Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’

Divendres 17 de març va tenir lloc la setena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Vanessa Bretxa (CUSC-UB) hi va comentar el llibre Multicultural Citizenship: A Liberal Theory of Minority Rights, de Will Kymlicka, publicat l’any 1995 per Oxford University Press, i per al qual hi ha disponible una traducció catalana.

20170317_seminari_bretxa_2

Bretxa va començar emmarcant la trajectòria de Will Kymlicka (Ontario, 1962) com a filòsof polític, especialitzat en teories del multiculturalisme, el nacionalisme i la democràcia des d’una perspectiva liberal, i que darrerament ha fet aportacions al camp de l’ètica i els drets dels animals. Com a filòsof liberal, les propostes de Kymlicka posen al centre de la teoria la llibertat de l’individu com a origen de tota autoritat ètica i política. Amb tot, l’autor es distancia dels corrents que sostenen que només l’individu és posseïdor de drets i que no han d’existir drets col·lectius. Per a aquests filòsofs les cultures formen part únicament de l’esfera individual i íntima i no necessiten la protecció de l’Estat per a prosperar. L’aportació central de Kymlicka consisteix a incorporar la cultura a la noció de ciutadania. L’autor sosté que l’acomodació de la diferència és l’essència de la vertadera igualtat, i defensa que el liberalisme exigeix que hi haja llibertat en el si del grup minoritari però sense descuidar la igualtat entre grups minoritaris i majoritaris en el si de l’Estat.

Kymlicka observa que a dins d’un mateix Estat hi coexisteixen sovint diferents cultures societàries que es configuren sobre un conjunt de pràctiques socials i de significats culturals que donen sentit a les tries dels seus membres. L’autor defensa que sense l’existència de drets diferenciats en funció del grup, que ajuden a sostenir aquestes cultures societàries, no es pot garantir la llibertat d’elecció efectiva per als membres de les minories. Fins aleshores, aquest problema restava implícit i sovint s’ignorava deliberadament en les propostes d’altres teòrics liberals, que basaven els seus models en una concepció uninacional de l’Estat. Per contra, Kymlicka observa que existeixen Estats multinacionals i poliètnics, en què conviuen diferents tipus de grups (minories nacionals, grups ètnics, etc.) que poden ser subjectes de diferents drets.

Bretxa va parlar en primer lloc dels drets d’autogovern, que deriven de l’existència de nacions sense Estat que reivindiquen un cert grau d’autonomia política i de jurisdicció territorial per a poder desenvolupar amb plenitud les seues cultures. Aquests drets d’autogovern consisteixen en la delegació d’alguns poders des de les institucions centrals de l’Estat a les minories nacionals. Kymlicka entén aquests drets com a inherents i permanents, i argumenta que rebutjar les demandes d’autogovern d’una minoria sol comportar de retruc el creixement de l’interès per la secessió. En relació amb això, l’autor recorda que “el liberalisme es preocupa per la llibertat i el benestar dels individus, no pas pel destí dels estats”. En segon lloc, Kymlicka tracta els drets poliètnics, una qüestió que pren rellevància en Estats receptors d’immigració i en què les comunitats nouvingudes desitgen mantenir el patrimoni ètnic i no assimilar-se per complet al país d’acollida. En aquest procés, la comunitat política esdevé culturalment diversa i acaben convivint en el si de l’Estat diferents grups ètnics, minories religioses, etc. Els drets que cal reconèixer a aquestes comunitats es limiten al suport econòmic i la protecció jurídica per a garantir la viabilitat de les pràctiques associades al grup. L’autor remarca que la finalitat última és la integració d’aquests grups a la societat receptora, no el reconeixement de l’autogovern. Per últim, Kymlicka tracta els drets de representació, que consisteixen a garantir una certa visibilitat i representativitat a diferents tipus de minories en les institucions centrals de l’Estat. Per exemple, es pot tractar de garantir un cert nombre d’escons al parlament, amb la finalitat d’incloure i integrar diferents grups en situació de desavantatge: dones, minories ètniques i racials, discapacitats, etc. A diferència dels drets d’autogovern i poliètnics, els drets de representació són provisionals i desapareixen quan s’han suprimit els desequilibris que els justificaven.

24161

Will Kymlicka (font: enllaç)

Un dels trets destacables de la proposta de Kymlicka, d’acord amb Bretxa, és l’ús del concepte de cultura societària en lloc de conceptes propers com el de nació. Les diferents cultures societàries cobreixen diferents esferes com la vida social, educativa, religiosa, recreativa i/o econòmica, i proporcionen als seus membres una manera de viure significativa. Els membres d’aquestes comunitats comparteixen valors, llengua, història, institucions i pràctiques comunes, i doncs la inclusió a una cultura societària determinada proporciona als seus membres un context d’elecció significatiu i comprensible, a més d’un sentit d’identitat i pertinença. Kymlicka remarca, però, que una teoria liberal dels drets de les minories exigeix que no es limite la capacitat que tenen els membres d’una cultura societària determinada de revisar certs valors i creences propis del grup. L’autor és especialment insistent en aquest punt: la seua proposta implica imposar uns certs límits als drets col·lectius i reconèixer una mena de dret a l’apostasia, a posar en dubte la pertinença al grup o determinades pràctiques i creences que el caracteritzen. A més, Kymlicka sosté que les cultures no són valuoses per elles mateixes: el seu valor rau, més aviat, en el fet que només a partir de la integració en una cultura societària determinada els individus accedeixen a un ventall d’opcions de tria significatives. En conseqüència, el liberalisme ha de reconèixer la importància que té per a les persones pertànyer a una cultura societària donada.

Per a fer compatible el reconeixement de drets col·lectius i la llibertat dels individus, Kymlicka proposa establir un balanç entre restriccions internes i proteccions externes. El primer concepte fa referència a restriccions al dret d’un grup a limitar la llibertat dels seus membres en nom de la solidaritat del grup o del manteniment de la puresa cultural. El segon concepte fa referència, en canvi, al dret d’un grup minoritari a restringir el poder econòmic i polític que exerceix damunt seu la societat majoritària. L’objectiu últim és garantir la igualtat entre grups minoritaris i majoritaris i alhora la llibertat i la igualtat en el si del grup minoritari: la base d’una teoria liberal dels drets de les minories consisteix a acceptar l’existència de proteccions externes i a evitar la presència de restriccions internes. Kymlicka destaca tres arguments que poden legitimar la implantació de proteccions externes en el cas dels grups ètnics i les minories nacionals: (1) la igualtat entre grups; (2) l’existència d’acords històrics entre les minories i la majoria, que s’han d’anar actualitzant i revisant; i (3) el valor intrínsec de la diversitat cultural (un argument que complementa però que no pot substituir els arguments de justícia basats en la igualtat entre grups i en els drets històrics).

L’autor adverteix que el reconeixement de la diferència i l’autonomia de les diferents cultures societàries que conviuen en el si d’un Estat dificulta, en major o menor mesura, la cohesió social. A major reconeixement de drets diferenciats en funció del grup en el si d’un Estat, majors dificultats per a crear un Estat cohesionat i consolidar una identitat compartida, necessària per a mantenir un ordre social estable. Aquestes amenaces són febles en el cas del reconeixement de drets de representació i de drets poliètnics, perquè l’objectiu últim d’aquest tipus de drets és precisament la integració dels grups minoritaris a la societat majoritària. En canvi, la concessió de drets d’autogovern sí que planteja una amenaça més clara per a la cohesió social. Alhora, però, negar aquests drets representa també una amenaça, perquè pot fer augmentar el desig i el risc de secessió. Kymlicka conclou que una de les tasques urgents que han d’enfrontar els Estats multinacionals és identificar els elements bàsics que els cohesionen, un aspecte que el llibre deixa obert.

Finalment, Bretxa va tractar les referències als drets lingüístics que apareixen ara i adés en el llibre. Kymlicka planteja, per exemple, un interrogant fonamental: per què s’han de destinar fons públics a l’escolarització en llengua inicial dels grups ètnics i nacionals? Qui hi té dret? Qui no l’hi té? En aquest punt pren rellevància la distinció entre minories nacionals i minories ètniques: per a Kymlicka, els drets lingüístics són un component dels drets nacionals que no s’han de garantir necessàriament als grups ètnics. La justificació d’aquesta diferència de tractament es basa en la noció de tria, bàsica en qualsevol teoria liberal. Les minories nacionals històriques ja eren al territori: la situació de minorització no és escollida sinó sobrevinguda com a conseqüència de l’annexió a l’Estat. Els immigrants, en canvi, quan trien emigrar també decideixen renunciar a determinats drets. Basant-se en aquesta distinció, en un llibre posterior (Kymlicka i Patten (ed.) 2003), l’autor ha plantejat una distinció entre drets de promoció i drets de tolerància (vegeu la introducció al volum en aquest enllaç).

20170317_seminari_bretxa_1

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Anuncis

One thought on “Vanessa Bretxa sobre els drets de les minories a propòsit de ‘Multicultural Citizenship’

  1. Retroenllaç: Seminari sobre ‘Equal Recognition’ d’Alan Patten amb Avel·lí Flors-Mas | Blog del seminari del CUSC

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s