Rubén Fernández i les polítiques lingüístiques a Hawaii al segle XIX

El passat divendres 16 de juny va tenir lloc la desena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. Rubén Fernández Asensio, doctorand del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, va presentar la seua recerca en curs sobre les polítiques lingüístiques a Hawaii al llarg del segle XIX, abans de l’annexió als Estats Units d’Amèrica (1898).

20170616_seminari_fernàndez.jpgFernández va començar presentant alguns trets de la història econòmica de Hawaii durant el segle XIX, marcada per la puixança de l’agricultura de la canya de sucre. Aquest moment de forta expansió econòmica finalitza amb un Tractat de Reciprocitat (1875) amb els EUA i repercuteix en un increment del turisme. Tot plegat afecta de manera clara la demografia del país. En els primers estadis del contacte amb població forastera es produeix una reducció dràstica del contingent autòcton: d’acord amb diferents estimacions, podria haver-se produït una caiguda de 800.000 efectius a només 130.000 en poc menys d’un segle. En canvi, l’expansió econòmica del segle XIX provoca una explosió demogràfica i l’arribada de grans contingents de població no indígena, especialment a partir de l’annexió.

Una de les idiosincràsies de Hawaii és que, abans de l’annexió als EUA, l’arxipèlag ja disposa d’un Estat unificat, comandat per una monarquia indígena que ha abolit la religió tradicional i ha adoptat el cristianisme. Aquesta monarquia promou diferents canvis legislatius i impulsa una primera constitució l’any 1840. La separació de poders es consolida a partir de 1845, i l’any 1847 s’estableix que les lleis s’han de publicar en anglès i hawaià. Pocs anys després, el 1851, es fan les primeres eleccions amb sufragi universal masculí: Hawaii esdevé, així, una de les primeres democràcies modernes.

És durant aquests anys que es produeixen les primeres discussions sobre l’oficialitat de llengües, que Fernández va tractar en la seua tesina de màster, i que tendeixen a afavorir l’anglès. Així, l’any 1859 es dona prioritat a la versió anglesa del Codi Civil, i l’any 1864 aquesta prioritat s’estén a la versió anglesa de totes les lleis. A partir de l’any 1894, després del cop d’Estat que va derivar en la proclamació de la República (1894-1898), els estrangers han de demostrar que estan alfabetitzats en anglès si volen aconseguir la nacionalitat. L’any 1901, tota l’activitat legislativa del país ha de produir-se en anglès.

El gruix de la presentació va centrar-se en el camp de l’educació. Mitjançant una llei de 1840, Hawaii esdevé pioner a nivell mundial en la implantació de l’escolarització universal obligatòria (en aquest moment, per exemple, cap dels estats dels EUA no l’havia implantada). Al principi, aquest sistema d’escolarització funciona íntegrament en hawaià, i no és fins l’any 1854 que es crea un sistema d’escolarització paral·lel en anglès, en què les escoles s’han de crear a partir d’un sistema mixt de col·lecta popular i aportacions del govern. Aquests centres es coneixen com a escoles “selectes”, en contraposició a les escoles “comunes” i en hawaià.

Amb tot, aquest sistema de finançament mixt no acaba de funcionar i els delegats del parlament, encarregats de promoure l’aprenentatge de l’anglès amb l’objectiu de captar fons, no obtenen prou finançament. Tot plegat mena a un canvi del sistema l’any 1859, en què aquestes escoles passen a ser competència de la Junta d’Educació estatal, i novament l’any 1860, en què s’assigna una partida pressupostària pròpia a aquestes escoles i s’hi destina el 15% de l’impost escolar de cada districte. L’any 1865, finalment, s’eliminen els límits pressupostaris al finançament de les escoles en anglès, que fins al moment havien disposat de poca matrícula perquè encara resultaven massa cares per a la majoria de la població. D’altra banda, a partir de 1868 moltes de les escoles “comunes” en hawaià no poden obrir perquè en els districtes no es recullen prou recursos per a sufragar-les. A partir de 1884 fins i tot s’elimina la partida pressupostària que sostenia aquestes escoles en els entorns més depauperats. Com a resultat de tot plegat, en pocs anys l’opció en principi marcada (les escoles “selectes” i en anglès) ha esdevingut ja l’opció no marcada. En aquest procés d’extensió de l’escolarització en anglès també hi intervé la creació d’escoles per a noies, que funcionen exclusivament en anglès i que tenen com a missió fonamental preparar-les per al matrimoni (i no, doncs, per al mercat laboral).

800px-hawaii_in_united_states_28zoom29_28us5029_28-grid29-svg

En l’actualitat, Hawaii és el 50è estat dels Estats Units d’Amèrica (imatge extreta de Wikipedia)

A partir del Tractat de Reciprocitat les arques de l’Estat hawaià disposen de més recursos per a continuar promovent l’obertura de noves escoles, ara ja només en anglès. La despesa pressupostària per alumne és molt més alta en aquestes escoles, cosa que contribueix a incrementar-ne el prestigi en detriment de les escoles “comunes”, en hawaià. Hi ha una altra mesura que jugarà en contra del prestigi de les escoles comunes. Amb l’objectiu de prevenir l’absentisme escolar en una època en què el treball infantil estava força generalitzat, l’any 1874 es promou que els infants destinen la meitat de l’horari escolar al conreu de terres estatals o a la confecció de vestits, com a mesura de promoció del treball manual i de generar un sobresou per als mestres i sufragar el pagament dels llibres. Tanmateix, el “cop de gràcia” al sistema educatiu en hawaià no arriba fins a l’any 1888, quan les escoles en anglès esdevenen gratuïtes. Tot i que continua existint l’opció de crear escoles de pagament, per a possibilitar la segregació de classe, els estudiants hawaians ja poden assistir a escoles en anglès sense la càrrega econòmica que ho havia impedit inicialment. És a partir d’aleshores que aquesta opció creix de manera exponencial.

El final de l’ensenyament superior en hawaià és una altra de les fites en la desaparició del hawaià del sistema educatiu al llarg del segle XIX. L’any 1831 una missió protestant funda Lahainaluna, una institució d’ensenyament superior en hawaià creada amb l’objectiu de fornir de treballadors i funcionaris l’administració de l’Estat. L’any 1850 es transfereix el control de la institució a l’Estat, i ja aleshores es produeix el primer intent d’implantar-hi ensenyaments en anglès. No és fins l’any 1877, però, que la direcció i la junta del centre implanten l’anglès com a llengua vehicular exclusiva. Amb aquesta mesura, l’educació en hawaià esdevé un carreró sense sortida: els graduats de les escoles “comunes” es troben en clara inferioritat de condicions en comparació amb els graduats de les escoles en anglès.

Amb la seua recerca, Rubén Fernàndez documenta que l’exclusió del hawaià del sistema educatiu és un procés gradual i que s’inicia abans de la Revolució de 1893, que derroca la monarquia i institueix un règim monolingüe al qual s’atribueix habitualment la responsabilitat del procés. En concret, se sol emfasitzar el paper de la Llei 57, de 1896 [1], que estableix l’obligatorietat de l’ensenyament en anglès a temps complet, tant a les escoles públiques com per a les privades. En la visió de Fernàndez, en canvi, la desaparició del hawaià de l’escola és el resultat de les pressions econòmiques i pressupostàries prèvies a l’aprovació de la llei.

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

[1] Vegeu la secció “Banning of Hawaiian” a l’entrada “Hawaiian language” de la Wikipedia en anglès: https://en.wikipedia.org/wiki/Hawaiian_language

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s