Van Parijs i la territorialitat lingüística al seminari del CUSC-UB

Divendres 16 de setembre del 2016 va tenir lloc la primera sessió del curs 2016-2017 del Seminari de Sociolingüística i Política Lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB). Amb aquest primer seminari, a càrrec de F. Xavier Vila (UB), inauguràvem el cicle de lectures temàtiques sobre política lingüística i filosofia del dret lingüístic que centrarà la meitat de les sessions del present curs, amb la lectura d’un text breu de Philippe Van Parijs (“Por una territorialidad lingüística”), un resum de la teoria de la justícia lingüística que l’autor exposa a Linguistic Justice for Europe and for the World (Oxford University Press, 2011).

476013044_1280x720

Philippe Van Parijs (Foto: democraciaenlared.com)

El text de Van Parijs ha aparegut recentment en el llibre Políticas lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el conflicto? (La Catarata, 2015), que recull una part de les comunicacions a un congrés celebrat el desembre del 2013 a la Universidad Pablo Olavide de Sevilla i que han editat Jorge Cagiao i Juan Jiménez-Salcedo. La intervenció de F. Xavier Vila va començar precisament destacant la singularitat dels plantejaments dels editors en el context de la reflexió sobre polítiques lingüístiques a l’Estat espanyol, per l’assumpció de l’existència de conflictes lingüístics com a modalitats específiques de conflicte social i per la defensa de la territorialitat lingüística com a punt de partida per a pacificar els conflictes lingüístics a l’Estat. Encara més: els editors situen l’origen del conflicte en les polítiques de l’Estat contra els aparells subestatals, legitimats democràticament per a protegir les llengües pròpies.

Vila va repassar sumàriament els continguts del volum abans d’iniciar l’exposició del capítol de Van Parijs, que hi proposa una fórmula d’organització lingüística mundial (i sobretot Europea) basada en la justícia (distributiva, cooperativa, igual dignitat). Una proposta pragmàtica i no essencialista, ja que no pressuposa un lligam necessari entre llengua i identitat i no crida a preservar llengües. Ben al contrari: l’autor defensa que la legitimitat de la protecció de les llengües deriva únicament dels processos de deliberació democràtica i no d’un valor intrínsec de la diversitat lingüística, i alerta que aquesta protecció té costos per a la comunitat. Un altre tret essencial de la proposta és l’èmfasi en la necessitat d’un instrument d’intercomunicació mundial. En aquest sentit, Van Parijs constata que en contextos multilingües la tria lingüística tendeix a cercar un consens inclusiu (el que l’autor bateja com a “principi maxi-min”) i diu que, en situacions de contacte i barreja de grups lingüístics, aquest principi porta a la llarga a l’extinció d’una de les llengües. La proposta de Van Parijs, que vol compatibilitzar l’extensió d’una llengua franca mundial (en la seua proposta, l’anglès) amb la conservació d’altres llengües, consisteix en la creació de règims de territorialitat lingüística, en què una llengua assumeix la funció de llengua oficial exclusiva. En consolidar aquestes llengües en el sistema educatiu, en la comunicació en l’esfera pública o com a llengües de treball de l’administració, entre altres, se n’incentiva l’aprenentatge i s’incrementen les oportunitats que esdevinguen llengües maxi-min (és a dir, les que garanteixen la màxima inclusió en el major nombre d’interaccions) als seus territoris respectius. El mateix Van Parijs explora i descarta algunes alternatives, com ara la llibertat d’acció d’un mercat desregulat, el voluntarisme dels parlants de llengua minoritària i els règims de personalitat lingüística pura.

Xavier Vila va destacar que la proposta de l’autor és raonable però no del tot nova, i va criticar que no esmentés propostes similars i anteriors com ara el principi de subsidiarietat lingüística; com a aspecte positiu, va remarcar que supera la falsa dicotomia entre drets individuals i col·lectius, perquè incideix en el fet que els drets individuals sempre s’exerceixen en un marc territorial concret. En el debat entre els assistents, Elvira Riera (UPF) va exposar les crítiques que s’han formulat a Van Parijs perquè les seues propostes són difícilment compatibles amb l’existència de territoris mutilingües, fora de l’esquema de l’Estat-nació monolingüe. A més, es va discutir la distinció entre els principis de personalitat i territorialitat i el rol de l’anglés com a llengua franca.

El seminari del CUSC-UB se celebra amb una periodicitat mensual i alterna presentacions de recerca en curs amb comentari de lectures. En l’edició 2016/2017, les sessions de lectura se centren en les aportacions centrals a la filosofia de les polítiques lingüístiques, i s’hi comentaran les aportacions d’autors com Will Kymlicka, John Edwards, Philippe Van Parijs o Alan Patten, entre altres. Les activitats són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat (sociolingüística, política lingüística, dret lingüístic, lingüística aplicada, etc.), i s’aniran anunciant de manera periòdica en aquest blog. Si voleu rebre tota la informació al correu electrònic, podeu subsciure-us al blog o contactar aflorsmas ( at ) gmail.com.

Anuncis

4 thoughts on “Van Parijs i la territorialitat lingüística al seminari del CUSC-UB

  1. Retroenllaç: Elvira Riera comenta ‘Linguistic Justice’ de Philippe Van Parijs al proper seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

  2. Retroenllaç: Elvira Riera comenta ‘Linguistic Justice’ de Philippe Van Parijs al seminari del CUSC-UB | Blog del seminari del CUSC

  3. Retroenllaç: Carles Múrcia i l’estandardització de l’amazic | Blog del seminari del CUSC

  4. Retroenllaç: Seminari sobre ‘Equal Recognition’ d’Alan Patten amb Avel·lí Flors-Mas | Blog del seminari del CUSC

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s