Andreia Moroni sobre la transmissió del portuguès com a llengua patrimonial

Divendres 17 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del curs 2016/2017 del seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB. Andreia Moroni (Universidade Estadual de Campinas i CUSC-UB) va presentar una part de la seua recerca doctoral en curs sobre «O Português como Língua de Herança hoje e o trabalho da Assoçiação de Pais de Brasileirinhos na Catalunha» (APBC). Una associació que una setmana abans del seminari havia celebrat unes jornades coorganitzades amb la Universitat de Barcelona sobre aquesta mateixa qüestió, i de la qual Moroni és membre activa. Contra un cert reduccionisme positivista, la ponent reivindicava així una visió situada del recercador i defensava la incorporació de les seues militàncies com una part més de la recerca.

c43udarw8aeshkd

Moroni va començar situant la seua recerca en el que autors com Blommaert (2013) han anomenat “superdiversitat”. D’acord amb aquests autors, vivim en societats marcades per l’increment de la mobilitat i de la complexitat (Massip i Bastardas 2015), i en un marc de creixent imprevisibilitat de les pràctiques lingüístiques. A més, l’experiència dels lusòfons d’origen brasiler a Barcelona està marcada també pel “translingüisme”, a causa de la proximitat tipològica entre el portuguès, el castellà i el català, que afavoreix la transferència de competències entre llengües. En tercer lloc, la ponent va situar la transmissió de les “llengües patrimonials” o “d’herència” en el camp de l’afectivitat i les emocions (Pavlenko 2005). Un aspecte que distingeix l’aprenentatge d’aquestes llengües de l’aprenentatge de llengües estrangeres a l’aula. Des d’aquest punt de vista, la llengua es considera una “forma cognitiva de vinculació afectiva”. Finalment, va emmarcar la seua recerca en el camp de la “política/planificació lingüística familiar”, que d’acord amb autors com McCarty (2011) existeix fins i tot quan no es fa explícita –i doncs, en aquests casos cal deduir-la a partir de l’observació de les actituds i les pràctiques dels parlants.

La recerca s’ha formulat a partir d’entrevistes amb pares i mares de famílies involucrades en l’APBC i també amb les professores de l’associació, i doncs està basada en representacions i no en l’observació de pràctiques. A diferència d’altres recerques sobre política lingüística familiar, que se solen centrar en el rol de les mares i dels parlants de les llengües patrimonials en qüestió, Moroni va decidir incorporar també els posicionaments i els discursos dels pares i dels membres no brasilers de les parelles. La mostra final està formada majoritàriament per persones d’origen brasiler i amb un alt perfil formatiu.

La discussió de les dades va començar amb un recull de diferents pràctiques relacionades amb la política lingüística de les famílies: informar-se sobre el bilingüisme; prendre decisions sobre quines llengües parlaran amb els fills (i quin membre de la parella parlarà quines llengües); adoptar diferents estratègies per a aconseguir que els infants activen la competència a la llar (per exemple “no t’entenc, parla’m en portuguès”); planificar visites de familiars i viatges al Brasil (iniciatives amb un cost econòmic evident); llegir en portuguès als fills (una pràctica molt comuna); tenir a disposició dels fills llibres, còmics i productes audiovisuals en portuguès, com ara pel·lícules o música brasilera; i també altres pràctiques culturals com cançons de bressol, carnestoltes, futbol, etc.

Moroni va abordar a continuació les representacions lingüístiques de les parelles. Totes les persones entrevistades compartien una visió molt positiva del multilingüisme: l’entenien com un “enriquiment”, com un “estímul cultural” i com una invitació a “veure les coses des d’un altre punt de vista”. A més, valoraven molt positivament la possibilitat que tenien els seus fills de créixer amb dues (o més) llengües: ho consideraven un “regal” i una “sort”.

En segon lloc va tractar les diferents possibilitats de gestió lingüística de la llar que havia detectat entre les famílies participants. Hi havia parelles en què fins i tot el progenitor no brasiler havia adoptat el portuguès. En un cas, després de desenvolupar una relació afectiva amb el Brasil i fins i tot més enllà de la separació de la parella brasilera. En un altre, quan després d’aplicar en un primer estadi l’estratègia “un progenitor-una llengua” (one parent-one language, OPOL) el fill havia començat a parlar català. Tot i que va caldre un període de negociació i d’adaptació, finalment el portuguès s’havia consolidat com la llengua de la llar. La idea central en aquests casos era que “la llengua dèbil és el portuguès” i que, per a reforçar-ne l’aprenentatge i l’ús, era necessari aplicar el principi “a casa tot en portuguès”. Hi havia altres parelles en què el progenitor no brasiler no parlava però sí que entenia el portuguès, i donava suport i s’implicava en la política de reproduir la llengua. En aquests casos, les habilitat passives en portuguès permetien al progenitor lusòfon utilitzar-lo lliurement i còmodament amb els fills en presència de la parella. Finalment, hi havia un cas en què el progenitor no brasiler no entenia el portuguès, tot i que estava d’acord amb el projecte de transmissió. En aquest cas, la mare disposava de poc temps per a parlar portuguès a la filla i no ho feia mai en presència del pare. Això resultava en una exposició limitada a la llengua i situava tota la responsabilitat de la transmissió sobre la mare. De l’anàlisi, Moroni n’extreia diferents conclusions. D’una banda, que el rol dels membres no brasilers de la parella és clau, perquè el seu posicionament té un impacte clar sobre el grau d’exposició i la motivació per a l’aprenentatge i l’ús dels fills. També concloïa que el rol del pare no era menys important que el de la mare.

A més, alguns participants es plantejaven quin capteniment lingüístic resultava “natural” en el context de transmissió bi- o multilingüe en què es trobaven immersos. Tot i la preeminència de l’estratègia OPOL, hi havia parelles que se sentien més còmodes alternant les dues llengües i, en aquests casos, els descendents també havien aprés i parlaven bé el portuguès. En la mateixa línia, alguns progenitors es plantejaven si era “natural” parlar sempre el portuguès amb els fills en entorns plurilingües. Tot i que la majoria de participants representaven els seus usos amb els fills com a monolingües, quan consideraven els usos que tenien lloc davant d’altres interlocutors matisaven sovint aquesta primera representació. Aquestes situacions afavorien, per norma general, l’alternança al català o el castellà amb aquests altres participants i, en ocasions, també amb els infants.

Moroni va cloure la presentació amb una reflexió sobre les expectatives dels pares. Hi havia participants que esperaven que els fills considerarien el portuguès la seua llengua i que s’identificarien com a brasilers. En canvi, n’hi havia d’altres que partien de representacions multilingües i acceptaven que l’ús que els seus fills farien del portuguès tindria lloc en un context multilingüe, clarament diferent del món monolingüe en què molts d’ells havien crescut. En aquest sentit, Moroni detectava que alguns progenitors definien les seues expectatives a partir d’un “model imaginari” de parlant brasiler, monolingüe, resident al Brasil i altament escolaritzat. I, en aquest punt, detectava una clara contradicció entre la valoració positiva del multilingüisme i unes representacions de l’ús del portuguès construïdes sobre models monolingües.

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subscriure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s