«Cosmopolitanització i llengua. L’anglès com a llengua franca internacional», a càrrec de Liliana Arroyo

Presenta: Liliana Arroyo
Assistents: F. Xavier Vila, Makiko Fukuda, Esteve Valls, Sabela Labraña, Marina Nogué, Albert Bastardas i Natxo Sorolla

La Liliana Arroyo va explicar al Seminari de Llengua i societat la recerca amb la que va accedir al Diploma d’Estudis Avançats en Sociologia de la Universitat de Barcelona. L’objectiu de la recerca era entendre les lògiques de difusió de l’anglès com a llengua franca internacional, sense basar-se en criteris psicològics o individuals, sinó més aviat volia estudiar els contextos (estatals) que afavorien l’aprenentatge de l’anglès per part dels seus individus. En l’intent de superar també l’obsolescència de les eines metodològiques en ciències socials, va adoptar la “Visió Cosmopolita” d’Ulrich Beck on, principalment, es destaca la flexibilitat i permeabilitat creixent de les fronteres que estem experimentant en l’era de la globalització i la informacionalització. Tot apuntava que alguns factors podien tenir molt a veure amb l’actitud de l’estat dins d’aquesta nova era. La seua reflexió naixia pel fet que el xinès, llengua amb un estat molt potent i demografia molt important, no tenia la mateixa difusió internacional que altres llengües de menor demografia. Així, es volia estudiar els factors implicats en la difusió internacional de les llengües, centrant-se en el marc dels països europeus.

Es discutí sobre l’adequació del concepte “cosmopolititanització” o “cosmpolitització”, sobre els seus equivalents a la diferenciació en anglès entre cosmopolitització i cosmopolitisme.
Es va elaborar també una justificació de la llengua en tant que objecte d’estudi sociològic. Es parlava de la llengua en tant que recurs amb possibilitats d’accés limitades. D’altra banda es remarca el fet que la llengua és un bé hipercol·lectiu: quants més parlants (usuaris) té, més s’expandeix i més capacitat té d’augmentar l’expansió (sense disminuir amb l’ús!). Un dels problemes en les bases de dades accessibles era la estat-nacionalitzacio de les pròpies dades, que partien d’un marc conceptual d’estat nació i que per tant la definició de territori, territori estranger, immigració… sempre depenien dels límits estatals. Així, les diferències entre estats grans i menuts afectava als resultats. Una possible solució era la de disposar de dades regionalitzades. També es demanà d’aprofundir críticament en la relació entre Unió Europa i cosmopolitització, pel fet que els països nòrdics poden comptar amb alts índex de cosmopolitització i ser contraris a la Unió Europea, precisament per suposar-los aquesta Unió una reducció dels seus estàndards. Finalment, el treball és pràcticament una exploració a partir de la qual s’obren nombrosos camps per continuar investigant. S’animà a la Liliana Arroyo en aprofundir en aquest estudi i en l’explotació exhaustiva de les dades.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s