«Les ideologies lingüístiques dels grecs en un context transnacional de bilingüisme oficial», a càrrec d’Helena Torres (UdL)

Helena Torres, becària predoctoral a la UdL, va presentar el passat 27 de setembre els resultats del seu treball final de màster. El treball, emmarcat teòricament en la sociolingüística de la mobilitat (Jan Blommaert, 2010: The Sociolinguistics of Globalization, Cambridge University Press), tractava les ideologies lingüístiques dels grecs residents a Catalunya.

En la introducció, va destacar que a Grècia es produeix una forta contradicció entre els discursos dominants (monolingüistes i defensors d’una identitat ètnica única) i la diversitat lingüística realment existent al territori, amb varietats lingüístiques d’arrel grega però ben diferenciades del grec estàndard o altres llengües parlades en territoris de frontera (albanès, macedoni…). La pregunta central de la recerca era: el context de bilingüisme oficial a Catalunya influeix en els discursos i les ideologies lingüístiques dels grecs que hi resideixen, en el sentit d’una major valoració i defensa de la diversitat lingüística de Grècia?

Image

El treball, basat en 10 entrevistes a grecs de diferent origen, sexe, edat, etc. però amb el nexe comú d’haver tingut algun contacte amb la diversitat lingüística de Grècia, tendeix a confirmar que el canvi de context provoca modificacions en els discursos sobre les llengües d’aquest grup. Així, el contacte amb la realitat sociolingüística catalana contribuïa a un cert canvi en dos aspectes:

  • conéixer una nova realitat sociolingüística i aplicar termes i conceptes manllevats del context català al context grec;
  • modificar el pensament i les creences prèvies.

El canvi en les ideologies prèvies es manifestava, però, en tres direccions diferents:

  • (a) reforçament de les creences anteriors (monolingüisme);
  • (b) consciència que existeixen dues situacions diferents i que cada solució és vàlida en el seu context (monolingüisme a Grècia, bilingüisme oficial i promoció de la llengua a Catalunya);
  • (c) reforçament de la crítica a la situació de Grècia i valoració positiva de les solucions adoptades a Cataunya com a vàlides pel context grec.

Per a concloure, Helena Torres remarcava que les vivències en contextos amb una forta presència de discursos favorables a les llengües minoritàries/minoritzades poden influir positivament en el reconeixement de la diversitat lingüística dels països d’origen, tot i que cal analitzar més a fons les trajectòries, les xarxes socials i els condicionants socioculturals dels informants per a determinar el perquè de les diferents direccions de canvi de les ideologies prèvies.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s