En Vaiarello va explicar el marc legal de la política lingüística educativa d’Itàlia que actualment es troba en una situació sorprenent, en la qual la introducció de l’anglès com a llengua vehicular d’ensenyament ha posat en dubte el paper de l’italià a l’àmbit universitari.
A través del cas concret del Politécnico de Milano, va demostrar com les lleis i els discursos lingüístics han potenciat la docència en llengües estrangeres, sobretot en anglès. Els resultats d’aquestes polítiques han provocat qüestions sobre la constitucionalitat de la política lingüística educativa actual a Itàlia, respecte a l’italià i als dialectes.