«La sociolingüística forense: les aportacions del corpus RESOL», amb Sheila Queralt

Divendres 14 de desembre va tenir lloc la quarta sessió del curs 2018/2019 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació de Sheila Queralt, directora del Laboratorio SQ-Lingüistas Forenses i investigadora col·laboradora del CUSC-UB. La ponent va exposar-nos, de manera sintètica i clara, en què consisteix la lingüística forense i quines aplicacions pràctiques té, tot il·lustrant-ho amb exemples de casos reals. Va ser una sessió altament concorreguda que va facilitar la interacció entre els assistents i la ponent.

2018-12-14 Sheila Queralt 3

Queralt va començar la seva ponència exposant breument què és exactament la lingüística forense, i va definir-la com “el punt de trobada entre la llengua i el dret”, en la mesura que, fonamentalment, consisteix a aportar proves lingüístiques en àmbits judicials. La ponent va remarcar que la lingüística forense és un camp interdisciplinari, i és per això que el perfil d’un lingüista forense ha de ser multidisciplinar: si bé és cert que la base és lingüística, hi ha d’haver coneixements complementaris de pragmàtica, anàlisi del discurs, lingüística computacional, anàlisi estadística, enginyeria, dret, entre molts d’altres.

La lingüística forense es concreta, segons Queralt, en tres àrees d’actuació principals. D’una banda, en el llenguatge legal, que té a veure amb la redacció de les lleis i de les sentències i en àmbits més evidencials, com l’anàlisi d’ambigüitat de clàusules o de documents jurídics que poden constituir proves en judicis. En segon lloc, hi ha el llenguatge judicial, molt desenvolupat en països com Austràlia o Holanda a diferència d’Espanya, on els agents judicials encara són molt reticents envers aquest tipus d’anàlisis. En aquesta segona àrea, s’analitzen els discursos dels jutges, les interaccions entre advocats i testimonis, les entrevistes policials, les instruccions al jurat, el discurs de les víctimes d’abusos de menors, etc. En tercer i últim lloc, cal parlar del llenguatge evidencial, que pot concretar-se a nivell oral (neteja de gravacions, identificació de parlants, transcripció, autentificació, anàlisi de fragments qüestionats…) o escrit (atribució d’autoria, detecció de plagi, anàlisi de marques i patents, desambiguació de textos…).

Un dels aspectes més rellevants de la lingüística forense és indubtablement la construcció de perfils sociolingüístics a partir de mostres tant orals com escrites. Els perfils sociolingüístics ens aporten informació rellevant dels agents implicats com l’edat, el sexe, el perfil geogràfic, la llengua inicial, la professió, el nivell educatiu, la religió, la ideologia política… Els trets que es poden identificar dependran de la mostra de material lingüístic disponible.

A continuació, Queralt va explicar de quina manera s’havien servit del corpus RESOL per elaborar perfils sociolingüístics. El corpus RESOL és un corpus oral escolar de tipus longitudinal en què es valoraven les capacitats interactives i les habilitats cognitivoacadèmiques dels mateixos alumnes a 6è de primària, 1r d’ESO i 4t d’ESO (en tres ocasions, doncs, entre 2006 i 2010). A partir de l’anàlisi del corpus, van poder-se identificar un seguit de variables que poden ser útils per elaborar perfils sociolingüístics que permetin classificar les mostres segons l’edat, el sexe o la zona geogràfica. També hi entren, tanmateix, qüestions idiolectals que corresponen a les característiques idiosincràtiques i úniques en la manera de parlar de qualsevol individu.

La ponent va afirmar que la producció lingüística d’un individu ens pot revelar els seus trets socioindividuals i sociocol·lectius, en la mesura que el llenguatge, tant oral com escrit, aporta informació de tipologia diversa. Cal tenir en compte, tanmateix, que cada individu té un estil únic. Atesa la complexitat de factors, la lingüística forense dialoga amb subdisciplines de la sociolingüística com la sociologia del llenguatge (que estudia qüestions com la diversitat lingüística, el plurilingüisme, els conflictes lingüístics…), la psicologia social de la llengua (que parteix de diferents paradigmes com la teoria de l’acomodació a la parla, la teoria de la vitalitat etnolingüística…) i, de manera prominent, la sociolingüística variacionista (que analitza els factors socials que condicionen la variació lingüística).

La variació interlingüística i intralingüística són molt rellevants per a la lingüística forense. La variació és inherent a totes les llengües i a tots nivells del llenguatge (fonètic i fonològic, morfològic, sintàctic, semàntic, pragmàtic i discursiu). Aquesta variació, però, no és casual. Segons Queralt, està supeditada a factors lingüístics interns (tipus d’oracions que utilitza, com expressa l’obligació o la condició, etc.) i a factors socials externs (nivell educatiu, origen geogràfic o sexe dels individus, per exemple).

2018-12-14 Sheila Queralt 1

Quant a metodologia, Sheila Queralt va parlar-nos de l’entrevista en l’àmbit forense. L’espai on s’ha de desenvolupar l’entrevista ha de ser tranquil, relaxat, amb poc moviment de persones i sense distraccions o estímuls externs. En el cas dels menors, cal adaptar l’espai i intentar evocar situacions agradables. També és recomanable que el mobiliari sigui de la mida del menor per facilitar la interacció, i la presència de joguines, mobles de colors, etc. pot contribuir a la distensió i afavorir la participació del menor. El llenguatge emprat per l’entrevistat ha de ser entenedor i clar, i hem d’intentar evitar donar informació extra que no ens hagi facilitat el nen. A més, Queralt sosté que cal ser suau i tenir tacte per evitar activar records durs del passat del menor. Cal preguntar de manera indirecta per obtenir informació no condicionada. La postura ha de ser relaxada i oberta, i hem d’evitar envair l’espai del menor. Queralt, per últim, afirma que cal treballar la confiança amb el menor, evitar pressionar-lo o premiar les seves respostes, en la mesura que pot veure’s incitat a respondre qualsevol cosa per complaure l’entrevistador.

El que s’analitza a partir d’aquestes entrevistes són variables diverses (lèxic, morfosintaxi, pragmàtica, conducta) a partir de les quals podrem establir un seguit d’hipòtesis, com l’edat, el sexe o trets idiolectals. Les aplicacions pràctiques de l’anàlisi d’aquestes entrevistes són diverses. D’una banda, permet crear perfils sociolingüístics en casos d’assetjament escolar. També pot contribuir a l’èxit de la suplantació policial d’identitats o millorar la comunicació en entrevistes a menors. Finalment, permet d’oferir una base de dades poblacional per l’anàlisi del discurs atribuït a menors que permeti detectar possibles manipulacions.

Queralt va concloure que és possible descriure diferències en el comportament de les variables lingüístiques estudiades per als grups d’edat i sexe aplicables a l’elaboració de perfils sociolingüístics. També va alertar del risc que els adults influeixin en el discurs dels menors en diversos àmbits. Finalment, Sheila Queralt va advocar per fomentar més estudis que trobin i descriguin variables lingüístiques que siguin idiosincràtiques o característiques de diversos grups poblacionals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s