Seminari: lectura i comentari de Duchêne i Heller (eds.) (2012): Language in late capitalism. Pride and Profit. Routledge

El passat divendres 6 de juny els membres del “Seminari d’anàlisi del discurs i les ideologies lingüístiques” del CUSC-UB vam discutir, en una sessió conduïda per Imanol Larrea (UPF) i Avel·lí Flors (UOC-UB), les aportacions del llibre Language in late capitalism. Pride and profit, editat per Alexandre Duchêne i Monica Heller el 2012 i publicat per Routledge. El seminari va centrar-se en la discussió del capítol introductori (Heller i Duchêne 2012) i en la presentació del capítol de Jacqueline Urla (2012) com a exemple de l’impacte de les dinàmiques descrites sobre un àmbit determinat, en aquest cas el País Basc.

El llibre posa en relació els canvis que es detecten en els pràctiques, els discursos i les ideologies lingüístiques en les darreres dècades amb l’evolució del capitalisme industrial i el model de l’Estat-nació clàssic cap al capitalisme tardà. Aquest canvi de paradigma econòmic es basa en l’acció de cinc factors principals: la saturació dels mercats; l’expansió del capital cap a nous mercats i la recerca de fonts més barates de matèria primera i mà d’obra; la distinció via l’addició de valor afegit (simbòlic) a la mercaderia; la terciarització de l’economia i la centralitat consegüent dels serveis i de la gestió de la informació, sectors en els quals la llengua juga un paper central; i la flexibilització. Aquests processos afavoreixen l’evolució dels discursos sobre les llengües des de la centralitat de l’“orgull” de pertinença i el seu lligam amb la identitat a discursos que en remarquen el seu paper com a font de valor afegit simbòlic per als productes (mercantilització de les llengües i de les identitats) i la seua centralitat en la gestió de xarxes globals. La primera tendència sembla que reforça l’autentificació i la localització, amb una renovada valoració de la variabilitat lingüística; mentre que la segona conduiria cap a una creixent tecnificació de les habilitats lingüístiques i cap al relaxament del lligam entre llengua i identitat. Aquestes tensions mostren, segons els autors, que no ens trobem davant d’un canvi absolut de paradigma i que, de fet, els trops discursius de l’orgull i del benefici es troben fortament lligats i són mútuament dependents en la majoria dels discursos.

Entre els assistents regnava la sensació que la lectura presenta una visió excessivament dicotòmica dels discursos sobre les llengües en aquests diferents moments històrics; ja que, si bé és cert que existeix un creixent èmfasi en la vessant econòmica de les llengües, aquesta dimensió ja estava present en èpoques passades (per exemple, els models teòrics de Pierre Bourdieu sobre el paper dels Estats-nació en la construcció de “mercats lingüístics” i la noció de “capital lingüístic” assenyalen les clares repercussions socioeconòmiques del domini de la “llengua legítima”). Tot i això, hi ha fenòmens més recents que la lectura encerta a ressaltar, com ara un cert gir tàctic dels moviments de revitalització lingüística cap a discursos i pràctiques provinents de l’àmbit empresarial, i la incorporació de la idea del “valor afegit” també per a les llengües i varietats de menys difusió; o bé la creixent mercantilització de les llengües i les identitats per la necessitat de construir “nínxols de mercat” per a combatre la saturació dels mercats tradicionals. En la discussió també es va plantejar si el discurs del “benefici” assentava una nova base per a la legitimació de la promoció de les llengües minoritzades o si bé encara era fortament dependent del paradigma de l’“orgull”: al cap i a la fi, per a poder consolidar un mercat per a una determinada llengua o cultura cal que hi haja gent disposada a “comprar” pel fet mateix que el producte o servei és oferit en aquesta llengua, una motivació difícilment deslligable de motius identitaris. En qualsevol cas, les dinàmiques descrites en el llibre deixen entreveure que un dels reptes principals dels moviments de revitalització lingüística en el futur immediat podria ser precisament “generar demanda”, “crear mercat”, per a la llengua en qüestió.

Referències

  • Heller, Monica i Alexandre Duchêne (2012): “Pride and Profit: Changing Discourses of Language, Capital and Nation-State”, dins Duchêne i Heller (eds.) (2012) (1-21)
  • Urla, Jacqueline (2012): “Total Quality Language Revival”, dins Duchêne i Heller (eds.) (2012) (73-92)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s