Acta Seminari LSC- 12 de juliol de 2007

Dia: dijous 12 de juliol de 2007
Hora: 12h  Lloc: aula 3.6. edifici Josep Carner
Assistents: G. Pellisa, E. Gomàriz, Ll. Comajoan, F.X. Vila, N. Sorolla, E. Boix, M. Fukuda i V. Bretxa.

L’ordre del dia: 
I. La ciència i la política, de M. Weber. 

Max Weber (1919). Politik als Beruf, Wissenschaft als Beruf. Traducció catalana:

Max Weber (2005). La ciència i la política. València: Publicacions de la
Universitat de València.

La ciència com a vocació
 a)       Quina és la situació d’un graduat que ha decidit fer carrera dins la Universitat?
 b)       Com es presenta avui la ciència com a professió?
 c)       La política dins les aules.  a)      Dues perspectives de carrera dins la Universitat: a Alemanya (Privatdozent) caracterítiques:  sense salari, no pot ser destituït,  més recerca (més gestió en el cas català) i menys docència (anys de joventut i formació),   molta incertesa en un futur estable dins la Universitat,  atzar i sort en el destí acadèmic,  no democràcia dins la Universitat sinó aristocràcia espiritual,   vida acadèmica pur atzar,  ¿creu vostè que serà capaç de suportar sense amargar-se que any darrera any passi per davant de vostè una mediocritat darrera una altra? El cas del  EUA caracterítiques: salari,  pot ser destituït, molta docència en els primers anys dins la Universitat. Cada cop anem més cap al sistema americà.  

b) Com es presenta avui la ciència com a professió? Especialització del treball científic. Res té valor per l’home si no es fa amb passió, la passió no és més que una condició prèvia a la “inspiració”, decisiu en la ciència. L’aficionat només es diferencia de l’especialista perquè li falta la seguretat en el mètode de treball, i molts cops no té la capacitat per posar en pràctica l’ocurrència (inspiració). La inspiració pot aparèixer en qualsevol moment (passejant, etc.) sorgeix quan menys t’ho esperes, però sense dubte que mai apareixerà si no s’han passat moltes hores a la taula de treball i es tenen presents constantment les preocupacions.  Ciència: tècnica + passió + inspiració + sort. Treball científic –> progrés. La ciència: sabem que allò que hem produït quedarà antiquat d’aquí a 10, 20 o 50 anys, aquest és el destí i el sentit del treball científic. Tota “fita” científica implica noves “qüestions” que han de ser superades i han d’envellir.
- Sentit de la ciència: per què cal que treballem en alguna cosa, que, en realitat, no té ni pot tenir mai un fi? Progrés: la intel·lectualització i racionalització, signifiquen que se sap o es creu que es pot saber, no existeix entorn a la nostra vida poder ocults o imprevisibles, sinó que tot pot ser dominat mitjançant el càlcul i la previsió. La ciència no té sentit ja que no té respostes per les úniques qüestions que ens importen, sobre què hem de fer i com hem de viure. Ciència “sense supòsits previs”: validesa de la lògica i de la metodologia, resultats i interpretació d’acord amb les actituds que tenim cada un de nosaltres davant la vida. La ciència proporciona mètodes per pensar, instruments i disciplina per fer-ho. 

c)  la política dins les aules:  la política no té cabuda dins les aules, la presa de posició política i l’anàlisi científica dels fenòmens i dels partits polítics són dues coses ben diferents. Allà on un home de ciència permet que s’introdueixin els seus propis judicis de valor deixa de haver-hi una plena comprensió del tema. Des que se surt de la pura empíria es cau en el politeisme.* lectura recomenada: Kuhn “L’estructura de les revolucions científiques”.