«Una anàlisi crítica del discurs contrari a la normalització del gallec. El cas de Galicia Bilingüe», a càrrec de Iago González (UVigo-UOC)

Iago González presenta els resultats del seu treball final del màster en Lingüística Aplicada de la Universitat de Vigo. En primer lloc, l’investigador contextualitza el sorgiment de Galicia Bilingüe en l’impuls de mans del bipartit PSG-BNG del Decret 124/2007, que desenvolupava el “Plan Xeral de Normalización da Lingua Galega” (2004) aprovat pel PP, i que establia (com a mesura més polèmica) que un mínim del 50% de les assignatures havien d’impartir-se en gallec en els nivells preuniversitaris. Això va generar una intensa polèmica a la premsa, especialment a l’àrea de Vigo, on l’estiu de 2007 es va crear Galicia Bilingüe.

En segon lloc, assenyala alguns aspectes del disseny metodològic (va analitzar els quatre textos més “paradigmàtics” de l’organització i dels seus membres, que il•lustraven bé els arguments principals) i desglossa les tres principals àrees d’anàlisi:

1) Anàlisi ideològica (ideologia política general de l’organització). Els autors se situen en el marc de referència del nacionalisme lingüístic espanyol (tal com ha estat analitzat per Moreno Cabrera), de la ideologia politicoeconòmica neoliberal, i de l’antinacionalisme gallec. Sobre els lligams entre la defensa de la “llibertat d’elecció” lingüística i la ideologia de tall neoliberal que es desprèn dels textos de Galicia Bilingüe, s’assenyala que aquesta relació no resulta necessària (els impulsors del Foro Babel a Catalunya, que subscrivien un discurs molt proper, se situaven majoritàriament a l’esquerra). S’assenyalen les possibilitats de crítica d’aquest discurs i de reapropiació del concepte de “llibertat” si es té en compte que la primera restricció a la llibertat d’elecció lingüística es troba a la Constitució, que consagra com a deure el coneixement del castellà.

2) Anàlisi de les ideologies lingüístiques. Tot i les ideologies monolingüistes que subjauen als textos, s’ha produït de manera exitosa una apropiació de la noció de bilingüisme (hi contribueix l’“esborrament” del discurs històric i en aquest sentit dels factors que han propiciat una situació de bilingüisme social a Galícia). Així mateix, els textos presenten usos poc acurats i intencionats de conceptes com ara “comunitat lingüística” o “drets lingüístics”.

3) Anàlisi de les estratègies discursives. Va basar l’anàlisi en tres aspectes:
a)    pressuposicions (què pressuposen implícitament determinades afirmacions, què es pot inferir a partir d’aquestes afirmacions)
b)    avaluació (es tracta de l’autorepresentació positiva del propi grup i la representació negativa del contrari, una estratègia general en els discursos de confrontació)
c)    modalització (centrat en la modalitat deòntica, l’expressió lingüística dels deures i les obligacions: es constata com es fa èmfasi en els deures de l’administració i com s’oculten els deures dels individus, de la població).

S’apunten tres possibles línies de recerca futures: (1) l’estudi d’altres estratègies discursives en els mateixos textos; (2) l’anàlisi històrica de la producció i la interpretació d’aquests discursos (precursors, repercussió…); (3) veure les relacions amb discursos similars produïts en altres contextos, i analitzar com modelen (i són modelats per) aquests altres discursos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s