«Els usos lingüístics dins l’aula», a càrrec de Vanessa Bretxa (UB)

En aquesta sessió del seminari la Vanessa Bretxa va presentar la comunicació presentada al Congrés Català/Internacional de Sociologia celebrat a Perpinyà (25-27 d’abril de 2013). Un dels actuals reptes de l’educació bilingüe és la dificultat de transferir el coneixement escolar de la L2 a un àmbit social més ampli. Si bé és clar que l’educació bilingüe -en  les seves múltiples formes- porta a resultats reeixits (Baker 2006) la definició d’èxit sovint és limitada per l’entorn demolingüístic de l’escola, zona o comunitat (Thomas i Roberts 2011). En el cas concret de Catalunya la valoració de l’èxit del model de conjunció en català és complexa. D’una banda, el coneixement del català entre els joves i adolescents s’ha incrementat significativament en comparació les generacions anteriors (SPL i Idescat 2011). No obstant això, tot i aquest augment, el coneixement no es veu traduït en un creixement efectiu en l’ús del català dins i fora de l’escola (Galindo i Vila 2009). Aquest estudi es centra en les pràctiques lingüístiques dels preadolescents que tenen lloc durant la transició de l’escola primària a la secundària. Posant especial èmfasi en els canvis més rellevants que es produeixen en els usos lingüístics a l’escola –dins l’aula–, tant pel que fa la llengua de docència del professorat com la llengua que els alumnes parlen al professorat. La base de l’anàlisi és la comparació diacrònica –6è de primària, 1r i 4t ESO– de 1.145 alumnes nascuts als anys 1995 i 1996 de diverses ciutats de Catalunya, concretament: Mataró, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Balaguer i Manlleu.

Les conclusions de l’estudi indiquen que a Catalunya sota un marc legislatiu aparentment uniforme, conviuen, a la pràctica, diferents models lingüístics escolars. Des del punt de vista de les autoritats educatives, els censos escolars corroboren que el model de conjunció en català ha esdevingut clarament majoritari a l’escola primària (Vila i Vial 2006). Aquest predomini, però, és molt menys clar a l’ensenyament secundari. Des d’un punt de vista empíric darrere el model de conjunció en català s’hi amaguen en realitat una gran varietat de pràctiques lingüístiques. A partir de les dades que s’han presentat, l’ús del castellà conjuntament amb el català com a llengües vehiculars és probablement força més ampli del que deixen entreveure les xifres oficial. Els usos bilingües tant per part del professorat com per l’alumnat dins l’aula són elevats, especialment a l’educació secundària i als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona. En la transició a l’educació secundària es constata, que tot i que el català és la llengua predominant dins l’aula, hi ha una reculada de l’ús del català amb el professorat a 1r d’ESO i un lleuger augment a 4t, però sense arribar a les dades de primària. En altres paraules, les dades de RESOL indiquen un descens de l’ús del català tant per part de l’alumne com del professorat dins l’aula que passa a incrementar l’ús bilingüe, o en menor mesura l’ús del castellà.

Presentació: Vanessa Bretxa
Assistents: F.Xavier Vila, Montse Sendra, Avel·lí Flors, Xavier Tenorio, Josep Ubalde, Llorenç Comajoan, Natxo Sorolla.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s