«El transllenguar com a perspectiva teòrica sobre el contacte de llengües», amb Llorenç Comajoan

El passat divendres 18 de maig va tenir lloc la novena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. El seminari formava part del cicle de lectures temàtiques d’aquest curs, al voltant de diferents aproximacions teòriques als fenòmens de contacte de llengües, i va consistir en una conversa sobre la perspectiva del transllenguar (translanguaging) articulada al voltant del comentari de diferents lectures i conduïda per Llorenç Comajoan, professor del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i investigador del CUSC-UB.

20180518_121354

Comajoan va começar situant el seu interès personal pel concepte arran d’una estada a la City University of New York (CUNY). Allà entra en contacte amb Ofelia García i Ricardo Otheguy, dos dels principals promotors del transllenguar, que es mostren sobtats perquè parla del “català” i el “castellà” com a “llengües separades” i perquè en fa un “etiquetatge” constant quan parla sobre el model lingüístic de l’escola catalana. D’altra banda, el ponent va constatar que aquesta perspectiva teòrica té una presència molt significativa i creixent en la literatura sociolingüística i sobre adquisició i didàctica de les llengües. S’hi comença a detectar, a més, un gir des d’un nivell de reflexió epistemològica, més especulativa (amb l’objectiu de respondre la pregunta “què és una llengua?”) cap a una aplicació del concepte al disseny de currículums i programacions d’aula. Per exemple, en un document publicat recentment pel Departament d’Ensenyament sobre El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya hi trobem ja el terme transllenguatge; de la seua banda, Ofelia García i altres han publicat recentment un manual per a l’aplicació d’una pedagogia translingüe a les aules dels Estats Units.

Situant el “gir translingüe”

61rf9qwtmrl-_sx306_bo1204203200_A què fan referència els autors quan parlen de transllenguar, però? Segunt una influent definició d’Ofelia García i Li Wei, el transllenguar representa “an approach to the use of language, bilingualism and the education of bilinguals that considers the language practices of bilinguals not as two autonomous language systems as has been traditionally the case, but as one linguistic repertoire with features that have been societally constructed as belonging to two separate languages” (2014: 2). En general, els autors que se situen en aquesta perspectiva tendeixen a presentar-lo com un concepte que marca un abans i un després en la recerca sobre multilingüisme. Jasone Cenoz i Durk Gorter (2017), per exemple, parlen d’un “trencament”. En la seua visió, en un primer moment la recerca sobre bilingüisme i adquisició de llengües partia del monolingüisme com a referència i es tendia a conceptualitzar els subjectes bilingües com a “dos monolingües en un”. En aquest marc, la ideologia de la separació de llengües tenia un clar impacte en els models pedagògics en forma d’assignatures separades, departaments estancs, etc. D’acord amb els autors, la irrupció de la perspectiva del transllenguar ens situaria en canvi en un “nou paradigma emergent”, lligat amb les formes de mobilitat i comunicació pròpies de la globalització, i que posa el focus en les maneres com els individus multilingües es comuniquen i, doncs, en les pràctiques comunicatives en el nivell local.

En la visió d’Alastair Pennycook (2017), que també insisteix a posar el focus en les “pràctiques locals”, aquesta proposta forma part d’un moviment més ampli, que caracteritza com un “gir translingüe” i que lliga a un pressumpte canvi de paradigma conceptualitzat per Jan Blommaert i altres com a “sociolingüística post-fishmaniana”. Un moviment que crida l’atenció, en primer lloc, per la profusió de termes per a fer referència a fenòmens similars (transglossia, polylingual languaging, metrolingualism, metroethnicity…) i en el marc del qual el prefix trans- presenta, com a mínim, dos significats: d’una banda, reflecteix un intent de transcendir la idea de “llengües separades” que continua present en el terme multilingüisme; de l’altra, apunta a la voluntat d’incorporar els aspectes no verbals de la comunicació (semiòtica, multimodalitat). Cal dir que, malgrat la diversitat de plantejaments, entre els autors que s’adscriuen al gir translingüe es detecten algunes tendències comunes:

  1. L’arraconament de conceptes com bilingüisme, multilingüisme o alternança i barreja de codis, i l’èmfasi en la idea de “repertori de recursos (lingüístics i no lingüístics)”.
  2. La idea que la pedagogia i les pràctiques translingüístiques tenen un potencial transformador i d’apoderament per a determinats col·lectius de parlants.
  3. Per últim, la majoria d’autors situen el focus en les pràctiques, és a dir, en què fan els parlants socialment amb els recursos lingüístics més que no en el sistema de la llengua o en el plurilingüisme com a fenomen cognitiu i individual.

Transllenguar: implicacions pedagògiques

Després de l’eclosió del terme transllenguar en la literatura sociolingüística i sobre adquisició i didàctica de les llengües, Otheguy, García i Reid (2015) lamenten que el concepte no s’ha acabat d’entendre i que no s’ha aplicat de manera conseqüent. El seu article es presenta, doncs, com un intent explícit de resituar la discussió. En la seua visió, el transllenguar s’ha d’entendre en la seua dimensió de crítica radical i d’intent de deconstrucció de les “llengües amb nom” (“el català”, “l’anglès”, etc.), que no entenen com a conjunts estructurats de trets lèxics i formals sinó com a entitats definides i constituïdes sociopolíticament. Aquesta realitat s’oposa, des de la seua perspectiva, a les “llengües sense nom”, és a dir, al conjunt de trets lèxics i estructurals que conformen el repertori lingüístic d’un individu i que es despleguen en la interacció per a fer possible la comunicació. En altres paraules: la matèria lingüística realment existent (i, en conseqüència, l’objecte d’estudi legítim de la lingüística) són els idiolectes, entesos com la gramàtica mental d’un individu que emergeix en la interacció amb altres parlants.

732583667368c070db0ea3938979659eEn la visió dels autors, hi ha molts lingüistes i docents disposats a acceptar la deconstrucció de les “llengües amb nom” des d’un punt de vista teòric, però la majoria se n’obliden en el moment d’afrontar aspectes com els enfocaments pedagògics de l’ensenyament de llengües o els criteris d’avaluació i de correcció lingüística. Els autors defensen que si es vol aplicar de manera conseqüent la idea de transllenguar a l’educació caldria, entre altres, distingir l’avaluació de la competència en una llengua de l’avaluació del nivell en llengua (idiolecte), evitar comparar les habilitats dels infants que transllengüen amb les dels infants monolingües, i tenir en compte que l’habilitat d’usar les llengües “amb nom” de manera separada és independent de la competència lingüística general dels parlants.

Comajoan plantejava en aquest punt una crítica als autors en el sentit que, en ocasions, els seus escrits es basen aparentment en la pressuposició que els parlants/aprenents tenen a la seua disposició tots els recursos lingüístics que els calen. Tanmateix, és freqüent que en una aula hi haja parlants/aprenents que no dominen tots els recursos de què haurien de disposar, per exemple a nivell de vocabulari. El ponent observava, en aquest sentit, que sovint en la literatura translingüe es troben a faltar consideracions sobre la necessitat d’intervenir (i sobre les vies més adequades per a fer-ho) quan un parlant disposa de certs recursos en la llengua que domina millor però no en la resta, i es demanava: “n’hi ha prou amb una part del repertori?”.

El transllenguar i les llengües minoritzades

D’altra banda, Cenoz i Gorter (2017) afronten una altra possible línia de crítica a l’aproximació translingüe i es pregunten en quina mesura aquesta proposa representa una amenaça per a les llengües minoritzades. En efecte, els programes d’educació bilingüe per al manteniment de llengües minoritzades s’han basat tot sovint en un principi de separació de les llengües que té per objectiu crear espais (quasi)monolingües que generen entre els aprenents una necessitat de comunicació i una pràctica consistent de la llengua. Els autors afirmen, en aquest sentit, que el transllenguar pot perjudicar el desenvolupament de la competència en una llengua minoritzada si no es posen en pràctica certes mesures, perquè:

  1. Existeix un desequilibri demolingüístic i de poder entre les llengües que pot fer que recule l’ús de la minoritària (i d’ací venen les pràctiques pedagògiques de “separació” a què acabem de fer referència).
  2. Històricament, s’han preservat millor les llengües que es trobaven més aïllades (tot i que, en l’actual context de globalització, aquesta possibilitat s’està esvanint).
  3. Un contacte lingüístic d’alta intensitat pot comportar la pèrdua de “qualitat” de la llengua feble.
  4. Finalment, cal tenir en compte que el principi de separació de llengües no comporta necessàriament un “desapoderament” dels parlants d’una llengua minoritzada, ja que això dependrà de la mesura en què la llengua es trobe en una posició de fortalesa o de debilitat en el context educatiu.

Amb tot, en el seu article els autors defensen l’aproximació translingüe i presenten un seguit de mesures per a fer possible un “transllenguar sostenible”, tot creant espais funcionals de seguretat per a l’ús de la llengua minoritària; desenvolupant la necessitat d’emprar la llengua minoritària a partir del transllenguar (evitant, doncs, la guetització de l’ús de les llengües minoritzades en els seus espais de seguretat); emprant de manera estructurada diferents recursos multilingües emergents per a reforçar la competència en totes les llengües a partir del desenvolupament de la consciència metalingüística dels aprenents; reforçant la consciència (socio)lingüística perquè els parlants esdevinguen conscients del bagatge i el repertori lingüístic que acumulen i perquè l’aula esdevinga més sovint un escenari de discussió sobre qüestions sociolingüístiques; i, finalment, relacionant les pràctiques translingües espontànies amb activitats pedagògiques estructurades.

Crítica i aplicabilitat al context català

20180518_131311Al llarg del seminari van anar sorgint algunes crítiques a l’aproximació que se centraven, en primer lloc, en el cert regust de “romanticisme social” que amara bona part de la literatura translingüe, i en el tractament de la diversitat des d’un prisma ideològic neoliberal que no té gaire en compte les relacions de poder i de desigualtat socioeconòmica entre parlants. D’altra banda, hi ha autors que han acusat aquesta perspectiva, sorgida en el marc de la sociolingüística “occidental”, d’estar esbiaixada i de tenir un caràcter etnocèntric. Un altre focus de crítica va ser la “promiscuïtat” amb què certs autors creen i promocionen una metaterminologia pròpia per a parlar sobre unes idees d’hibriditat i barreja que ja trobem en conceptes amb una llarga trajectòria i encara vàlids com l’heteroglòssia de Bakhtín. Lligat amb això, cal dir que tal com les van definir Dell Hymes o John J. Gumperz nocions com alternança i barreja de codis o repertori i competència comunicativa ja representaven una perspectiva dinàmica i transformadora sobre les pràctiques bilingües, una potencialitat que alguns autors restringeixen avui dia al concepte de transllenguar. No obstant això, el transllenguar mateix no és immune al risc de fagocitació des de sectors més “conformistes” de la sociolingüística, i n’és una mostra el fet que el concepte ja s’aplica a programes d’educació bilingüe basats precisament en la separació de llengües a Nova York.

El ponent també va posar sobre la taula la qüestió de fins a quin punt és oportú aplicar el transllenguar al cas del català. Abans de fer-ne una translació acrítica, va sostenir que cal tenir en compte el context social en què apareix aquesta perspectiva, que naix amb l’objectiu d’apoderar els estudiants hispans en l’entorn de segregació i desigualtat de base racial dels Estats Units, i de Nova York en particular. En qualsevol cas, com hem vist el concepte ja figura en un document del Departament d’Ensenyament en què s’empren profusament termes com “repertori plurilingüe”, es valoren explícitament les “competències parcials” dels estudiants i es promouen les “pràctiques de transllenguatge” per a afavorir un aprenentatge més aprofundit de les llengües. Aquests elements no encaixen, però, amb altres apartats del document en què la separació de les llengües és molt més evident, com ara quan s’especifiquen les equivalències dels nivells a assolir en català, castellà i anglès al final de l’etapa obligatòria i postobligatòria. Hi afloren, doncs, les tensions que assenyalaven Otheguy i altres altres entre l’acceptació del transllenguar a nivell teòric i unes pràctiques pedagògiques que encara es basen en la separació de llengües. Per a acabar, Comajoan va ressaltar que molts dels interrogants teòrics i aplicats que obri la idea del transllenguar ja eren presents molt abans en la didàctica de les llengües. Amb tot, l’ús d’aquest concepte és benvingut en la mesura que continua fent visible algunes d’aquestes tensions i sempre que no se n’idealitze la bondat, utilitat i/o aplicabilitat al nostre context.

Referències

Cenoz, Jasone i Durk Gorter (2017): «Minority languages and sustainable translanguaging: threat or opportunity?». Journal of Multilingual and Multicultural Development 38(10), 901-912

García, Ofelia i Li Wei (2014): Translanguaging. Language, Bilingualism and Education. Londres: Palgrave Macmillan

Otheguy, Ricardo, Ofelia García i Wallis Reid (2015): «Clarifying translanguaging and deconstructing named languages: A perspective from linguistics». Applied Linguistics Review 6(3), 281-307 (enllaç)

Pennycook, Alastair (2017): «Language Policy and Local Practices». Dins Ofelia García, Nelson Flores i Massimiliano Spotti (ed.): The Oxford Handbook of Language and Society. Oxford University Press, 125-140

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s