Liliana Arroyo: “Cosmopolitanització i llengua. L’anglès com a llengua franca internacional.” Seminari 5/2/09

Presenta: Liliana Arroyo

Assistents: F. Xavier Vila, Makiko Fukuda, Esteve Valls, Sabela Labraña, Marina Nogué, Albert Bastardas i Natxo Sorolla

La Liliana Arroyo va explicar al Seminari de Llengua i societat la recerca amb la que va accedir al Diploma d’Estudis Avançats en Sociologia de la Universitat de Barcelona. L’objectiu de la recerca era entendre les lògiques de difusió de l’anglès com a llengua franca internacional, sense basar-se en criteris psicològics o individuals, sinó més aviat volia estudiar els contextos (estatals) que afavorien l’aprenentatge de l’anglès per part dels seus individus. En l’intent de superar també l’obsolescència de les eines metodològiques en ciències socials, va adoptar la “Visió Cosmopolita” d’Ulrich Beck on, principalment, es destaca la flexibilitat i permeabilitat creixent de les fronteres que estem experimentant en l’era de la globalització i la informacionalització. Tot apuntava que alguns factors podien tenir molt a veure amb l’actitud de l’estat dins d’aquesta nova era. La seua reflexió naixia pel fet que el xinès, llengua amb un estat molt potent i demografia molt important, no tenia la mateixa difusió internacional que altres llengües de menor demografia. Així, es volia estudiar els factors implicats en la difusió internacional de les llengües, centrant-se en el marc dels països europeus.

Es discutí sobre l’adequació del concepte “cosmopolititanització” o “cosmpolitització”, sobre els seus equivalents a la diferenciació en anglès entre comopolitització i cosmopolitisme.
Es va elaborar també una justificacio de la llengua en tant que objecte d’estudi sociològic. Es parlava de la llengua en tant que recurs amb possibiliats d’accés limitades. D’altra banda es remarca el fet que la llengua és un bé hipercol·lectiu: quants més parlants (usuaris) té, més s’expandeix i més capacitat té d’augmentar l’expansió (sense disminuir amb l’ús!).
Un dels problemes en les bases de dades accessibles era la estat-nacionalitzacio de les pròpies dades, que partien d’un marc conceptual d’estat nació i que per tant la definició de territori, territori estranger, immigració… sempre depenien dels límits estatals. Així, les diferències entre estats grans i menuts afectava als resultats. Una possible solució era la de disposar de dades regionalitzades.
També es demanà d’aprofundir críticament en la relació entre Unió Europa i cosmopolitització, pel fet que els països nòrdics poden comptar amb alts índex de cosmopolitització i ser contraris a la Unió Europea, precisament per suposar-los aquesta Unió una reducció dels seus estàndards.
Finalment, el treball és pràcticament una exploració a partir de la qual s’obren nombrosos camps per continuar investigant. S’animà a la Liliana Arroyo en aprofundir en aquest estudi i en l’explotació exhaustiva de les dades.

Seminari LSC (15/12/08) – Actituds i confiança lingüístiques en l’alumnat de sisè de primària en entorns escolars multilingües a Catalunya

Seminari del 15/12/2008

Actituds i confiança lingüístiques en l’alumnat de sisè de primària en entorns escolars multilingües a Catalunya

Presenten:
Eva Gomàriz (CUSC-UB, Xarxa Cruscat-IEC)
Llorenç Comajoan (Universitat de Vic, CUSC-UB)

Assistents: Emili Boix, F. Xavier Vila, Albert Bastardas i Natxo Sorolla

L’estudi que es presenta s’emmarca en el projecte Resol, que se centra en l’estudi dels coneixements, els usos i les representacions. Aquesta comunicació va ser presentada a Laval (Quebec). Per a l’estudi que es presenta s’utilitzen les variables d’actituds i confiança lingüística. Les enquestes s’han passat a Vic, on el 21,4% de la població és nascuda a l’estranger (Marroc, Ghana, Equador…). Arreu s’ha fet difusió del “Model Vic”, però a ningú agrada la fusió d’escoles, i es converteix en un procés complicat i no tant ideal com es presenta de vegades.

La majoria de l’alumnat és de llengua inicial catalana o altra. Hi ha poca presència de parlants inicials de castellà. Actualment hi ha 2 escoles amb molt alumnat nouvingut (més del 60% dels seus alumnes son nouvinguts). Però a algunes escoles aquest fet és considerat com a positiu, perquè va lligat a major nombre de recursos,  i es compta amb un equip directiu potent.

En el torn de participació dels assistents es reflexiona sobre la possibilitat d’incorporar la variable d’ús de les llengües en les xarxes socials o l’ambient lingüístic, com per exemple la  llengua inicial de la resta d’alumnes de classe. Per a l’anàlisi futur seria positiu separar la xarxa social d’amics i familiars (la primera es pot posar com a dependent, la segona no),  sobretot de cara fer models causals.

Es menciona que a l’IUIP les diferents llengües sempre sumen 4.

Es remarca que les correlacions són poc potents, i es podrien ajudar amb núbols de punts o taules de contingència.

S’aporta un nou tema per a propers seminaris:

- revistes científiques en sociolingüística: tipologies.

Acta de la sessió del seminari del 8 de maig del 2008

Assistents: Lili, Llorenç, Makiko, Eva, Vanessa, Natxo, Marina, Xavier i Neus. S’excusen: Gemma, Albert, Emili i Josefina (¿em deixo algú?).

Tema: Les teories sociològiques duals d’Ulrich Beck i Alain Touraine

Ponent: Liliana Arroyo

Resum:

Després d’un resum sobre el concepte de postmodernitat (Lyotard, 1979) i altres, es presenten les teories duals com a resposta a aquest concepte per mitjà del concepte de segona modernitat o supermodernitat (Beck).

La dualitat està entre l’estructura (societat com a sistema, com a estructura…) i l’agència (els agents individuals o col·lectius).

Al final de la sessió vam repassar els corrents estructurals i funcionals (simplificant molt: Marx, Durkheim, positivisme, física social, empirisme…) i els que posen l’èmfasi en l’individu (Weber, Garfinkel –estudis micro–, Gumperz –anàlisi de la conversa–, Berger i Luckmann –la construcció social de la realitat a partir de la cosmovisió de l’individu–…).

Aquí teniu un resum de l’exposició de la Lili:

Pròxima sessió

Dijous 29 de maig, 10.00-12.00 h

Sala de Professors, 5è pis edifici Josep Carner

Ponent: Neus Nogué

Tema: La dixi de persona en català (per als sociòlegs: sociologia de la situació, Goffman, aplicada a la descripció de la llengua)

Acta de la sessió del seminari del dia 13 de març del 2008

Assistents (de memòria, disculpeu-me si em deixo algú): Albert Bastardas, Vanessa Bretxa, Josefina Carrera, Llorenç Comajoan, Natxo Sorolla i Neus Nogué

Resum de la presentació del Llorenç:

 

De Swaan, A. (2001). Words of the world. Cambridge: Polity Press.

 

1. Tesis del llibre

1. Tot i que les llengües del món són molt diferents les unes de les altres, els parlants de les llengües estan enllaçats pels parlants bilingües d’una manera organitzada.

2. La posició de les llengües individuals en el sistema mundial es pot expressar mitjançant el seu valor-Q (comunicatiu).

3. El valor cultural d’una llengua està estretament lligat a la totalitat de textos que s’han enregistrat: el capital cultural col·lectiu.

 

2. La constel·lació de llengües

Les connexions multilingües no es fan a l’atzar sinó que constitueixen una xarxa eficient i potent que uneix tots els parlants del planeta. L’estructura multilingüe mundial és jeràrquica i concèntrica.

El sistema lingüístic mundial està constituït de constel·lacions lingüístiques. Cada constel·lació té una llengua central (sol ser la llengua nacional de l’estat-nació, n’hi ha unes 100). Les llengües centrals alhora estan enllaçades amb una llengua supercentral (12: àrab, xinès, anglès, francès, alemany, hindi, japonès, malai, portuguès, rus, espanyol i swahili), que està lligada a una llengua hipercentral (l’anglès). La quarta categoria de llengües, les perifèriques, són les que majoritàriament no tenen escriptura, però sí que tenen textos (a la memòria dels parlants).

 

3. El valor-Q

Els parlants aprenen llengües que tenen valors comunicatius més alts que la pròpia. Com que les llengües estan posicionades de manera jeràrquica a la constel·lació, llavors es pot calcular la direcció en què els parlants es mouran quan aprenguin llengües.

El valor-Q: “producte de la proporció dels parlants que la [la llengua] parlen entre tots els parlants de la constel·lació i la proporció de parlants multilingües el repertori dels quals inclou la llengua entre tots els parlants multilingües de la constel·lació” (p. 21).

Té en compte dos factors:

Prevalence: proporció dels parlants d’una llengua en la constel·lació. És un indicador de les oportunitats que ofereix la llengua per a la comunicació directa amb altres persones de la constel·lació (Haji Omar).

Centralitat: proporció de parlants multilingües que també són competents en la llengua. És un indicador del nivell de connectivitat amb altres llengües i de les possibilitats de comunicació indirecta amb altres llengües.

Les llengües són béns hipercol.lectius: n’hi ha a tot arreu, no s’ha de pagar per fer-les servir i quan s’han après es poden fer servir tant com es vulgui. Les llengües no són béns de consum (que s’acaben quan s’han consumit), sinó que quant més es fan servir més duren. Les llengües tenen “efectes de xarxa externa”: igual que la gent prefereix “marques bones” de productes perquè tenen garantía de qualitat (per reparar el producte, perquè segueixen els estàndards de la industria, etc.), els parlants també prefereixen llengües “de marca”. A més, la llengua (igual que el telèfon, les carreteres, etc.) té un efecte extern específic: cada nova connexió incrementa el potencial de comunicació (cada nou aprenent d’una llengua amplifica la xarxa).

Següents capítols: Índia, Indonèsia, Sudàfrica, colònies africanes, Unió Europea

 

4. Crítiques de Robert Phillipson

·        De Swaan és un liberal: ho deixa tot a les lleis del mercat i a la lliure elecció i ignora el paper dels estats-nació i dels grups d’interès.

·        De Swann és excessivament selectiu en les seves fonts i argumentacions. Parla poc de globalització, relacions nord-sud i fluxos culturals globals.

·        El model de la constel·lació és “simplement un model de triglòssia, embolcallat de teoria algebraica de jocs”. Oblida conceptes sociolingüístics clau com ara canvi i manteniment de llengües.

·        De Swaan accepta la posició privilegiada de l’anglès tenint en compte només els beneficis de comunicació, sense considerar els esforços dels grups en defensa dels drets lingüístics.

·        Sobre els capítols de les llengües concretes: Phillipson critica l’eurocentrisme de De Swaan (només cita autors europeus i deixa els indis per a les notes a peu de pàgina). Phillipson és especialment crític amb el capítol sobre la UE

·        Conclusió  final: “És inquietant que Abram de Swaan i l’editorial han produït un treball que, tot i que està escrit per un dels pocs politòlegs que treballa en temes macrosociolingüístics, l’estil del qual és increïblement articulat (en anglès com a llengua estrangera), no faci justícia al corpus d’estudis importants que s’estan fent i quedi desaprofitat pels errors bàsics que conté. Aquest llibre és com una apologia de l’anglès, amb unes quantes preocupacions com a idees addicionals. Hauríem esperat alguna cosa millor de la politologia i Polity Press. Segurament que és irònic que un investigador que és tan articulat en anglès com a llengua estrangera pateixi del que Ngugi wa Thiong’o ens adverteix (1986, p. 20): ‘És el triomf final d’un sistema de dominació quan el dominat comença a cantar-ne les seves virtuts’”.

 

Acta de la sessió del Seminari del dia 28 de febrer del 2008

Assistents: Lliliana Arroyo, Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan, Natxo Sorolla, Xavier Vila i Neus Nogué.

A la primera part de la sessió el Natxo va presentar l’anàlisi de xarxes socials que va presentar fa poc a Grècia. Ben aviat penjarem el power-point que conté les dades que vam comentar.

A la segona part, el Xavier va comentar el libre de Louis-Jean Calvet Pour une écologie des langues du monde (1999). Aquest és el resum del que va dir (que sotmeto a les rectificacions que em proposeu, Xavier inclòs):

Calvet presenta diferents models per explicar la situació de les diferents llengües del món. Identifica la perspectiva ecològica amb l’econòmica, planteja un dilema essencial entre pràctiques i representacions, i també té en compte les repercussions que tenen.

Compara les llengües amb les espècies animals, cosa molt discutible, perquè el paral·lelisme és força inexacte; si de cas, es podria comparar les poblacions amb les espècies (trets lingüístics – trets genètics).

Calvet distingeix entre adquisició (com a procés espontani i “horitzontal”) i aprenentatge (com a procés programat i “vertical”). (Pregunta: ¿ho podem aplicar a l’estudi de la competència dels “nostres” adolescents?)

Finalment (final del resum, no necessàriament del llibre), considera que les llengües, pel seu estatus, es poden classificar en tres nivells: llengua hipercentral (l’anglès), llengües centrals (les altres més parlades) i llengües perifèriques (les menys parlades). La seva proposta és que, a l’hora d’aprendre noves llengües, els ciutadans que parlen llengües perifèriques o centrals, n’han d’aprendre d’altres de centrals o la hipercentral, cosa que ens va semblar una mica esbiaixada, tenint en compte que Calvet és francès.

Previsió de futurs seminaris

Dijous 13 de març, 10-12 h, Sala de Juntes (edifici històric): Llorenç Comajoan, presentació del llibre Words of the world (2001), d’Abram de Swaan; Vanessa Bretxa, presentació de… (pendent). Al CUSC hi ha un exemplar del llibre de De Swaan.

Dijous 24 d’abril, 10-12 h, Sala de Professors (edifici Josep Carner, 5è pis): Liliana Arroyo, teories de Bech i Touraine.

Dijous 29 de maig, 10-12 h, Sala de Professors (edifici Josep Carner, 5è pis):  Neus Nogué, presentació del llibre La dixi de persona en català (2008), posant l’èmfasi en els aspectes més relacionats amb la sociologia de la situació (Erving Goffman i Stephen C. Levinson) i la manera com les categories participatives es manifesten estructuralment en català. Al CUSC hi ha un exemplar del llibre.

Acta Seminari LSC- 20 de desembre de 2007 i 24 de gener de 2008

Dia: dijous 20 de desembre de 2007 i dijous 24 de gener de 2008
Hora: 12h  Lloc: sala de profesors (5è pis) Edifici Josep Carner
Assistents: G. Pellisa, E. Gomàriz, Ll. Comajoan, F.X. Vila, N. Sorolla, E. Boix, M. Fukuda, M. Nogué, N. Nogué, L. Arroyo i V. Bretxa.

Ordre del dia: 
I. Tècniques d’investigació qualitatives

Tècniques d’investigació qualitatives 

0. Introducció: Què és ciència? Què són les CCSS i d’on vénen? Des de la “Física social” de Comte a aplicació tècniques ciències naturals “Teoria cibernètica o sistèmica” (Spencer).  Reptes per a la consolidació de les tècniques pròpies. 

1. Diferència entre mètode i tècnica:  entenem el mètode com el camí que pot ser qualitatiu o quantitatiu i la tècnica com el vehicle: l’observació (participant o no participant), l’entrevista (entrevistes en profunditat, entrevistes semiestructurades), el mètode biogràfic/ històries de vida, els grups de discussió / Focus groups, l’anàlisi de contingut, la investigació-acció-participació. 

2. El mètode qualitatiu: Característiques: L’objectiu d’investigació és la captació del significat: dels processos, els comportaments, els actes més que descriure els fets socials. El seu llenguatge és bàsicament conceptual i metafòric i no el dels nombres i els test estadístics. La manera de captar la informació no és estructurada sinó flexible i dispersa. El procediment és més inductiu que deductiu. L’orientació no és particularista i generalitzadora sinó holística i concretitzadora. 

3. L’observació: Definició: procés de contemplar sistemàticament i detingudament com es desenvolupa la vida social, sense manipular-la ni modificar-la.  Característiques: Conèixer la realitat d’un grup social des de dins. Informació sobre pautes, conductes, relacions, interaccions, etc. Tipus, segons: Grau de participació en el fenomen que s’observa participar directament. ex: etnògrafs clàssics (Malinowski, Boas) No participar. (ex: Tocqueville sobre la democràcia a Amèrica). Grau d’estructuració: diferents nivells de sistematització i d’estandardització de la informació. Grau de control: controlant i manipulant o sense controlar la situació. Fases:  Selecció del grup, un tema, un fenomen com a objecte específic. Interacció social. Protocol de recollida de dades. Control de les dades recollides Avantatges: No interferir en el desenvolupament del fenomen. Naturalitat i immediatesa. Evita la distorsió artificial. Dades apareixen amb total. Espontaneïtat. Dades “naturals”. Dades observades. Inconvenients: Molts fenòmens no són directament observables. Difícil analitzar fenòmens aparentment dispersos. Relació emocional amb l’objecte d’estudi que pot distorsionar la realitat. “soledat metodològica”. Ser objecte personal de la investigació (tensió, ansietat). 

5. L’entrevista
Objectiu: tècnica d’obtenció d’informació, mitjançant una conversa professional per un estudi analític de l’investigació o per contribuir els diagnòstics o tractaments socials. Característiques: Buscar el que és important i significatiu en la ment dels informants, els seus significats, les perspectives i interpretacions, la manera en què ells veuen, classifiquen i experimenten el seu propi món. Descobriment a posteriori per l’investigador diferent de l’observació. Relat d’un succés, narrat per la mateixa persona que l’ha experimentat i des del seu punt de vista L’entrevista en si és el context en el qual s’elabora aquest relat i crea una situació social perquè tingui lloc. L’entrevistador desenvolupa el paper de facilitador. Tipus, segons: Nombre d’individus: entrevistes individuals o de grup. Tema: biogràfiques (molts temes) o monotemàtiques. Grau d’estructuració: entrevistes dirigides (estructurades) o flexibles (no estructurades). Ex: Entrevista en profunditat: individual, holística i no directiva. Processos: Social d’interacció interpersonal (intercanvi, empatia, persuasió). Tècnic de recollida d’informació (llançadora, rellançament, control). Instrumental conservar la informació (registre). Avantatges: Procés de reelaboració a través del relat (descripció- interpretacióexplicació). Tècnica més popular del mètode qualitatiu. Inconvenients: Escenari artificial. 

6. Els grups de discussió
Definició: es tracta d’un “espai” d’intercanvi d’opinions, de forma que s’obtingui informació sobre les percepcions, les actituds o les motivacions d’un col·lectiu determinat. Característiques: Els participants d’un grup de discussió expressen les seves opinions sobre un tema (d’interès comú o proposat pel moderador). Les persones aporten informacions, sense que sigui un intent d’imposar-se a les idees dels altres. Homogeneïtat (màxima similitud possible entre els participants: edat, sexe, professió, classe social, etc.). Importància del moderador. Cost: cal un espai adequat, sovint dues sales, més d’una persona… Eines: gravadora, càmera… Fases: Selecció dels participants (establir criteris). Construir el tema (objecte de discussió). Reunió dels participants i presentació del tema. Sorgiment del grup a través del discurs (que els participants es reconeguin com un nosaltres). Exposició d’opinions (no confrontació). Exemples: Típic d’empreses ITM: Reunió de mestresses de casa per parlar sobre un detergent. Avantatges: Les discussions grupals sovint fan aflorar qüestions que individualment no sorgirien. Els individus sempre són més agosarats quan estan en grup. Poden observar-se tipus de relacions i formes d’expressar-se, més enllà del propi discurs que efectuïn els individus. Inconvenients: Sovint tendim al consens. Alguns individus poden estar influenciats per les possibles crítiques de la resta de participants. Procés que ha d’estar portat per un moderador. Una mala gestió pot conduir el grup de discussió a una tertúlia de cafè. 

7. L’anàlisi de contingut
Objectiu: és una tècnica per llegir i interpretar el contingut de tota classe de documents, especialment documents escrits. Característiques: Text escrit, gravat, pintat, filmat, etc. Lectura científica (sistemàtica, objectiva, replicable, vàlida). Diferents enfocaments de l’anàlisi: Anàlisi quantitativa, ex: mcm. Tradició semiòtica i crítica literària: estructura del llenguatge. Narratiu, metodologia qualitativa: anàlisi del discurs. La millor anàlisi utilitza la tècnica de la “triangulació”: uni i bivariable, multivariable i tècniques qualitatives. Blocs del text: El contingut, l’emissor (autor) del text, el destinatari (objecte) del text, els codis (codificació) utilitzats, els canals (transmissors, suports) del text. Passos: Elecció de l‘estratègia: de l’escrivà al detectiu. Construcció del text de camp (paraules, temes, caràcters, paràgrafs, ítems, conceptes, símbols semàntics). Construcció del text d’investigació: categorització Avantatges: Aproximació sistemàtica al discurs. No només anàlisi del contingut sinó també l’estructura (forma). Permet més distància respecte l’objecte d’estudi.

8. Investigació-acció-participació
Definició: és un tipus d’investigació que vincula l’enfocament experimental de la ciència social i els programes d’acció social (Kurt Lewis, 1946). L’objectiu principal és atendre les problemàtiques del moment de la forma més comprensiva possible. Fases: Problematització: identificació i construcció del problema. Diagnòstic: recollida d’informació (punts de vista de persones implicades). Disseny d’una proposta de canvi: a partir dels objectius inicials i de la diagnosi obtinguda. Aplicació de la proposta: esforç d’innovació i millora. Avaluació: anada i tornada constant. Important retroalimentació. Exemples: Al CADIS (École D’autes études en Sciencies Sociales), Touraine i Wieviorka estan impulsant la «Sociologie de l’Action». Avantatges: És un mètode molt flexible. Permet abordar els fets socials en tant que dinàmics i canviants. Les fases del mètode estan subjectes als canvis que el mateix procés generi. Inconvenients: Tenir en compte els protagonistes pot relentir els processos i les fases de la investigació. El procés pot esdevenir un cercle viciós i cal saber quan ha d’acabar.

9. Bibliografia recomanada
Johnstone, B: Qualitative Methods in Sociolinguistics. Oxford University Press.

Oxford, 2000.Callejo, J: El grupo de discusión: introducción a una práctica de investigación. Ariel Practicum. Barcelona, 2001.

Hammersley, M., Atkinson, P: Etnografía. Métodos de Investigación. Paidós.Barcelona, 1994.

Delgado J.M., Gutierrez J., (ed.): Métodos y técnicas cualitativas de investigación en ciencias sociales. Síntesis. Madrid, 1994.

Acta Seminari LSC- 12 de juliol de 2007

Dia: dijous 12 de juliol de 2007
Hora: 12h  Lloc: aula 3.6. edifici Josep Carner
Assistents: G. Pellisa, E. Gomàriz, Ll. Comajoan, F.X. Vila, N. Sorolla, E. Boix, M. Fukuda i V. Bretxa.

L’ordre del dia: 
I. La ciència i la política, de M. Weber. 

Max Weber (1919). Politik als Beruf, Wissenschaft als Beruf. Traducció catalana:

Max Weber (2005). La ciència i la política. València: Publicacions de la
Universitat de València.

La ciència com a vocació
 a)       Quina és la situació d’un graduat que ha decidit fer carrera dins la Universitat?
 b)       Com es presenta avui la ciència com a professió?
 c)       La política dins les aules.  a)      Dues perspectives de carrera dins la Universitat: a Alemanya (Privatdozent) caracterítiques:  sense salari, no pot ser destituït,  més recerca (més gestió en el cas català) i menys docència (anys de joventut i formació),   molta incertesa en un futur estable dins la Universitat,  atzar i sort en el destí acadèmic,  no democràcia dins la Universitat sinó aristocràcia espiritual,   vida acadèmica pur atzar,  ¿creu vostè que serà capaç de suportar sense amargar-se que any darrera any passi per davant de vostè una mediocritat darrera una altra? El cas del  EUA caracterítiques: salari,  pot ser destituït, molta docència en els primers anys dins la Universitat. Cada cop anem més cap al sistema americà.  

b) Com es presenta avui la ciència com a professió? Especialització del treball científic. Res té valor per l’home si no es fa amb passió, la passió no és més que una condició prèvia a la “inspiració”, decisiu en la ciència. L’aficionat només es diferencia de l’especialista perquè li falta la seguretat en el mètode de treball, i molts cops no té la capacitat per posar en pràctica l’ocurrència (inspiració). La inspiració pot aparèixer en qualsevol moment (passejant, etc.) sorgeix quan menys t’ho esperes, però sense dubte que mai apareixerà si no s’han passat moltes hores a la taula de treball i es tenen presents constantment les preocupacions.  Ciència: tècnica + passió + inspiració + sort. Treball científic –> progrés. La ciència: sabem que allò que hem produït quedarà antiquat d’aquí a 10, 20 o 50 anys, aquest és el destí i el sentit del treball científic. Tota “fita” científica implica noves “qüestions” que han de ser superades i han d’envellir.
- Sentit de la ciència: per què cal que treballem en alguna cosa, que, en realitat, no té ni pot tenir mai un fi? Progrés: la intel·lectualització i racionalització, signifiquen que se sap o es creu que es pot saber, no existeix entorn a la nostra vida poder ocults o imprevisibles, sinó que tot pot ser dominat mitjançant el càlcul i la previsió. La ciència no té sentit ja que no té respostes per les úniques qüestions que ens importen, sobre què hem de fer i com hem de viure. Ciència “sense supòsits previs”: validesa de la lògica i de la metodologia, resultats i interpretació d’acord amb les actituds que tenim cada un de nosaltres davant la vida. La ciència proporciona mètodes per pensar, instruments i disciplina per fer-ho. 

c)  la política dins les aules:  la política no té cabuda dins les aules, la presa de posició política i l’anàlisi científica dels fenòmens i dels partits polítics són dues coses ben diferents. Allà on un home de ciència permet que s’introdueixin els seus propis judicis de valor deixa de haver-hi una plena comprensió del tema. Des que se surt de la pura empíria es cau en el politeisme.* lectura recomenada: Kuhn “L’estructura de les revolucions científiques”.  

Acta Seminari LSC- 20 d’abril de 2007

Dia: divendres 20 d’abril de 2007
Hora: 10hLloc: sala del professorat (5è pis) edifici Josep Carner
Assistents: M. Nogué, G. Pellisa, E. Gomàriz, Ll. Comajoan, N. Nogué, F.X. Vila, M. Galindo, J. Carrera, N. Sorolla i V. Bretxa.

Ordre del dia:
el tema a debat són dos llibre entorn l’ús lingüístic a primària i secundària.
I. Granollers: Observatori Sociolingüístic, de J.Sedó, R.Segalés i A.Riera
II. Avaluació de l’eduació primària per al 2007. Informe que el podeu trobar a: http://www.gencat.net/educacio/csda/publis/quaderns/quaderns7.pdf

I. Granollers: Observatori Sociolingüístic, de J.Sedó, R.Segalés i A.Riera Analitzarem el llibre en 3 parts diferents:

1r. L’objectiu: és bo i els esforços per dur-lo a terme són importants i lloables.

2n. La recollida de dades:
•  El fet de prescindir de les altres llengües, pot esbiaixar els resultats considerablement, caldria saber en quin percentatge són presents a Granollers.

•El qüestionari és feble, en els apartats: Les preguntes sobre la llengua que parlar normalment amb el pare i amb la mare, no la podem considerar com a llengua inicial sinó com a llengua habitual, en l’apartat de l’avaluació dels coneixements, les categories no són clares ni les preguntes prou específiques. La definició dels àmbits és difícil de comprendre. Les preguntes sobre mitjans de comunicació està agrupat el consum de televisió i ràdio, fet que dificulta l’anàlisi.

3r. L’anàlisi: és incorrecte.
• És una justificació del professorat de secundària i es desplaça l’ús del català dels joves a tota la població i en el futur del català.
• La separació entre centres públics i privats emmascara la realitat, és més important la història i la localització geogràfica dels centres a la ciutat.
• La dades no corroboren la norma de convergència lingüística.

Acta Seminari LSC- 26 de març de 2007

Dia: dilluns 26 de març de 2007
Hora: 10h
Lloc: sala del professorat (5è pis) edifici Josep Carner
Assistents: M. Fukuda, M. Nogué, G. Pellisa, E. Gomàriz, Ll. Comajoan, N. Nogué, F.X. Vila, E. Boix i V. Bretxa.

L’ordre del dia:
I. Designació de coordinador del Seminari
II. Proposta de lectures/activitats per a les pròximes trobades i fixació de dates.
III. Tema del dia: Cap a on va la sociolingüística (catalana)?

I. Designació de coordinador del Seminari
es va acordar que durant el primer semestre (fins al juny) la Vanessa Bretxa fos la coordinadora del Seminari i el proper semestre fos la Neus Nogué.

II. Proposta de lectures/activitats per a les pròximes trobades i fixació de dates. Planificació:

20/04/07 10h L‘ús lingüístic a primària i secundària
18/05/07 10h Les actituds lingüístiques
29/06/07 12h La metodologia en les ciències socials

Concretament:
3a Sessió del Seminari: 20 d’abril a les 10h, el tema a debat són dos llibre entorn l’ús lingüístic a primària i secundària.
- Granollers: Observatori Sociolingüístic, de J.Sedó, R.Segalés i A.Riera (intentaré aconseguir llibres a través de l’Ajuntament de Granollers)
- Avaluació de l’eduació primària per al 2007. Informe que el podeu trobar a: http://www.gencat.net/educacio/csda/publis/quaderns/quaderns7.pdf

4a Sessió de Seminari: 18 de maig de 2007 a les 10h el tema a debat són les actituds lingüístiques i el llibre proposat és:
- Multilingualism in European Bilingual context de Lasagabaster i Huguet.

5a Sessió de Seminari: 29 de juny de 2007 a les 12h el tema a debat és la metodologia en les ciències socials, el llibre proposat és:
- El polític i el científic de M. Weber.
- esperem més propostes.
i després anem tots plegats a dinar!

Altres temes que s’han presentat són:
- Albert Branchadell, La Moralitat de la política lingüística
- Calaforra i Lamuela, Revista Caplletra (últim número publicat)
- Marie McAndrew, Llengua, immigració i escola.
- J.M Baldequí, Actituds i joves.
- Vicenç Pasqual, Llengua i escola
- Carles Feixa, joves
- Enquesta de la posició de les llengües a Europa
- últims llibres publicats: Pueyo i Gabancho

III. Tema del dia: Cap a on va la sociolingüística (catalana)?
De les afirmacions provocatives d’en F.X. Vila se n’extreu:

1. La sociolingüística no és ni serà mai una disciplina. El concepte a debat és “disciplina” segons és entesa per les ciències naturals o bé, les ciències socials. A part s’ha de diferenciar la visibilitat social i acadèmica.

2. És impossible assuaujar gaire més el compromís de la sociolingüística. Tota investigació porta implícita un component polític, el que es pot acceptar és que el fet que s’estudiïn unes determinades coses i no unes altres hi intervé l’interès polític però un cop s’està realitzant la investigació hi ha d’haver una objectivitat metodològica clara. Els sociolingüistes catalans a diferència d’altres científics socials les seves vinculacions polítiques son més explícites i això és el que s’ha d’intentar assuaujar, tot científic pot tenir unes vinculacions polítiques però és preferible que

3. És fal·laç atribuir la (manca d’)internacionalització de la sociolingüística catalana a factors interns a la disciplina i al país. La prova? Estem tan (poc) internacionalitzats com la sociolingüística francesa, espanyola, alemanya, neerlandòfona, italiana i altres que conegueu.
El problema és que els investigadors anglòfons són monolingües i que només citen les obres escrites en anglès

4. Aracil s’ha evaporat perquè la seva obra és, sobretot, o fum o còpia. És una romanalla del franquisme i no té quasi cap proposta sòlida per a la societat catalana liberaldemocràtica postindustrial, postmoderna i multicultural en què ens movem.