Seminari: “Les ideologies sobre la llengua en les regulacions lingüístiques de les democràcies occidentals. Una aproximació teòrica i comparada.” – Elvira Riera Gil

L’Elvira Riera ens va presentar dades de la seva tesi doctoral sobre les ideologies lingüístiques que es troben en les regulacions lingüístiques.  A partir d’una anàlisi comparada de lleis de diversos països, la ponent busca complementar la gestió de la política lingüística amb una perspectiva de teoria política en el seu treball, centrant-se en dos conflictes centrals: el de valors comunicatius Vs. valors d’identitat; i el de la transparència Vs. la hibriditat lingüística.

IMG-20150616-WA0002

Valors comunicatius/valors d’identitat

Amb un corpus de regulacions lingüístiques adoptades a Europa, Canadà i els Estats Units, Riera troba que la gran majoria de lleis es justifiquen amb arguments basats en valors d’identitat.  Identifica un contrast important entre els seus resultats i les teories, notant que les justificacions no s’ajusten a les assumpcions teòriques.  D’una banda, determinades teories consideren que les polítiques lingüístiques han de prioritzar els valors comunicatius i deixar al marge els d’identitat. De l’altra, es tendeix a considerar que la promoció de les llengües majoritàries se sustenta en valors comunicatius i la de les minoritàries en valors d’identitat, amb un plantejament sovint dicotòmic. Els resultats obtinguts demostren que tant la promoció de les llengües majoritàries com la de les minoritàries se sol justificar principalment amb valors d’identitat, i que els valors de comunicació s’usen de manera més escassa però en una proporció similar entre ambdós tipus de lleis. Per tant, no s’observa la dicotomia assumida teòricament, mentre que es constata que la gestió de les identitats és una preocupació política real i general. Per tant, totes les teories sobre la justícia lingüística haurien d’abordar la gestió d’identitats individuals i col·lectives.

La transparència i la hibriditat

A continuació, Riera va compartir aspectes del disseny de la segona fase de la seva recerca, sobre el conflicte entre la transparència i l’hibriditat.  Aquí busca comprendre com és la realitat empírica de les situacions híbrides i si s’aborda amb polítiques basades en els principis de territorialitat o de pluralisme. Durant el debat posterior es va discutir quines dades serien les més adequades per arribar a una classificació comparativa d’hibriditat/ transparència i quines serien les implicacions de l’elaboració d’aquest model.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s