Emili Boix sobre la didàctica de la sociolingüística al seminari del CUSC-UB

El passat divendres 12 de maig va tenir lloc la vuitena sessió del curs 2016/2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del CUSC-UB. En aquesta ocasió Emili Boix (UB) va conduir un seminari al voltant de la didàctica de la sociolingüística, un camp en què compta amb més de dues dècades d’experiència al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. El ponent va començar lamentant precisament que, encara a dia d’avui, en les carreres acadèmiques es valoren poc les bones pràctiques docents en comparació amb la recerca i les publicacions.

20170512_seminari_boix-fuster.jpg

Tot seguit, Boix va destacar la posició perifèrica que ocupen la sociolingüística i altres disciplines que es construeixen en la interfície entre llengua i societat en el cas de la Facultat de Filologia de la UB. De prop de 800 cursos de grau que s’hi ofereixen, només una vintena es fixen (en alguns casos, de manera tangencial) en aspectes socials, en un camp dominat per la lingüística formal i la literatura. El ponent ho atribuïa a l’anomenada paradoxa saussureana. Tot i considerar la llengua com un fet eminentment social, Saussure descarta l’estudi dels factors socials per a centrar-se en la descripció i l’anàlisi de l’estructura de la llengua, i doncs prioritza la langue sobre la parole. En aquest sentit, Boix va apuntar que el mètode filològic proporciona als graduats de la Facultat un sentit del detall però els priva, en general, de l’atenció als aspectes de context i a les relacions de poder subjacents a l’ús lingüístic. A més, va subratllar que fins i tot els pragmatistes, que analitzen l’ús lingüístic en context, no transcendeixen gaire sovint de l’àmbit de la conversa i l’anàlisi micro.

Una vegada esbossat aquest panorama general, va centrar l’atenció en els continguts que s’imparteixen en les assignatures de sociolingüística. D’acord amb el ponent cal atendre tot l’espectre comprés entre el que Ralph W. Fasold anomena la sociolingüística de la llengua i la sociolingüística de la societat, mirant d’evitar dos riscos complementaris: el de la desinformació i el de l’exformació (és a dir, tenir a disposició una allau d’informació difícil de processar). Boix va recordar en aquest punt la metàfora del dònut amb què Lluís V. Aracil caracteritzava la sociolingüística catalana, que en la seua visió comptava amb grans quantitats de dades empíriques però estava mancada d’un nucli teòric sòlid a l’hora d’interpretar-les i de construir nou coneixement. El ponent va apuntar finalment a la necessitat d’autodefensa intel·lectual, de cuidar les fonts que es fan servir, i de treballar des d’una perspectiva comparativa i multipolar, tant en relació a les disciplines de les ciències socials de què es nodreix el sociolingüista com de les llengües que llegeix i les tradicions culturals i intel·lectuals a què l’acosten. En aquest punt, Boix hi veia un segon avantatge dels filòlegs, avesats (encara) a tractar amb més d’una llengua.

El ponent va tractar tot seguit algunes de les característiques i les virtuts que hauria de tenir el professor de sociolingüística, que hauria de ser curiós en les dues accepcions que dona el DIEC2 a aquest mot: ‘tafaner’ i alhora ‘endreçat’ (és millor tenir “un cap ben fet que un cap ben ple”, va defensar). Boix també va posar sobre la taula el dilema que planteja Max Weber entre el polític i el científic, i la necessitat d’evitar la temptació d’influir políticament sobre els estudiants: el docent disposa del privilegi de la paraula, però no l’ha d’utilitzar per a fer proselitisme. Centrant-se, a continuació, en els objectius que ha de tenir l’aprenentatge de la sociolingüística per l’estudiant, el ponent va defensar que havien d’aprendre a observar i a intentar comprendre el funcionament de la llengua en la societat, i també a ser capaços d’imaginar estats de coses alternatius. Altres competències a treballar serien la capacitat de mediació i de treball en equip (en la seua visió, la sociolingüística porta incorporat aquest element pel seu caràcter eminentment interdisciplinari), i també la capacitat de comunicació i d’assoliment de criteris propis i autònoms.

En tot el procés d’aprenentatge, l’estudiant (i també el professor) han de ser capaços de desenvolupar una imaginació sociolingüística, construïda sobre la capacitat d’establir lligams entre les biografies individuals, la història col·lectiva i l’estructura social; i també sobre l’empatia, sobre l’esforç per entendre els posicionaments d’altres actors socials. En aquest sentit, Boix va defensar que cal evitar els sobreentesos i els “tu ja m’entens”, que poden representar una temptació especialment quan l’assignatura s’imparteix a estudiants de Filologia Catalana. El ponent va apuntar, en aquesta línia, que la diversitat de perfils de l’alumnat pot ser un element positiu. A més, va subratllar que cal incorporar a les classes els coneixements amb què arriben els estudiants, que poden servir de base per a la construcció de nou coneixement amb la intervenció del professor. Tanmateix, Boix constatava que sovint costa que els estudiants intervinguen i participen dels debats a l’aula.

En el tram final del seminari, el ponent va presentar diferents propostes didàctiques i de materials per al tractament de la sociolingüística a l’aula. En primer lloc, va parlar de les autobiografies lingüístiques, tant individuals com de família. També va esmentar el poder heurístic de les comparacions, per exemple, l’observació i l’anàlisi dels contrastos socials i sociolingüístics que es produeixen en zones urbanes, amb visites a diferents barris de Barcelona, que aquest curs han ampliat a Perpinyà i a València. Boix va anomenar també els paisatges lingüístics (com a dificultat, va destacar que sovint deriven en una sobregeneració de dades de difícil interpretació), l’onomàstica (antropònims i topònims) o l’anàlisi de les tries de llengua, les interferències i les alternances de codis, que tracta de fer explícits certs processos lingüístics que, de tan familiars, sovint resulten invisibles, i d’incrementar així l’escassa consciència pragmàtica que mostren fins i tot bona part dels filòlegs. A més d’aquestes propostes, Boix va suggerir la realització de microetnografies d’espais com centres d’atenció primària o escoles de conducció; l’anàlisi dels contrastos entre comunicacions públiques i privades, institucionalitzades o individualitzades en diferents camps; i finalment l’anàlisi i el comentari col·lectiu d’obres cinematogràfiques i literàries d’interès sociolingüístic. D’acord amb Boix, tant el cinema com sobretot la literatura tenen el poder i la capacitat de captar i de fer arribar i entendre mentalitats diferents, de les persones que són “lluny” en termes socials, tot i que no necessàriament geogràfics.

El debat amb els assistents es va centrar en la importància de superar les lliçons monològiques i d’avançar cap a un model amb més treball en grup i més participació a l’aula. A més, es van constatar algunes dificultats en aquest camp, en què sovint les dinàmiques grupals o les intervencions del docent solen estroncar la intervenció. Finalment, es va defensar que la participació i el treball en grup a l’aula haurien d’anar més enllà de l’expressió i el contrast d’opinions i encaminar-se a l’aplicació analítica dels conceptes.

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s