, en la segona fase del projecte, que s’ha iniciat aquest 2019, es pretén ampliar l’estudi a tota la població en general.

Concretament, l’enquesta s’ha dissenyat en el marc de la metodologia de matched-guise o «prova de veus disfressades». L’objectiu és que els informants jutgin, en el marc d’un aplicatiu web, 16 veus, 8 espontànies i 8 llegides, d’homes i de dones, que parlen 8 varietats diferents del castellà (castellà nord-central, andalús, canari, caribeny, argentí, mexicà, andina i xilena). Cada informant  ha de valorar-les responent diverses preguntes, ja sigui  puntuant  diferents ítems de diferencial semàntic (agradable-desagradable, simpàtic-antipàtic) mitjançant una escala, o responent un seguit de preguntes obertes, com per exemple a quina professió creuen que es dedica.

A partir d’aquesta presentació metodològica i del projecte PRECAVES, Illamola va destacar sobretot tres problemes que cal considerar a l’hora d’analitzar les dades obtingudes o de l’estudi en general.

  1. En primer lloc, l’extensió excessiva de l’enquesta, en què cal valorar fins a 16 gravacions diferents (recordem: 8 varietats, amb una gravació llegida i una altra espontània), que pot resultar massa feixuga i pot provocar que els resultats finalment resultin esbiaixats.
  2. En segon lloc, és possible que les valoracions dels informants siguin massa positives, fet que pot estar relacionat amb la paradoxa de l’observador, esmentada més amunt.
  3. En tercer lloc, la ponent també va subratllar un problema metodològic important, que és la qüestió de la classificació dels parlants bilingües inicials, ja que en el disseny general del projecte només es contempla la participació d’informants amb una sola llengua inicial. És a dir, tant en la primera com en la segona part del projecte, en el mostra hi ha persones bilingües que tenen el català i el castellà com a llengua d’ús familiar, però a l’hora de proporcionar les seves dades personals per a realitzar l’enquesta, només es pregunta per quina és la llengua materna (s’exclou el plural). El fet de no tenir en compte aquesta qüestió podria tenir conseqüències en l’estudi dels resultats, segons Illamola, ja que amb les respostes que ja han obtingut de moment, han vist que els bilingües segueixen una tendència diferent en comparació amb els monolingües castellanoparlants i catalanoparlants. Segons les dades, els bilingües són el grup que aporta valoracions més positives seguits, de manera aparentment paradoxal, dels parlants que tenen el català com a L1 i, en últim lloc, es troben els parlants que tenen el castellà com a L1. Aquesta distinció ha estat possible gràcies al fet que en el projecte de Barcelona es va demanar a cada informant la seva llengua inicial, habitual i familiar en un document adjunt a l’enquesta en línia, tot i que són conscients que no és suficient.

Posteriorment, Illamola va resumir l’interès de l’estudi de les actituds lingüístiques i en destacà quatre punts. En primer lloc, l’obtenció d’un «índex d’integració dels col·lectius immigrants». En segon lloc, ser capaços de «detectar les motivacions de la transmissió lingüística d’una llengua i, en conseqüència, de la seva sostenibilitat o no». En tercer lloc, «analitzar el grau de coneixement de les diferents varietats del castellà per part de col·lectius concrets, per exemple, futurs professors, la seva actitud envers cadascuna de les varietats i, per tant, el tractament que aquests poden fer-ne a l’aula». Finalment, estudiar si «encara hi ha la idea que existeix un castellà millor».

Com a conclusió, la ponent va acabar el seminari citant Blas Arroyo i Moreno Fernández, que defensen la importància de l’estudi de les actituds i de la sociolingüística en general en l’estudi de les llengües, ja que els fenòmens lingüístics són un reflex dels fenòmens socials. D’aquesta manera, les actituds poden contribuir en la difusió dels canvis lingüístics, així com la llengua també és capaç de transmetre significats i connotacions socials.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s