«Internacionalització, multilingüisme i construcció de l’elitisme en escoles privades de Catalunya», amb Andrea Sunyol

Divendres 22 de juny va tenir lloc la penúltima sessió del curs 2017/2018 del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB amb la participació d’Andrea Sunyol Garcia-Moreno, investigadora predoctoral del grup de recerca Comunicació Intercultural i Estratègies de Negociació (CIEN) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La ponent hi va presentar alguns resultats preliminars del seu projecte de tesi, una etnografia de dues escoles privades de Catalunya en què analitza els processos de creació i reproducció de desigualtats socials a través del sistema educatiu i el rol clau que desenvolupa el multilingüisme i la idea d’internacionalitat en la construcció discursiva de l’elitisme en aquests espais. La recerca s’emmarca en el projecte “The appropriation of English as a global language in Catalan schools: A multilingual, situated and comparative approach”, que analitza l’ús de l’anglès en el sistema educatiu preuniversitari. El seminari es va estructurar com una sessió de dades i, doncs, va consistir en la discussió de materials generats per la ponent en el procés de recerca.

20180622_Sunyol 1

Sunyol va començar constatant que el sistema educatiu català està segmentat en diferents mercats, en funció de la tipologia de centre però també a l’interior de cada tipologia, i que, en aquest context, l’ús de l’anglès funciona com un mecanisme de distinció. A més, el seu estudi aborda el procés d’internacionalització d’unes escoles privades fundades sobre patrons nacionals, i analitza com aquest procés genera noves formes de desigualtat en el sistema educatiu. Amb una aproximació etnogràfica, tracta d’entendre com aquest mot clau (internacionalització) viatja a través dels diferents espais institucionals: com s’entén, com s’interpreta, quins interessos hi ha al darrere i quines conseqüències té tot plegat per als diferents actors involucrats. L’enfocament etnogràfic li permet, a més, unir el focus local sobre la interacció que té lloc a dins de les aules amb dinàmiques socials més àmplies: els orígens de la internacionalització de l’educació i com aquesta educació “internacional” es constitueix com un mercat d’elit; com s’han anat establint aquest tipus d’escoles a Catalunya i com han anat evolucionant els seus programes lingüístics (amb un ull posat, també, en l’evolució del model lingüístic del sistema educatiu general, per a entendre respecte què tracten de distingir-se); quin rol juguen en aquests centres el català i el castellà, especialment en el context polític actual, i com les escoles s’emmotllen a aquest marc de conflicte nacional; i tot plegat en el context global de la modernitat tardana i en el moment actual de post-crisi econòmica.

La ponent aclaria que les escoles internacionals que estudia no són ni les anomenades “escoles nacionals a l’estranger” ni les escoles que ofereixen currículums nacionals d’altres països, finançades respectivament per governs estrangers o per empreses privades. Es tracta, per contra, d’escoles privades fundades majoritàriament a finals dels anys 70 i que no “s’internacionalitzen” fins a 2008. Creades per fundacions de famílies que volien un model d’escola diferent al “nacional” franquista, aquests centres es presenten com a “escoles catalanes” i, a diferència d’altres, durant els anys 80 decideixen no passar a l’àmbit públic. Al voltant de 2008, en el moment de màxima intensitat de la crisi econòmica, algunes d’aquestes escoles passen a formar part de grups educatius més amplis, controlats sovint des de fons d’inversió, i és en aquest moment que se n’inicia un procés d’internacionalització que es basa en la posada en marxa de programes multilingües, en l’oferta d’intercanvis i activitats internacionalitzadores i també en la diversificació del públic de l’escola. L’objectiu de tot plegat és augmentar-ne la competitivitat en un mercat saturat i en un moment en què perden públic com a conseqüència de la crisi. El procés d’internacionalització es concreta també en mesures de captació d’alumnat d’origen expatriat que, a priori, busca centres amb currículums d’altres països i que en aquestes escoles “internacionals” s’hi troba, en canvi, el currículum català. En la majoria de casos, aquest perfil no ha arribat a depassar el 15% de l’alumnat total. Finalment, i des del punt de vista del model lingüístic, la internacionalització es concreta en l’aplicació de polítiques trilingües que persegueixen un “ideal” d’ús equilibrat del català, el castellà i l’anglès en un 33% del temps lectiu.

Tot i que Sunyol ha fet treball de camp en dues escoles, el seminari va girar al voltant de les dades generades en un d’aquests centres, que anomena Fòrum International School i que es defineix com una “escola catalana internacional”. L’escola es va fundar l’any 1989 i s’ha integrat recentment en la xarxa de centres del cinquè grup educatiu més gran del món. S’hi pot cursar el currículum català i també el batxillerat internacional, i s’hi ofereix una gran diversitat d’activitats extracurriculars, que suposen una font d’ingressos molt rellevant per al centre. A més, s’hi posa de relleu el “multilingüisme” i el “trilingüisme” com a política lingüística del centre, i s’hi fa molt d’èmfasi en l’ús equilibrat de les llengües (33%) com a mostra d’un pretés apoliticisme i com una estratègia de neutralitat en el marc del conflicte nacional, una aposta que pot resultar xocant pel contrast amb el caràcter marcadament “catalanista” del centre en el moment de la seua fundació, i que genera tensions entre el professorat, les famílies i l’alumnat, que s’han de reubicar en la nova identitat de l’escola. A més d’aquesta política trilingüe, l’ús del multilingüisme al servei de la distinció i la competició per la captació d’alumnat es concreta, en aquest centre, en l’oferta de xinès mandarí des de l’etapa preescolar; a partir de 5è de primària, l’alumnat pot decidir continuar amb el xinès mandarí o passar a fer francès o alemany com a segones llengües estrangeres. D’acord amb el que declaren diferents actors implicats, el nivell en aquests programes és, en general, força baix. Especialment en el cas del mandarí, el coneixement assolit no depassa el reconeixement d’un conjunt limitat d’ideogrames i la familiarització amb el vocabulari bàsic, aparentment sense objectius comunicatius concrets. Amb tot, els últims anys intenten donar més estatus a aquesta llengua: hi ha un nombre creixent d’alumnes d’ESO que continuen amb el xinès mandarí i han començat a presentar estudiants als exàmens oficials de llengua, en el nivell més inicial. Tot plegat contrasta, però, amb l’absència pràcticament total d’interès per la cultura xinesa, que fa pensar que la inclusió del xinès mandarí en el currículum funciona com un mer mecanisme de distinció.

El treball etnogràfic en aquest centre li ha permès generar un corpus molt ampli i divers de dades que inclou observacions, enregistraments i notes de camp sobre la interacció a les aules; entrevistes amb diferents agents; textos institucionals i materials de difusió de l’escola; dades demogràfiques (enquestes de població, enquestes d’usos lingüístics, dades sobre el PIB per càpita); materials audiovisuals (fotografies, vídeos promocionals…) i publicacions en web i xarxes socials. El que restava de sessió, Sunyol va proporcionar als participants alguns d’aquests materials amb l’objectiu de discutir de manera específica una de les preguntes de recerca de la tesi: com s’interpreta la idea d’internacionalitat al centre, i en quina mesura es pot entendre com una pràctica de distinció i com una manera de construir elitisme. En concret, s’hi van tractar tres tipus diferents de dades que permetien afrontar tres aspectes diferents de la problemàtica: (1) com es planteja aquest canvi des del grup educatiu, (2) com es concreta aquest canvi en les pràctiques escolars, i finalment (3) com l’entomen els estudiants.

En primer lloc, la ponent i els assistents van discutir un vídeo titulat “Més que una escola” que es presenta en anglès i amb subtítols en castellà. Tot i que es tracta d’un vídeo promocional del grup educatiu en conjunt, es pot veure al web de l’escola. En aquest cas, destaca d’una banda el fet que el vídeo està focalitzat principalment en l’aspecte “material” dels centres (instal·lacions, sobretot les esportives) més que no en els continguts de l’educació i, de l’altra, que quan s’hi tracten aspectes del currículum pràcticament només es fa referència al tractament de les llengües, que presenten com la clau de l’èxit dels estudiants com a futurs treballadors i emprenedors en un mercat internacional.

En segon lloc, Sunyol va presentar el contingut d’una publicació promocional del web de l’escola, també en anglès, que contrasta la seua aproximació a l’educació, que qualifiquen de “Truly international”, amb la d’altres escoles, que caracteritzen com a “Simply national”. En la primera versió d’aquesta publicació contrasten el seu centre amb “els altres” i sostenen que, a diferència de la competència, ofereixen un currículum internacional, els seus estudiants acaben tocant com a mínim un instrument musical, ofereixen un aprenentatge multilingüe i converteixen els seus estudiants en “ciutadans del món” a partir de diferents activitats i estades internacionals durant l’escolarització. Un contrast que resumeixen en el títol de la publicació: “What other schools in the area say, we do”. La segona versió de la publicació és més reduïda i menys agressiva amb la competència, i es basa en la visió que al seu centre no ofereixen només “el mínim” (“We don’t settle for the minimum”): els seus estudiants viuen i respiren en anglès (i no només en fan classes), tenen experiències i viatgen (i no només coneixen el món a través dels mapes) i es preparen per a assolir els seus somnis (i no només per a passar exàmens). En definitiva, venen experiències “autèntiques” i una formació “completa” que permet als estudiants assolir els seus “somnis”.

Per últim, els assistents van discutir un fragment d’entrevista amb un estudiant de batxillerat internacional (BI) que s’ha escolaritzat sempre al centre i que, en conseqüència, ha viscut el seu procés de transformació. Tot i que són pocs els alumnes que fan el BI, al voltant del 25%, aquest estudiant va decidir matricular-s’hi i per a això va haver de passar un curs pre-BI que serveix per a seleccionar els estudiants i que s’adreça principalment als que volen anar a la universitat, sobretot quan s’orienten cap a universitats estrangeres. Aquest estudiant mostra un alt interès a capitalitzar-se: fa tots els “extres” que ofereix l’escola, acudeix a totes les trobades i sortides i assumeix, a més, un paper de “facilitador” a la classe. El fragment de l’entrevista mostra l’estudiant “atrapat” en el canvi d’identitat del centre. L’alumne hi fa referència a la transformació de la disciplina i a la importància que s’assigna a l’uniforme en el moment de canvi de titularitat. D’alguna manera, l’estudiant interioritza la idea que cal evitar el conflicte i entén la despolitització i la prohibició de símbols “partidistes” com a aspectes positius; a més, reflecteix una associació entre la internacionalització i el fet de ser “polit”, de tenir una bona educació, etc.

20180622_Sunyol 2

Els temes tractats al seminari no s’esgoten ací, però. Entre altres, s’hi va parlar de com l’increment de l’ús del castellà al centre es legitima en bona mesura a partir del seu rol com a llengua global i esquivant, en aquest sentit, la qüestió de la competició amb el català pel mercat local. També es va fer referència a algunes veus del centre que critiquen que el nivell de català dels alumnes es ressent d’aquesta política, i que això es fa palès especialment a la selectivitat, tot i que aquesta qüestió té una importància només relativa: d’una banda, perquè els exàmens de contingut de les PAU es poden fer en castellà, i de l’altra perquè els estudiants d’aquests centres són públic potencial de la universitat privada, i doncs, el seu accés als estudis superiors no depèn en molts casos dels resultats de la selectivitat. Encara en relació amb això, es va reflexionar sobre el fet que “evitar” el català pot ser un dels factors d’atracció a l’escola d’una part de les famílies no locals.

Per últim, també es va fer referència al fet que, en general, els seus responsables no conceben l’escola com un centre d’elit. De fet, un dels trets característics del seu discurs públic és l’èmfasi en l’esforç que fan certes famílies per a poder-hi accedir. En aquests discursos s’hi detecta, en general, un cert esborrament de la qüestió de classe, i no hi emergeixen mai conceptes com “elit” o “privilegi”. Una idea que es reflecteix també en els discursos dels estudiants, que tot i sent conscients que viuen en una “bombolla”, consideren que, si més no des del punt de vista del poder adquisitiu familiar, la seua és una bombolla “normal”.

Amb tot, Sunyol concloïa que les escoles que està estudiant compleixen diferents criteris que permeten categoritzar-les com a centres d’elit, en la mesura que es tracta de centres privats i exclusius a què no tothom pot tenir accés; que ofereixen currículums extensius i privilegien l’educació estètica i del “gust”; que històricament han educat famílies benestants; o que se situen en un entorn geogràfic privilegiat (en determinades ciutats, en terrenys extensos amb grans zones verdes i equipaments esportius vistosos, a pesar que els espais més “viscuts” pels estudiants però menys visibles per a visitants i potencials clients, com ara les aules, estan menys cuidats). A més, es basen en una idea d’excel·lència i en la promesa que els seus estudiants podran accedir a les millors universitats, que seran persones ben educades i que disposaran d’eines per a poder-se incorporar a les elits, tot plegat en un marc presumptament meritocràtic, basat en el compromís i l’esforç dels estudiants per a transformar-se en aquest “ideal” de persona. En aquest sentit, són nombroses les pràctiques educatives, com ara recreacions de trobades de representants en fòrums internacionals, que orienten els estudiants a imaginar-se un futur com a líders polítics i econòmics i com a membres de les elits globals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s