«Perspectives en l’anàlisi del discurs», a càrrec d’Avelí Flors (UOC-UB)

Avel·lí Flors es va encarregar de la presentació d’una lectura introductòria al camp de l’anàlisi del discurs: Hall, Cristopher J., Patrick H. Smith i Rachel Wicaksono (2011): “Discourse Analysis”, dins Mapping Applied Linguistics. A Guide for Students and Practitioners. Nova York: Routledge (76-97). En termes generals, el capítol presenta una divisió entre perspectives lingüístiques i psicolingüístiques de l’AD, que tracten d’explicar el funcionament de l’ús lingüístic contextualitzat i entendre el processament del discurs en la ment; i les perspectives sociològiques, antropològiques, etc. que tracten d’explicar els processos socials i culturals a través del discurs, que es considera un element central d’aquests processos.

En la discussió del capítol es va destacar que causava una certa confusió el fet que els autors posen en un mateix sac les tècniques que poden ser d’utilitat per a l’AD (lingüística de corpus, per exemple), els mètodes d’AD pròpiament (etnografia de la comunicació, anàlisi de la conversa, les propostes de l’Escola de Birmingham, etc.) i les propostes teòriques sobre la naturalesa del discurs (anàlisi cognitiva del discurs, anàlisi crítica del discurs, etc.). F. Xavier Vila, de la seua banda, apunta que trobava a faltar si més no tres línies d’anàlisi: (1) la “sociolingüística perifèrica” (Aracil, Ninyoles, Lafont…), que ha tractat nocions com ara auto-odi o bilingüisme des d’una perspectiva discursiva i ideològica; (2) la retòrica i la nova retòrica, lligades amb la tradició d’estudis literaris; (3) la línia de recerca sobre ideologies lingüístiques representada per antropòlegs com Kathryn Woolard.

Podem assenyalar algunes de les conclusions del debat sobre els diferents corrents presents en la lectura:

  1. No es poden desdenyar les possibilitats de complementar l’anàlisi amb tècniques d’anàlisi quantitativa de textos (lingüística de corpus).
  2. Sobre la teoria dels actes de parla, s’assenyala que és una perspectiva teòrica que s’ha de tenir sempre present en AD; alhora, però, que activem mecanismes de “vigilància epistemològica” per a evitar els riscos de sobreestimació de les intencions dels informants i per a no sobrepassar el que podem demostrar amb l’evidència textual.
  3. Sobre l’escola de Birmingham, resulta interessant l’establiment d’una tipologia d’unitats bàsiques d’anàlisi ben delimitades (de més concret a més general: acte, intercanvi, transacció, esdeveniment comunicatiu).
  4. Sobre la graella SPEAKING-PARLANTT de l’etnografia de la comunicació, s’assenyala que pot ser d’utilitat per a descriure el marc situacional del text o la interacció que s’analitza. S’apunta la possibilitat d’una anàlisi a 3 nivells: (a) marc situacional (a partir de la graella PARLANTT), (b) aspectes formals del discurs, (c) aspectes ideològics.
  5. Sobre l’anàlisi cognitiva del discurs, l’article no contempla les aportacions de George Lakoff i la noció de “marcs mentals”, similar a la de “models mentals” en Van Dijk.

El seminari està composat majoritàriament per estudiants de màster i de doctorat que treballen aspectes relacionats amb les ideologies i les actituds lingüístiques des d’una perspectiva qualitativa i discursiva. Si esteu interessats a prendre-hi part o a rebre’n informació, podeu escriure un correu electrònic a aflorsmas@gmail.com (Avel·lí Flors).

Assistents: Vanessa Bretxa, Avel·lí Flors, Iago González, Imanol Larrea, Helena Torres, F. Xavier Vila i Francesca Walls.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s